Exempció de la necessitat de visat per entrar a Vietnam.

Per entrar a Vietnam es necessita obtenir un visat. En el post “com obtenir el visat per anar a Vietnam” explico els tipus de visat i com obtenir-los.

Actualment hi ha una important novetat en relació a la necessitat de visat per entrar al Vietnam, i és què, des del dia 1 de juliol de 2015 ha entrat en vigor una normativa per la qual els ciutadans de 5 països europeus, entre els quals es troba Espanya (Alemanya, França, Itàlia, Regne Unit i Espanya), estan exempts de la necessitat de visat per entrar al Vietnam.

Aquesta exempció de la necessitat de visat, que s’aplica des del passat dia 1 de juliol, és per estàncies de màxim 15 dies, i per una sola entrada.

L’esmentada exempció de visat ha estat acordada inicialment amb una vigència d’un any, des de l’ 1 de juliol de 2015 fins al 30 de juny de 2016, podent ser prorrogada.

Aquesta és una mesura que sembla que ha estat presa per intentar augmentar el turisme que visita el país, doncs l’any passat va experimentar una davallada del 13%.

Com tota novetat, encara no és gaire coneguda, no al menys pels funcionaris de les pròpies fronteres vietnamites i dels països limítrofs.

Quatre dies després de l’entrada en vigor d’aquesta exempció de la necessitat de visat, el 5 de juliol de 2015, he entrat a Vietnam per una frontera terrestre, concretament des de Xina, per la frontera Hekou (Xina) / Lao Cai (Vietnam).

Continua llegint

Anuncis

Com obtenir el visat per anar a Vietnam.

Per entrar a Vietnam es necessita obtenir un visat. Hi ha dos tipus de visat: el visat “on arrival” (a l’arribada, també conegut com landing visa) i el visat que es pot obtenir en qualsevol ambaixada de Vietnam.

En tots dos casos la duració del visat és de 30 dies.

El visat “on arrival” només es pot obtenir si s’entra al país per algun dels aeroports principals: Ho Chi Minh, Hanoi o Da Nang.

La documentació necessària per a tramitar aquest visat “on arrival” és la següent:
– Passaport amb una validesa mínima de 6 mesos.
– Formulari de sol·licitud (es pot aconseguir en el mateix aeroport d’arribada).
– Una fotografia de tamany carnet.
– Diners: les taxes que cal pagar per obtenir aquest visat són de 45 dòlars per un visat d’una sola entrada, i de 65 dòlars per un visat d’entrada múltiple.
– Una carta d’invitació expedida per les autoritats vietnamites.

La carta d’invitació es pot aconseguir “online” a través d’alguna agència turística vietnamita, que la tramiten en uns tres dies laborables, i el cost aproximat és d’uns 20 dòlars. En cas d’urgència es pot aconseguir la carta d’invitació en un sol dia, però pagant un suplement en el preu. Continua llegint

Records d’un viatge en tren per Vietnam.

Ja fa uns quants anys, vaig fer el meu primer viatge a Vietnam. En aquell temps aquell era un país molt poc turístic. Després de la “intervenció” francesa i posteriorment americana al país, aquest va quedar en certa manera estigmatitzat des d’una visió occidental, com un país perillós o poc amic de les influències occidentals, i, potser per això, per aquella època gairebé no hi havia turisme al Vietnam. La veritat és que durant el mes que vaig estar viatjant per tot el país, de sud a nord, van ser molt pocs els estrangers que em vaig trobar.

Després de passar uns dies a l’antiga capital, Hue, gaudint de la tranquil·litat que oferia la ciutat i les seves properes platges, em vaig disposar a anar cap a Hanoi, la seva actual capital.

Fins aquell moment no havia viatjat en tren per Vietnam, i vaig pensar que seria l’ocasió perfecta, ja que podia fer el viatge en tren nocturn, experimentant un nou mitjà de transport en aquell meravellós país.

Quan vaig pujar al tren vaig deixar la motxilla i em vaig alegrar al veure que, almenys aquell vagó en què em trobava, no anava ple.

Al principi vaig poder començar a experimentar la calor que feia en aquell vagó, però més tard, durant la nit, quan va començar a refrescar, els passatgers vam poder comprovar que no hi havia suficients mantes al tren per a tots. En realitat tampoc és que esperés que hi hagués mantes o res similar.

El tren avançava a una velocitat lenta, i així vaig poder comprendre certes històries a les quals no havia donat molta credibilitat. Havia llegit que en els trens de Vietnam calia anar amb compte amb els lladres, raó per la qual s’havien de tancar les finestres i portes exteriors, ja que a causa de la poca velocitat dels trens, els lladres accedien al tren des de l’exterior, i, després de realitzar les seves malifetes, tornaven a sortir de la mateixa manera que havien entrat. Continua llegint

Una habitació d’hotel amb sorpresa (Hué -Vietnam-).

Tots aquells que estem acostumats a viatjar per diferents contrades sabem que en certs indrets (tots aquells que no es troben dins de l’anomenat primer món), cal prendre certes precaucions abans d’agafar una habitació en un hotel, sobre tot si s’està buscant un hotel econòmic.
Apart de preguntar per l’habitació, si és individual, doble o triple, si hi ha bany dins de la mateixa o aquest és compartit, si té aigua calenta… sempre és recomanable inspeccionar l’habitació (una mirada ràpida), per assegurar-se que compleix amb els mínims que estem buscant.

Era un mes d’agost de ja fa uns quants anys, i acabàvem d’arribar a Hué provinents de Da Nang, en un recorregut que fèiem des del Sud del Vietnam cap al nord del país, d’una durada aproximada d’un mes.
Estava viatjant amb altres tres catalans que havia conegut uns mesos abans mitjançant un anunci.

Vam escollir un hotel que estava a les afores de la ciutat, la qual cosa ja ens anava bé perquè estàvem més a prop de zones rurals, i des d’allà llogant unes bicicletes podríem fer unes bones excursions fora de la ciutat. Continua llegint