El despertador va sonar a les set de la matinada. Poc després deixava aquell hotel situat al centre de Singapur per anar a l’estació d’autobusos. Tenia la intenció d’agafar el primer bus que sortís en direcció a Malàisia.

A aquelles hores no passava cap bus dels que necessitava per arribar fins a l’estació d’autobusos, així que vaig agafar un taxi. Els tres dòlars de Singapur que em va costar aquell trajecte en taxi van valer la pena, doncs va ser arribar a l’estació d’autobusos i trobar-ne un que sortia en pocs minuts cap a Malaca.

Vaig comprar un bitllet per pujar a aquell autobús. El viatge va ser còmode. L’autobús va fer una primera parada al punt fronterer de Singapur i després al de Malàisia. El trajecte en bus va durar quatre hores i mitja.

Durant el viatge vaig conèixer a una parella, el Chris (de Singapur) i la Lena (de Malaca), els quals, a l’arribar a Malaca, van tenir un petit incident amb la policia.

Es notori que a Singapur són molt estrictes amb les prohibicions i corresponents multes pels infractors, raó per la qual cal vigilar en no tirar un paper o altra cosa al terra, o no fumar en els autobusos, taxis, ascensors…, no creuar els carrers fora dels passos de vianants, etc., doncs la multa que pot caure és important.

A Malàisia, si bé també existeixen prohibicions similars, no són tan estrictes en el seu compliment.

Malgrat l’anterior, va ser a l’estació d’autobusos de Malaca on al Chris li van posar una multa de cinquanta ringgits malaisis per tirar una burilla al terra. Ell es queixava de que a Malàisia segurament els diners anirien a parar a la butxaca del policia que l’havia multat.

Després de tot aquell incident del cigarret, van insistir en portar-me amb el seu cotxe a buscar un hotel. Van deixar-me al Confort Hotel, el qual em van recomanar dient-me que estava bé i que era segur. Em vaig quedar en aquell hotel i ens vam acomiadar, després d’intercanviar adreces de correu i números de telèfon.

Vaig descansar una estona en aquell hotel abans de sortir a recórrer la ciutat. La meva primera visita va ser el centre de la ciutat, i des d’allà vaig seguir cap al barri xinès.

En una botiga vaig comprar una màscara de Malàisia Oriental, concretament de Borneo, de la regió de Sabah.

La ciutat de Malaca (Malacca, o Melaka) és tranquila, amb diversitat de gent, ubicada en un punt geogràfic privilegiat, ben comunicada, amb gent amable i educada, i amb restes del seu passat colonial (els portuguesos van arribar-hi al 1511, els holandesos al 1641, i els britànics al 1824).

Malaca va ser declarada patrimoni de la Humanitat per la Unesco a l’any 2008.

Poden visitar-se restes del seu passat portuguès, com la Porta de Santiago (restes d’una de les quatre portes del fort A Famosa construït al 1511), l’església de Sant Paul; o restes del seu passat holandès, com l’església de St. Peter (construïda al 1710, és l’església catòlica més antiga de Malàisia), Stadthuys (construït al 1650 com a residència oficial del governador holandès, i considerat com un dels edificis holandesos més antics de l’orient; actualment en el seu interior hi ha un museu d’història i etnografia), l’església Christ Church (situada al costat de Stadthuys, és l’església protestant més antiga de Malàisia), el Fort de St. John (construït pels holandesos a finals del segle XVIII); o restes del seu passat britànic, com la Queen Victoria Fountain o el cementiri britànic.

Al barri xinès de Malaca s’hi pot trobar la Jonker Street (o passeig Jonker), la mesquita Kampung Kling (construïda al 1728, és una de les mesquites més antigues del país), el temple Sri Pogyatha Vinoyagar Moorthi (construït al 1781 i consagrat a la divinitat hindú Vinoyagar), el temple de Cheng Hoon Teng (construït al 1646, és el temple budista xinès més antic del país), entre altres llocs d’interès.

A pocs kilòmetres del centre històric de la ciutat, en direcció nord, hi ha el Bukit China, que és un dels cementiris xinesos de més grans dimensions situat fora de Xina (moltes de les tombes són de la dinastia Ming).

Hi han altres llocs d’interès per visitar, com l’església de St. Francis Xavier (d’estil gòtic, construïda al 1849, en record del missioner espanyol), el museu marítim, la Torre Taming Sari (amb 110 metres d’alçaria, és l’única torre giratòria de Malàisia), el zoo Melaka, el jardí botànic, un parc de cocodrils, etc.

Passar uns dies a Malaca és relaxant, doncs és un indret tranquil, i per aquells que arriben a Malàisia des de Singapur, és un bon punt de parada abans d’endinsar-se més en el país.

Per cert, a l’any 2008 van capturar un cocodril de dos-cents quilos de pes que havia entrat en una botiga de Malaca, després de desplaçar-se des d’un pantà proper. El cocodril va pujar per les escales del local fins arribar a la segona planta. Per tant, malgrat la tranquilitat del lloc, no està de més vigilar els indrets per on un es posa, no fos cas que aparegui algun convidat no desitjat.