Feia poques hores que havíem arribat a Kaixgar. Ens havíem allotjat en un petit hotel de la part antiga de la ciutat.
Després de deixar les coses a l’habitació de l’hotel, vam anar a un restaurant del centre de la vella Kaixgar. Era un d’aquests restaurants que no necessiten anunciar que estan oberts des de fa moltes dècades, doncs a l’entrar al local ja es respirava aquesta antiguitat. Era com traslladar-se a una altra època.
Passar la nit a la muntanya, a més de quatre mil metres d’altitud, pot ser poc reconfortant si es sofreixen símptomes de mal d’altura. Si a sobre fa fred, i se sent com l’aigua de pluja impacta sobre la tenda, amb llampecs de tant en tant, no és un escenari que ajudi gaire a conciliar el son.
Doncs sí, vam passar mala nit. Jo vaig tenir sensació de mareig i de vòmit, però vaig poder controlar-ho posant-me de panxa enlaire, doncs si em posava de costat la sensació era molt desagradable. La suor i els calfreds provocaven que et desfessis de roba d’abric, però llavors arribava el fred exterior que feia que ràpidament et tornessis a abrigar… La petita caminada que havíem fet el dia anterior no havia estat una bona idea. Si no l’haguéssim fet, segur que no haguessin aparegut aquells símptomes durant la nit.
Si una cosa s’aprèn viatjant, és que no s’ha de ser gaire llepafils a l’hora de menjar. Òbviament cal vigilar el que es menja per qüestions de salut, doncs no és gaire agradable tenir problemes estomacals, i menys encara agafar alguna malaltia greu. Però cal distingir entre allò que ens pot fer mal, d’allò que no ens fa gaire gràcia però és comestible.
Quin viatger no s’ha trobat alguna vegada davant d’un plat que no és del seu gust? Pot passar en una casa on ens han convidat a dinar o sopar, o en un restaurant on ens hem refiat de les recomanacions d’un tercer, o senzillament perquè hem estat agosarats al demanar… sigui com sigui, si un es veu obligat a menjar un d’aquests plats, es passen uns moments no gaire agradables.
I ja no diguem si hem estat prou agosarats com per demanar algun tipus de plat especialment exòtic (per dir-ho d’alguna manera)… Això ja resulta ser més “professional”, denota una predisposició a tastar tot allò que s’allunya del nostre entorn cultural per endinsar-nos en unes costums exòtiques i estranyes (algú afegiria altres qualificatius, parlant sempre en termes culinaris).
El grau de predisposició de cadascú és molt personal. El més agosarat pot treure pit de seguida, però a última hora sempre hi pot haver desercions. Recordo un petit restaurant en un poblet de Xina, on després de demanar una serp entre varis, i d’ajudar a matar la serp, espellar-la, etc.; quan ens la van portar a taula, cuinada amb una mica de salsa, un dels comensals es va aixecar i ens va dir que ja tornaria quan ens l’haguéssim acabat. Continua llegint
Per entrar al sultanat d’Oman es necessita visat, però pels ciutadans d’alguns països, entre els quals hi ha la majoria de països europeus i sud-americans, aquest es pot aconseguir a l’arribada al país. Així doncs, al ser un visat “on arrival”, no cal tramitar res abans d’anar-hi.
Òbviament també es pot tramitar en alguna ambaixada o consolat omanita amb antelació a l’arribada al país.
El visat pot tramitar-se “on arrival” tant si s’arriba a un aeroport (Masqat i Salalah són els dos aeroports internacionals del país), com si s’arriba per qualsevol altre pas fronterer.
El visat el concedeixen amb una duració de 30 dies o de 10 dies, i amb un preu de 20 rials omanites (OMR) o de 5 OMR, respectivament (a data març 2016, 1 OMR equivalia a 2,40 euros, aproximadament).
La documentació necessària per a tramitar el visat és la següent: Continua llegint
Per entrar als Emirats Àrabs Units (EAU) no es necessita visat, no al menys els estrangers de nacionalitat espanyola i d’altres països que tenen exempció de visat de turisme.
Fins el 6 de maig de 2015 els nacionals de països exempts de visat per estades de curta duració tenien permesa una estada de 30 dies. Aquest règim és el que se segueix aplicant encara a molts països, però no als països membres de la Unió Europea (UE), per als quals s’aplica un nou règim des d’aquella data.
A partir del 6 de maig de 2015, els ciutadans de la UE poden viatjar als EAU sense necessitat de visat per una estada de 90 dies, dins d’un periode de 180 dies. Aquest visat serveix per a qualsevol tipus de viatge excepte per aquell que tingui per objectiu exercir una activitat remunerada.
L’estada al país no cal que sigui continuada, però en tot cas no pot superar un total de 90 dies per cada període de 180 dies. Continua llegint
Per entrar a Xina es necessita tenir un visat, i aconseguir aquest visat pot arribar a ser una tasca complicada.
Per un resident a Catalunya el més senzill és anar al Consulat General de la República Popular Xina a Barcelona, on, en uns set dies, s’aconsegueix el visat, presentant el passaport, el corresponent formulari degudament omplert, una fotografia de carnet, certificat acreditatiu de tenir una assegurança, i el pagament de la taxa que pertoqui segons el tipus de visat. Però si es decideix entrar a Xina mentre s’està viatjant per Àsia, la cosa canvia.
Per altra banda cal tenir en compte que el visat per entrar a Xina no es pot demanar amb una antelació superior als tres mesos respecte al dia en que es té prevista l’entrada a Xina. No expedeixen visats per a entrades al país més enllà de tres mesos.
Si s’està pel sud-est asiàtic es pot tramitar el visat a l’ambaixada de Xina a Bangkok, però el més fàcil es tramitar-lo a Hong Kong. Bé, aquesta és la norma no escrita, és el que tot viatger que s’hagi mogut una mica o s’hagi informat, sap de forma genèrica, però, com tot en aquesta vida, cal estar atent al cas concret.
És cert que Hong Kong és un dels millors llocs per obtenir el visat xinès. Molts viatgers i residents temporals a Xina, que volen romandre a Xina més dies dels que permet un visat, opten per anar a Hong Kong quan caduca el visat i fer-ne un altre.
Per cert, cal tenir en compte que un no resident a Hong Kong no pot anar a l’ambaixada de Xina a Hong Kong a demanar el visat, sinó que ha d’anar a una agència especialitzada en aquests tràmits per a que ho gestioni. Continua llegint
Per entrar a Vietnam es necessita obtenir un visat. En el post “com obtenir el visat per anar a Vietnam” explico els tipus de visat i com obtenir-los.
Actualment hi ha una important novetat en relació a la necessitat de visat per entrar al Vietnam, i és què, des del dia 1 de juliol de 2015 ha entrat en vigor una normativa per la qual els ciutadans de 5 països europeus, entre els quals es troba Espanya (Alemanya, França, Itàlia, Regne Unit i Espanya), estan exempts de la necessitat de visat per entrar al Vietnam.
Aquesta exempció de la necessitat de visat, que s’aplica des del passat dia 1 de juliol, és per estàncies de màxim 15 dies, i per una sola entrada.
L’esmentada exempció de visat ha estat acordada inicialment amb una vigència d’un any, des de l’ 1 de juliol de 2015 fins al 30 de juny de 2016, podent ser prorrogada.
Aquesta és una mesura que sembla que ha estat presa per intentar augmentar el turisme que visita el país, doncs l’any passat va experimentar una davallada del 13%.
Com tota novetat, encara no és gaire coneguda, no al menys pels funcionaris de les pròpies fronteres vietnamites i dels països limítrofs.
Quatre dies després de l’entrada en vigor d’aquesta exempció de la necessitat de visat, el 5 de juliol de 2015, he entrat a Vietnam per una frontera terrestre, concretament des de Xina, per la frontera Hekou (Xina) / Lao Cai (Vietnam).
Com a complement del post relatiu a “com obtenir el visat per anar a Cambodja“, en aquesta entrada concretaré dades bastant detallades sobre un dels passos fronterers més habituals per entrar a Cambodja: el pas fronterer de Poipet.
Normalment aquest és el punt fronterer utilitzat per anar de Bangkok fins a Siem Reap, per la qual cosa la informació correspon a dades per fer aquest recorregut, si bé es vàlida per a qualsevol altra destinació cambodjana utilitzant l’esmentat pas fronterer.
Així doncs, per creuar la frontera entre Tailàndia i Cambodja, pel pas d’Aranyaprahet (Tailàndia) i Poipet (Cambodja), cal tenir en compte les següents dades: Continua llegint
Era la tercera vegada que anava a Siem Reap, i sabent que actualment hi ha infinitat d’hotels i que es pot trobar alguna oferta interessant, vaig reservar per internet una habitació en un hotel que semblava una veritable ganga.
Quan vaig reservar aquella habitació no podia sospitar la sorpresa que em deparava.
No faig mai cap article referent a viatges futurs, entre altres coses perquè mai he fet gaire planificació per un viatge. De fet, hi ha destinacions que he decidit pocs dies abans de marxar.
Aquest cop faré una excepció, perquè el viatge que estem a punt d’emprendre s’ho val. I no és perquè sigui un viatge especialment planificat, doncs poca planificació hi ha, a excepció d’un bitllet d’avió que ens portarà cap al sud-est asiàtic, sinó perquè aquest cop és un viatge diferent. Marxem tota la família a viatjar pel món, sense data prevista de tornada. Aquest cop només comprarem bitllets d’anada. Serà un viatge de llarga durada, i la previsió és viatjar per Àsia, Oceania i Amèrica del Sud.
Deixem les feines, deixem la rutina, deixem l’estrès que ens marca a tots dia a dia, i iniciem una nova etapa en les nostres vides.
Altres indrets 