Veure baixar els pilars pel carrer Major de Tarragona, després de que hagin pujat i baixat les escales de la plaça de la Catedral (el Pla de la Seu), és un dels espectacles que ens ofereixen les festes de Santa Tecla de Tarragona. Concretament, els pilars caminants tenen lloc el dia de la Mercè, el 24 de setembre.

Els carrers del centre de Tarragona, especialment el carrer Major, estan plens de gent, i no cal dir com està la plaça de la Font, fi de trajecte dels pilars, que han d’arribar fins a l’Ajuntament.

Les colles castelleres aixequen un pilar de quatre caminant, i des de la plaça de les Cols, després d’haver pujat i baixat els vint esglaons de les escales del Pla de la Seu, baixen pel carrer Major i després per la baixada de la Misericòrdia, fins arribar a la plaça de la Font, la qual recorren de punta a punta fins arribar a l’Ajuntament. En total el recorregut és d’uns cinc-cents metres aproximadament.

El recorregut es completa quan el pilar arriba a l’Ajuntament i es puja a l’enxaneta fins al balcó amb ajuda d’una faixa.

Es veuen alguns turistes, molts d’ells sembla que no és la primera vegada que presencien aquest espectacle.

Abans de començar la baixada de cada pilar, la colla respectiva obre pas, impedint que la gent es posi al mig del carrer, per a no obstaculitzar la marxa del pilar.

Les diferents colles inicien la baixada dels pilars seguint un ordre d’antiguitat, començant primer els Xiquets de Tarragona, després la Colla Jove Xiquets de Tarragona, posteriorment els Xiquets del Serrallo, i, al final, els Castellers de Sant Pere i Sant Pau.

El que es troba sota del pilar, que aguanta tot el pes, queda amagat entre tota la colla que acompanya el pilar i que amb les mans ajuden a mantenir l’estabilitat del mateix.

Normalment els pilars caminants van canviant al que va a sota, degut a l’esforç que ha de fer, si bé això depèn del moment i dels ànims. Usualment es diu que acostumen a fer un primer canvi a l’alçada del carrer cavallers, i un segon canvi al final de la baixada de la Misericòrdia, just abans d’entrar a la plaça de la Font. Però en aquesta qüestió de canvis no hi han normes.

Contemplar la baixada dels pilars és emocionant.

Amb la imatge de la Catedral al fons del carrer Major, veure passar els pilars ja té un incentiu més, conformat per aquest entorn privilegiat que li dóna el casc antic o part alta de la ciutat.

Els pilars baixen d’un en un, i a l’aparició de cadascun d’ells la gent crida animant l’esforç dels que l’integren.

En algun moment es pot presenciar algun episodi de dubtes o tensió, quan aquell casteller que es carrega el pilar a les seves espatlles comença a tremolar degut a l’esforç.

En aquells instants en que el pilar queda parat, esperant que es refacin les forces i els ànims dels que l’integren, es nota com el públic viu de debò aquest esdeveniment, amb comentaris breus de temor, el desig de que no caiguin, i els crits d’ànim que acabaran reconfortant el pilar.

Mentre el casteller que carrega el pilar sobre les seves espatlles tremola tot ell, i l’esgarrifança recorre el cos de tots aquells que ho contemplen, s’escapen algunes llàgrimes per part d’algun/a espectador/a, i una sensació d’esglai s’apodera de la gent.

Viure aquests moments posa la pell de gallina, és impressionant el caliu que s’hi respira.

Contemplar els pilars, igual que veure muntar un castell, transmet la sensació de grup, de colla, una tradició típicament catalana, que transmet l’esperit de treball en equip. En tot cas, és un dels moments més emocionants de les festes de Santa Tecla de Tarragona que val la pena presenciar.