Una habitació d’hotel amb sorpresa (Hué -Vietnam-).

Tots aquells que estem acostumats a viatjar per diferents contrades sabem que en certs indrets (tots aquells que no es troben dins de l’anomenat primer món), cal prendre certes precaucions abans d’agafar una habitació en un hotel, sobre tot si s’està buscant un hotel econòmic.
Apart de preguntar per l’habitació, si és individual, doble o triple, si hi ha bany dins de la mateixa o aquest és compartit, si té aigua calenta… sempre és recomanable inspeccionar l’habitació (una mirada ràpida), per assegurar-se que compleix amb els mínims que estem buscant.

Era un mes d’agost de ja fa uns quants anys, i acabàvem d’arribar a Hué provinents de Da Nang, en un recorregut que fèiem des del Sud del Vietnam cap al nord del país, d’una durada aproximada d’un mes.
Estava viatjant amb altres tres catalans que havia conegut uns mesos abans mitjançant un anunci.

Vam escollir un hotel que estava a les afores de la ciutat, la qual cosa ja ens anava bé perquè estàvem més a prop de zones rurals, i des d’allà llogant unes bicicletes podríem fer unes bones excursions fora de la ciutat.

L’hotel, el nom del qual ja no recordo, es veia prou bé. De construcció antiga, però de bon aspecte.
Seguint les pautes habituals, en el moment de decidir-nos per agafar una habitació en aquell hotel, vam mirar-ne una, vam comprovar que tenia quatre llits, un bany dins de la mateixa, aigua calenta, tovalloles netes… perfecte, acabàvem de trobar una bona habitació, i el preu era molt correcte.

Així doncs, vam pujar les motxilles i vam començar a instal·lar-nos en aquella recent inspeccionada habitació. Jo m’havia assegut sobre el llit i estava guardant la meva documentació, ni tan sols havia tret res de la meva motxilla, quan el Jose va començar a cridar de forma alarmant.

Tots tres vam girar-nos per veure què passava, i la imatge era de pel·lícula: el Jose estava davant de l’armari que hi havia al fons de l’habitació, recolzat d’esquena sobre la seva porta, amb els braços en creu, i amb una expressió de por, bé, millor dit, de pànic.

Els altres tres companys de viatge vam preguntar-li que li passava, i ell, sense separar-se de la porta de l’armari en cap moment, amb una expressió atònita, va dir-nos que a dins de l’armari hi havia un vesper enorme.

La nostra primera reacció va ser d’incredulitat, però al veure que l’expressió de la seva cara no canviava, i que cada cop estava més nerviós, vam abandonar la nostra perplexitat inicial i vam donar credibilitat a les seves paraules. No sabia dir-nos si hi havia moltes vespes, doncs cridant ens deia que no s’havia aturat a comptar-les (normal, és clar). En qüestió de segons ja estàvem organitzats per sortir com un llamp d’aquella trampa mortal.

El Jose no volia apartar-se de la porta de l’armari per por que sortissin les vespes, doncs la porta no tancava bé. Per tant vam quedar que sortiríem els altres tres de l’habitació, i li deixaríem el camí de sortida net d’andròmines, amb la porta oberta per a que pogués sortir corrents de l’habitació darrera nostre, fent el millor esprint de la seva vida, i nosaltres tancaríem la porta així que hagués sortit.
Així ho vam fer. Un cop fora de l’habitació tots quatre, i amb el Jose ja més calmat, vam adonar-nos que amb les presses les motxilles s’havien quedat a dins. Ningú dels quatre estava disposat a entrar a buscar-les.

Vam cridar als encarregats de l’hotel. Van acudir dos nois, molt servicials, que al sentir la història van mostrar la seva total incredulitat sobre l’existència d’un niu de vespes dins de l’armari d’aquella habitació.

Un d’ells va entrar a mirar-ho, però nosaltres li vam dir que en primer lloc tenia que treure les nostres motxilles. Així ho va fer, amb un posat de desgana i davant dels somriures del seu company de feina.

La seva expressió era de no saber què dir davant de les ximpleries que li estaven explicant aquells estrangers; i òbviament pensant que en un minut aclariria tota aquella absurda història del vesper.

Nosaltres, quan vam tenir les nostres motxilles, ja ens vam veure salvats, i llavors li vam dir a aquell escèptic que anés amb compte. Ell es va endinsar dins l’habitació amb un somriure a la boca i movent el cap de costat a costat.

Tot just havien passat uns segons (el temps necessari per arribar al fons de l’habitació, obrir l’armari, i recular corrents cap a la porta) que aquell escèptic sortia de l’habitació sobresaltat i sense el somriure que l’havia acompanyat fins aleshores, i el primer que va fer, abans de dir res, va ser tancar l’habitació amb clau.

Amb una cara molt seriosa va mantenir una breu conversa en vietnamita amb el seu company de feina que l’estava esperant al passadís, fent companyia a aquells estrangers tan extravagants, que ara resultava que tenien raó.

Malgrat que li vam preguntar per aquell vesper, no vam poder obtenir cap resposta concreta, i senzillament ens van oferir una altra habitació.

Nosaltres vam posar com a condició que la nova habitació estès el més lluny possible de la primera. Quan vam arribar a la nova habitació, sense immutar-se, el primer que van fer va ser obrir l’armari i ensenyar-nos que en aquella habitació no hi havia cap vesper.

Així doncs, davant d’experiències com aquesta, cal tenir present que quan s’inspecciona l’habitació d’un hotel, apart de mirar les coses habituals, no s’ha de descartar mirar també l’interior de l’armari per si de cas guarda dins seu alguna sorpresa que no sigui del nostre gust.

Per cert, la nostra estada en aquell hotel va ser molt agradable, i jo en cap moment vaig veure ni una sola vespa.

Anuncis

4 pensaments sobre “Una habitació d’hotel amb sorpresa (Hué -Vietnam-).

    • Je, je… ja m’agradaria saber-ho. Mai vam saber d’on havia sortit aquell vesper, ni quan temps feia que estava en aquella habitació…
      Molt estrany tot plegat. Però en tot cas de “pobres vespes” res de res… “pobres hostes”.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s