De Singapur a Malaca (Malàisia).

El despertador va sonar a les set de la matinada. Poc després deixava aquell hotel situat al centre de Singapur per anar a l’estació d’autobusos. Tenia la intenció d’agafar el primer bus que sortís en direcció a Malàisia.

A aquelles hores no passava cap bus dels que necessitava per arribar fins a l’estació d’autobusos, així que vaig agafar un taxi. Els tres dòlars de Singapur que em va costar aquell trajecte en taxi van valer la pena, doncs va ser arribar a l’estació d’autobusos i trobar-ne un que sortia en pocs minuts cap a Malaca.

Vaig comprar un bitllet per pujar a aquell autobús. El viatge va ser còmode. L’autobús va fer una primera parada al punt fronterer de Singapur i després al de Malàisia. El trajecte en bus va durar quatre hores i mitja.

Durant el viatge vaig conèixer a una parella, el Chris (de Singapur) i la Lena (de Malaca), els quals, a l’arribar a Malaca, van tenir un petit incident amb la policia.

Es notori que a Singapur són molt estrictes amb les prohibicions i corresponents multes pels infractors, raó per la qual cal vigilar en no tirar un paper o altra cosa al terra, o no fumar en els autobusos, taxis, ascensors…, no creuar els carrers fora dels passos de vianants, etc., doncs la multa que pot caure és important.

A Malàisia, si bé també existeixen prohibicions similars, no són tan estrictes en el seu compliment.

Continua llegint

Arribada a Yangon (Myanmar).

Acabàvem d’aterrar a l’aeroport de Yangon (Rangoon). Era un matí del mes d’agost de 2002. Feia molta calor. El dia anterior havíem aconseguit els visats de Myanmar a l’ambaixada de Myanmar a Bangkok, i havíem comprat els bitllets d’avió per volar amb la Thai des de Bangkok a Yangon.

A l’ambaixada de Myanmar a Bangkok havien estat molt amables, tenint en compte que els hi havíem portat els passaports i resta de documentació el mateix dia, a mig matí. En poca estona ens van fer els visats i a més a més ens van cobrar menys del que ens havien dit. Continua llegint