Com aconseguir el visat de Xina a Hong Kong. Requisits especials per a famílies amb nens.

Per entrar a Xina es necessita tenir un visat, i aconseguir aquest visat pot arribar a ser una tasca complicada.

Per un resident a Catalunya el més senzill és anar al Consulat General de la República Popular Xina a Barcelona, on, en uns set dies, s’aconsegueix el visat, presentant el passaport, el corresponent formulari degudament omplert, una fotografia de carnet, certificat acreditatiu de tenir una assegurança, i el pagament de la taxa que pertoqui segons el tipus de visat. Però si es decideix entrar a Xina mentre s’està viatjant per Àsia, la cosa canvia.

Per altra banda cal tenir en compte que el visat per entrar a Xina no es pot demanar amb una antelació superior als tres mesos respecte al dia en que es té prevista l’entrada a Xina. No expedeixen visats per a entrades al país més enllà de tres mesos.

Si s’està pel sud-est asiàtic es pot tramitar el visat a l’ambaixada de Xina a Bangkok, però el més fàcil es tramitar-lo a Hong Kong. Bé, aquesta és la norma no escrita, és el que tot viatger que s’hagi mogut una mica o s’hagi informat, sap de forma genèrica, però, com tot en aquesta vida, cal estar atent al cas concret.

És cert que Hong Kong és un dels millors llocs per obtenir el visat xinès. Molts viatgers i residents temporals a Xina, que volen romandre a Xina més dies dels que permet un visat, opten per anar a Hong Kong quan caduca el visat i fer-ne un altre.

Per cert, cal tenir en compte que un no resident a Hong Kong no pot anar a l’ambaixada de Xina a Hong Kong a demanar el visat, sinó que ha d’anar a una agència especialitzada en aquests tràmits per a que ho gestioni. Continua llegint

Exempció de la necessitat de visat per entrar a Vietnam.

Per entrar a Vietnam es necessita obtenir un visat. En el post “com obtenir el visat per anar a Vietnam” explico els tipus de visat i com obtenir-los.

Actualment hi ha una important novetat en relació a la necessitat de visat per entrar al Vietnam, i és què, des del dia 1 de juliol de 2015 ha entrat en vigor una normativa per la qual els ciutadans de 5 països europeus, entre els quals es troba Espanya (Alemanya, França, Itàlia, Regne Unit i Espanya), estan exempts de la necessitat de visat per entrar al Vietnam.

Aquesta exempció de la necessitat de visat, que s’aplica des del passat dia 1 de juliol, és per estàncies de màxim 15 dies, i per una sola entrada.

L’esmentada exempció de visat ha estat acordada inicialment amb una vigència d’un any, des de l’ 1 de juliol de 2015 fins al 30 de juny de 2016, podent ser prorrogada.

Aquesta és una mesura que sembla que ha estat presa per intentar augmentar el turisme que visita el país, doncs l’any passat va experimentar una davallada del 13%.

Com tota novetat, encara no és gaire coneguda, no al menys pels funcionaris de les pròpies fronteres vietnamites i dels països limítrofs.

Quatre dies després de l’entrada en vigor d’aquesta exempció de la necessitat de visat, el 5 de juliol de 2015, he entrat a Vietnam per una frontera terrestre, concretament des de Xina, per la frontera Hekou (Xina) / Lao Cai (Vietnam).

Continua llegint

Com creuar la frontera entre Tailàndia i Cambodja pel pas fronterer de Poipet.

Com a complement del post relatiu a “com obtenir el visat per anar a Cambodja“, en aquesta entrada concretaré dades bastant detallades sobre un dels passos fronterers més habituals per entrar a Cambodja: el pas fronterer de Poipet.

Normalment aquest és el punt fronterer utilitzat per anar de Bangkok fins a Siem Reap, per la qual cosa la informació correspon a dades per fer aquest recorregut, si bé es vàlida per a qualsevol altra destinació cambodjana utilitzant l’esmentat pas fronterer.

Així doncs, per creuar la frontera entre Tailàndia i Cambodja, pel pas d’Aranyaprahet (Tailàndia) i Poipet (Cambodja), cal tenir en compte les següents dades: Continua llegint

Una habitació d’hotel apta per a faquirs (Siem Reap -Cambodja-).

Era la tercera vegada que anava a Siem Reap, i sabent que actualment hi ha infinitat d’hotels i que es pot trobar alguna oferta interessant, vaig reservar per internet una habitació en un hotel que semblava una veritable ganga.

Quan vaig reservar aquella habitació no podia sospitar la sorpresa que em deparava.

Continua llegint

Iniciem un llarg viatge: “www.viatgeenfamilia.com”.

No faig mai cap article referent a viatges futurs, entre altres coses perquè mai he fet gaire planificació per un viatge. De fet, hi ha destinacions que he decidit pocs dies abans de marxar.

Aquest cop faré una excepció, perquè el viatge que estem a punt d’emprendre s’ho val. I no és perquè sigui un viatge especialment planificat, doncs poca planificació hi ha, a excepció d’un bitllet d’avió que ens portarà cap al sud-est asiàtic, sinó perquè aquest cop és un viatge diferent. Marxem tota la família a viatjar pel món, sense data prevista de tornada. Aquest cop només comprarem bitllets d’anada. Serà un viatge de llarga durada, i la previsió és viatjar per Àsia, Oceania i Amèrica del Sud.

Deixem les feines, deixem la rutina, deixem l’estrès que ens marca a tots dia a dia, i iniciem una nova etapa en les nostres vides.

Continua llegint

Com obtenir el visat per anar a Vietnam.

Per entrar a Vietnam es necessita obtenir un visat. Hi ha dos tipus de visat: el visat “on arrival” (a l’arribada, també conegut com landing visa) i el visat que es pot obtenir en qualsevol ambaixada de Vietnam.

En tots dos casos la duració del visat és de 30 dies.

El visat “on arrival” només es pot obtenir si s’entra al país per algun dels aeroports principals: Ho Chi Minh, Hanoi o Da Nang.

La documentació necessària per a tramitar aquest visat “on arrival” és la següent:
– Passaport amb una validesa mínima de 6 mesos.
– Formulari de sol·licitud (es pot aconseguir en el mateix aeroport d’arribada).
– Una fotografia de tamany carnet.
– Diners: les taxes que cal pagar per obtenir aquest visat són de 45 dòlars per un visat d’una sola entrada, i de 65 dòlars per un visat d’entrada múltiple.
– Una carta d’invitació expedida per les autoritats vietnamites.

La carta d’invitació es pot aconseguir “online” a través d’alguna agència turística vietnamita, que la tramiten en uns tres dies laborables, i el cost aproximat és d’uns 20 dòlars. En cas d’urgència es pot aconseguir la carta d’invitació en un sol dia, però pagant un suplement en el preu. Continua llegint

La ruta de Manali a Leh (Ladakh), el nord de l’Índia. Segon dia: de Keylong a Sarchu.

Ens vam aixecar a les set del matí. Keylong es va despertar molt silenciós, i no va ser fins després d’esmorzar que vam començar a notar cert moviment de gent en el poble.

Una hora més tard ja sortíem amb el 4×4 en direcció a Leh, si bé aquella propera nit la passaríem en el camí, en plena muntanya, dormint en una tenda en algun dels llocs habilitats a l’efecte.

L’últim assentament permanent de gent és el poblet de Darcha. No n’hi ha cap altre fins a Rumtse, al Ladakh.

Continua llegint