Ja feia uns dies que estàvem a Siem Reap (Cambodja) i havíem visitat molts temples (Angkor Vat, Angkor Thom, el Bayon, Ta Prohm, Pre Rup, Banteay Srey, Ta Som, Preah Khan, etc.).

La nostra intenció era anar cap al Sud del Vietnam, i per tant la ruta escollida era baixar fins a la capital de Cambodja, Phnom Penh, i des d’allà agafar un transport que ens portés fins al Delta del Mekong.

Com que la ruta Siem Reap – Phnom Penh ja l’havia fet amb barca baixant pel riu Tomle Sap, i la ruta Phnom Penh – Saigon (ciutat Ho Chi Minh) ja l’havia fet per terra, amb bus, ara vam decidir fer-ho a l’inrevés, el trajecte fins a Phnom Penh fer-lo per terra, amb bus, i des de Phnom Penh fer la baixada amb barca pel Mekong fins arribar a Vietnam.

Vam sortir de Siem Reap amb un bus, a les 7 del matí.

Quan vaig estar-hi a l’any 2000, aquesta ruta no era segura, hi havia bandolers pels camins, i per això en aquella època vaig decidir fer el trajecte pel riu amb barca.

Ara la ruta ja era segura. Durant el trajecte el bus va fer algunes parades. En una d’elles hi havien unes dones que venien productes per menjar, entre ells aranyes a 500 riels l’aranya. Les aranyes eren de grans dimensions, i pels cambodjans sembla ser un menjar suculent.

Nosaltres, sigui perquè no teníem gaire gana, o sigui pel fàstic de veure aquelles enormes aranyes, negres i peludes, no en vam tastar. Podeu dir-me nyicris, menjamiques, o el que vulgueu, però voldria veure-us davant d’aquell “menjar” i contemplar la vostra primera expressió. Continua llegint →