“Not spicy, please”.

Si una cosa s’aprèn viatjant, és que no s’ha de ser gaire llepafils a l’hora de menjar. Òbviament cal vigilar el que es menja per qüestions de salut, doncs no és gaire agradable tenir problemes estomacals, i menys encara agafar alguna malaltia greu. Però cal distingir entre allò que ens pot fer mal, d’allò que no ens fa gaire gràcia però és comestible.

Quin viatger no s’ha trobat alguna vegada davant d’un plat que no és del seu gust? Pot passar en una casa on ens han convidat a dinar o sopar, o en un restaurant on ens hem refiat de les recomanacions d’un tercer, o senzillament perquè hem estat agosarats al demanar… sigui com sigui, si un es veu obligat a menjar un d’aquests plats, es passen uns moments no gaire agradables.

I ja no diguem si hem estat prou agosarats com per demanar algun tipus de plat especialment exòtic (per dir-ho d’alguna manera)… Això ja resulta ser més “professional”, denota una predisposició a tastar tot allò que s’allunya del nostre entorn cultural per endinsar-nos en unes costums exòtiques i estranyes (algú afegiria altres qualificatius, parlant sempre en termes culinaris).

El grau de predisposició de cadascú és molt personal. El més agosarat pot treure pit de seguida, però a última hora sempre hi pot haver desercions. Recordo un petit restaurant en un poblet de Xina, on després de demanar una serp entre varis, i d’ajudar a matar la serp, espellar-la, etc.; quan ens la van portar a taula, cuinada amb una mica de salsa, un dels comensals es va aixecar i ens va dir que ja tornaria quan ens l’haguéssim acabat. Continua llegint

Anuncis

Com obtenir el visat per anar a Oman.

Per entrar al sultanat d’Oman es necessita visat, però pels ciutadans d’alguns països, entre els quals hi ha la majoria de països europeus i sud-americans, aquest es pot aconseguir a l’arribada al país. Així doncs, al ser un visat “on arrival”, no cal tramitar res abans d’anar-hi.

Òbviament també es pot tramitar en alguna ambaixada o consolat omanita amb antelació a l’arribada al país.

El visat pot tramitar-se “on arrival” tant si s’arriba a un aeroport (Masqat i Salalah són els dos aeroports internacionals del país), com si s’arriba per qualsevol altre pas fronterer.

El visat el concedeixen amb una duració de 30 dies o de 10 dies, i amb un preu de 20 rials omanites (OMR) o de 5 OMR, respectivament (a data març 2016, 1 OMR equivalia a 2,40 euros, aproximadament).

La documentació necessària per a tramitar el visat és la següent: Continua llegint

Formalitats per entrar als Emirats Àrabs Units (EAU).

Per entrar als Emirats Àrabs Units (EAU) no es necessita visat, no al menys els estrangers de nacionalitat espanyola i d’altres països que tenen exempció de visat de turisme.

Fins el 6 de maig de 2015 els nacionals de països exempts de visat per estades de curta duració tenien permesa una estada de 30 dies. Aquest règim és el que se segueix aplicant encara a molts països, però no als països membres de la Unió Europea (UE), per als quals s’aplica un nou règim des d’aquella data.

A partir del 6 de maig de 2015, els ciutadans de la UE poden viatjar als EAU sense necessitat de visat per una estada de 90 dies, dins d’un periode de 180 dies. Aquest visat serveix per a qualsevol tipus de viatge excepte per aquell que tingui per objectiu exercir una activitat remunerada.

L’estada al país no cal que sigui continuada, però en tot cas no pot superar un total de 90 dies per cada període de 180 dies. Continua llegint