En birmà hi ha dues paraules o expressions, o dues maneres d’entonació al pronunciar la mateixa paraula (jo no parlo birmà), que signifiquen “sí”, una d’elles s’utilitza quan es vol dir sí, i l’altra quan es vol dir “no” d’una forma educada.

Aquesta subtilesa de la llengua birmana està en consonància amb l’amabilitat i l’educació de la seva gent.

Però aquesta agudesa o subtilitat de la llengua birmana és impossible de ser traduïda a qualsevol de les llengües occidentals, i pot ocasionar certs malentesos als estrangers.

El motiu de l’existència d’un “sí” que vol dir “no”, ve motivat per què segons el sentit d’educació birmana no és educat contestar que “no” a una pregunta afirmativa directa.

Per tant, quan es viatja per Myanmar o Birmània, cal estar atent a la manera en que es pregunten les coses, doncs pot obtenir-se una resposta que en lloc de solucionar un dubte doni lloc a un problema.

Per a il·lustrar millor la qüestió el millor és un exemple, per la qual cosa a continuació explicaré una petita anècdota que em va passar a Mandalay.

Feia uns dies que estàvem a Mandalay i volíem anar cap a Pyin U Lwin (antiga Maymyo). Vaig decidir que per fer el desplaçament fins a Pyin U Lwin podíem agafar el tren, però no tenia clar quins eren els horaris. Acabava de mirar uns apunts que tenia però no em quadraven amb el que deia la guia de viatges que portava, per la qual cosa em vaig dirigir, en anglès, a un birmà que estava al hall de l’hotel.

Li vaig explicar que volíem anar a Pyin U Lwin, i li vaig preguntar si ell sabia si el tren sortia a les quatre de la tarda. Aquell birmà, molt educat, em va contestar que “sí” (yes).

Content per la resposta que havia rebut, vaig anar a asseure’m a una cadira on tenia les meves coses, i llavors vaig adonar-me que la informació que tenia en un prospecte deia que la sortida del tren era a les dues de la tarda, no a les quatre.

Vaig dirigir-me de nou a aquell birmà i li vaig dir que acabava de veure en aquell prospecte que la sortida del tren no era a les 16 hores, sinó a les 14 hores. Sense immutar-se, aquell home va dir-me “yes” (“sí”).

Va costar-me uns segons reaccionar, i va ser llavors quan li vaig preguntar si sabia l’horari dels trens que sortien cap a Pyin U Lwin, i va ser llavors quan em va contestar que no ho sabia.

Cal tenir en compte que aquestes situacions en què es rep un “sí” per educació, quan realment es vol dir “no”, no són exclusives de Myanmar, sinó que també es donen en altres països asiàtics.

Cal tenir-ho sempre present, i no arribar mai amb presses a una estació d’autobusos, justos de temps, i fer la pregunta fatal: “aquest bus va a Yangon (o a la ciutat de destinació que sigui) ?”, perquè la resposta pot ser un “sí” (yes) dit per educació, i no serà fins al cap de moltes hores quan el viatger es trobarà a l’altra punta de país recordant-se de la família d’aquell birmà que li va dir que “sí”, i aquell birmà estarà amb la seva família explicant-los-hi com en són d’extravagants els estrangers, doncs després de dir-li a aquell viatger que aquell autobús no era el que anava a la destinació que volia (amb un “sí” educat), el “carallot” hi ha pujat, i el bus ha marxat de seguida.

Per cert, el tren cap a Pyin U Lwin sortia a tres quarts de cinc de la matinada  i vam poder reservar el bitllet aquella mateixa tarda. L’endemà, puntual, el tren arrencava de l’estació de Mandalay en direcció a Pyin U Lwin, però això ja és una altra història…