La nit anterior havíem arribat a Chiang Rai, i aquell matí ens vam aixecar a un quart de sis de la matinada, doncs a les sis havíem d’agafar un autobús que ens portaria a Chiang Khong.

Era important agafar aquell primer bus, doncs calia passar la frontera entre Tailàndia i Laos aviat, i un cop a Laos intentar aconseguir un transport que anés cap al nord, direcció Luang Nam Tha, i sinó, una barca que ens portés cap al Sud, direcció Pakbeng. Decidiríem la ruta a seguir sobre el terreny, depenent de com veiéssim la situació,  doncs era època de pluges i les carreteres del nord de Laos acostumen a estar intransitables en aquesta època.

Vam arribar a l’estació d’autobusos just a les sis del matí. El trajecte en autobús fins a Chiang Khong era d’unes dues hores (hi havia una altra carretera per on es tardava més de tres hores). El bitllet del bus ens va costar 54 baths.

Vam arribar a Chiang Khong a un quart de nou. Des del lloc on ens va deixar l’autobús vam agafar un tuk-tuk que ens va portar fins a la frontera.

Al costat tailandès ens van segellar la sortida al passaport, i llavors vam agafar una barca que ens va portar fins a l’altra banda del riu Mekong, on ja és territori de Laos. Travessar el Mekong amb aquella barca ens va costar 20 baths.

En aquest indret el riu Mekong marca la frontera entre Tailàndia i Laos.

El poble de Laos on hi ha el control fronterer és Huay Xai, i així que hi vam arribar ens van donar dos formularis per omplir, un per sol·licitar el visat de Laos, i l’altre per l’entrada-sortida del país. El visat ens va costar 30$, i només vam haver d’adjuntar una foto al formulari.

Els tràmits per aconseguir el visat i poder entrar a Laos van ser molt ràpids. Després vam canviar moneda. El canvi de l’euro estava a 12.100 kips.

Tan aviat com vam passar el control fronterer de Laos, i vam tenir moneda del país, vaig anar a donar una volta pel poble de Huay Xai per assabentar-me si era possible anar a Luang Nam Tha amb bus, i sinó obtenir informació per anar-hi amb barca remuntant el riu Nam Tha, i per últim informació per baixar pel Mekong fins a Pakbeng (aquest últim trajecte ja l’havia fet feia uns anys en sentit contrari).

El dia era solejat, i vam estar de sort. Ens van dir que aquell dia era possible anar amb bus fins a Luang Nam Tha. El preu del bitllet de bus era de 130.000 kips.

Ràpidament vam comprar provisions pel trajecte: bananes i botelles d’aigua.

Una furgoneta ens va portar fins a l’estació d’autobusos, que estava apartada del poble, a més de deu minuts. Un cop a l’estació d’autobusos ens van donar els bitllets de bus i vam carregar les motxilles a dalt del vehicle. La capacitat del bus era d’unes trenta persones.

El bus en direcció a Luang Nam Tha va sortir de seguida. Eren dos quarts d’onze del matí. Vam agafar la carretera núm. 3, que estava en obres.

Ens van dir que el viatge duraria entre set i vuit hores, i que segurament estaríem unes dues hores parats per les obres.

Havíem estat de sort, doncs era època de pluges, però feia uns tres dies que no plovia. Del contrari la carretera estaria impracticable, o es podria intentar però amb un viatge que duraria hores i hores.

Tota la carretera estava en obres, amb alguns trams asfaltats. Les parts obagues estaven entollades, però no vam tenir problemes. Només en un lloc vam haver de baixar tots del bus per poder seguir.

En tot el trajecte només vam parar una vegada per menjar. El viatge va durar vuit hores. A dos quarts de set de la tarda vam arribar a Luang Nam Tha. Tot un èxit, malgrat que el viatge es va fer pesat, i vam arribar plens de pols.

A l’estació de bus de Luang Nam Tha vam agafar un tuk-tuk per anar al centre a buscar hotel.

Vam escollir el Zuela Guesthouse. El preu d’una habitació al primer pis era de 6$, i a la planta baixa de 5$. Era una guesthouse nova, amb habitacions senzilles, netes, i amb separacions interiors de fusta. Les habitacions tenien bany i aigua calenta.

Després de gaudir d’una dutxa, i de descansar una estona, vam sortir a sopar. Vam sopar al Many restaurant. Vam demanar rotllets de primavera, pollastre fregit amb salsa picant i llet de coco, vedella amb vegetals al curri, sopa de ceba amb formatge, i un plat de miang kham, plat típic laosià (també tailandès) que consisteix en unes fulles que un mateix s’ha de farcir amb trossets de ceba, pebrot, cacauets torrats, gambes seques molt petites, trossets de coco, herbes, i altres ingredients com gingebre, all i llima. Per beure vam demanar uns batuts de pinya, i dues cerveses Beerlao.

Al restaurant vam conèixer a una francesa que feia uns dies, per fer el mateix trajecte que nosaltres entre Huay Xai i Luang Nam Tha, va tardar vint-i-quatre hores.

Estava content, satisfet, doncs havíem aconseguit arribar al nord de Laos, a prop de la frontera xinesa, un lloc on feia sis anys, pujant des del Sud de Laos, no havia pogut arribar.

Després de sopar vam intentar aconseguir tota la informació possible per decidir que faríem els propers dies. Vam assabentar-nos que era fàcil llogar motos, i vam obtenir algunes informacions per fer algun trekking per les muntanyes en zones habitades per minories ètniques.