Una habitació d’hotel apta per a faquirs (Siem Reap -Cambodja-).

Era la tercera vegada que anava a Siem Reap, i sabent que actualment hi ha infinitat d’hotels i que es pot trobar alguna oferta interessant, vaig reservar per internet una habitació en un hotel que semblava una veritable ganga.

Quan vaig reservar aquella habitació no podia sospitar la sorpresa que em deparava.

Continua llegint

Una habitació d’hotel amb sorpresa (Hué -Vietnam-).

Tots aquells que estem acostumats a viatjar per diferents contrades sabem que en certs indrets (tots aquells que no es troben dins de l’anomenat primer món), cal prendre certes precaucions abans d’agafar una habitació en un hotel, sobre tot si s’està buscant un hotel econòmic.
Apart de preguntar per l’habitació, si és individual, doble o triple, si hi ha bany dins de la mateixa o aquest és compartit, si té aigua calenta… sempre és recomanable inspeccionar l’habitació (una mirada ràpida), per assegurar-se que compleix amb els mínims que estem buscant.

Era un mes d’agost de ja fa uns quants anys, i acabàvem d’arribar a Hué provinents de Da Nang, en un recorregut que fèiem des del Sud del Vietnam cap al nord del país, d’una durada aproximada d’un mes.
Estava viatjant amb altres tres catalans que havia conegut uns mesos abans mitjançant un anunci.

Vam escollir un hotel que estava a les afores de la ciutat, la qual cosa ja ens anava bé perquè estàvem més a prop de zones rurals, i des d’allà llogant unes bicicletes podríem fer unes bones excursions fora de la ciutat. Continua llegint

Una desagradable sorpresa a l’habitació d’un hotel de Damasc.

Acabàvem d’arribar a Damasc. S’estava fent de nit. Havíem intentat trobar una habitació en dos hotels, però un estava ple, i l’altre semblava tancat. Era un dia festiu. Un noi ens va veure davant d’aquest segon hotel, i, amb signes molt gràfics, ens va dir que abandonéssim l’intent per trobar-hi una habitació. Ens va indicar que el seguíssim, i va ser ell qui ens va dur fins a un hotel on sí que vam trobar-hi una habitació doble.

Si bé l’habitació era d’aspecte vell, i no tenia bany, tenia dos llits, que era l’important, i inclús tenia una pica on rentar-se les mans.

La dutxa estava al passadís, i no la descriuré perquè val més no recordar-la.

Semblava que tot ens havia anat rodat. Havíem arribat des de Turquia, i teníem ganes de descansar.

Feia hores que no menjàvem, així que vaig buscar dins de la meva motxilla una secallona del Pallars que m’havia reservat per a una ocasió especial, i el fet d’haver arribat a Damasc semblava que era “lo” suficientment especial com per a encetar aquella delícia zelosament guardada al fons de la motxilla des de feia molts dies. Continua llegint