Iniciem un llarg viatge: “www.viatgeenfamilia.com”.

No faig mai cap article referent a viatges futurs, entre altres coses perquè mai he fet gaire planificació per un viatge. De fet, hi ha destinacions que he decidit pocs dies abans de marxar.

Aquest cop faré una excepció, perquè el viatge que estem a punt d’emprendre s’ho val. I no és perquè sigui un viatge especialment planificat, doncs poca planificació hi ha, a excepció d’un bitllet d’avió que ens portarà cap al sud-est asiàtic, sinó perquè aquest cop és un viatge diferent. Marxem tota la família a viatjar pel món, sense data prevista de tornada. Aquest cop només comprarem bitllets d’anada. Serà un viatge de llarga durada, i la previsió és viatjar per Àsia, Oceania i Amèrica del Sud.

Deixem les feines, deixem la rutina, deixem l’estrès que ens marca a tots dia a dia, i iniciem una nova etapa en les nostres vides.

Continua llegint

Com obtenir el visat per anar a Vietnam.

Per entrar a Vietnam es necessita obtenir un visat. Hi ha dos tipus de visat: el visat “on arrival” (a l’arribada, també conegut com landing visa) i el visat que es pot obtenir en qualsevol ambaixada de Vietnam.

En tots dos casos la duració del visat és de 30 dies.

El visat “on arrival” només es pot obtenir si s’entra al país per algun dels aeroports principals: Ho Chi Minh, Hanoi o Da Nang.

La documentació necessària per a tramitar aquest visat “on arrival” és la següent:
– Passaport amb una validesa mínima de 6 mesos.
– Formulari de sol·licitud (es pot aconseguir en el mateix aeroport d’arribada).
– Una fotografia de tamany carnet.
– Diners: les taxes que cal pagar per obtenir aquest visat són de 45 dòlars per un visat d’una sola entrada, i de 65 dòlars per un visat d’entrada múltiple.
– Una carta d’invitació expedida per les autoritats vietnamites.

La carta d’invitació es pot aconseguir “online” a través d’alguna agència turística vietnamita, que la tramiten en uns tres dies laborables, i el cost aproximat és d’uns 20 dòlars. En cas d’urgència es pot aconseguir la carta d’invitació en un sol dia, però pagant un suplement en el preu. Continua llegint

La ruta de Manali a Leh (Ladakh), el nord de l’Índia. Segon dia: de Keylong a Sarchu.

Ens vam aixecar a les set del matí. Keylong es va despertar molt silenciós, i no va ser fins després d’esmorzar que vam començar a notar cert moviment de gent en el poble.

Una hora més tard ja sortíem amb el 4×4 en direcció a Leh, si bé aquella propera nit la passaríem en el camí, en plena muntanya, dormint en una tenda en algun dels llocs habilitats a l’efecte.

L’últim assentament permanent de gent és el poblet de Darcha. No n’hi ha cap altre fins a Rumtse, al Ladakh.

Continua llegint

Formalitats per entrar a Tailàndia.

Per entrar a Tailàndia no es necessita visat, no al menys els estrangers de nacionalitat espanyola i d’altres més de quaranta països que tenen exempció de visat de turisme.

El termini d’estada és de 30 dies sempre i quan s’entri al país per via aèria, doncs si s’arriba per terra o per via marítima el període de permanència és de només 15 dies.

Els nacionals d’alguns països sud-americans (Brasil, Perú, Argentina…) així com de Corea del Sud, poden obtenir una estada de fins a 90 dies independentment de si arriben amb avió o per terra.

Com a requisits que cal complir per entrar al país hi ha els següents: Continua llegint

De Tash Rabat a Kaixgar, tercera i última jornada en la ruta de Bixkek cap a Kaixgar, creuant el pas de Torugart (Kirguizistan).

La nit havia estat humida i freda, però aquells paisatges de muntanya escarits i silenciosos, allunyats de la civilització, reconfortaven l’esperit. El got de té amb llet ben calent que ens van portar a la iurta també va ajudar a reconfortar el cos a aquelles hores de la matinada.

Una petita estufa oxidada que hi havia a l’entrada de la iurta, que s’alimentava de femta de vaca, no havia fet el seu servei aquella nit.

El dia havia despertat emboirat, humit, i amb una pluja intermitent… un temps que no deixava veure la llunyania.

No vam tardar més de mitja hora per plegar les mantes i catifes que ens havien fet de llit, parar taula i esmorzar.

Vam deixar la iurta i vam iniciar el que tenia que ser l’últim dia de trajecte fins arribar a Kaixgar, creuant el pas de Torugart.

La pluja ens va anar acompanyant durant el camí. La carretera no estava en millors condicions que el temps. En Sasha, el conductor del nostre vehicle, portava pressa des del moment en que ens vam llevar, doncs la frontera kirguís només podia creuar-se entre les dotze i la una del migdia.

Les primeres hores per aquells camins de terra, sota aquella pluja insistent, es van fer una mica llargs, però els paisatges que s’anaven veient quan la boira escampava, donaven l’al·licient que tot viatger busca per aquelles allunyades terres.

Continua llegint

Visat online per entrar a Myanmar.

Sembla que es comença a simplificar la tramitació per obtenir un visat per entrar a Myanmar. Des de l’1 de setembre de 2014 ja és possible tramitar el visat online per anar a aquest país.

Fins ara calia tramitar el visat en alguna ambaixada de Myanmar, normalment en l’ambaixada situada en algun país europeu (fa uns anys s’acostumava a fer a París, actualment a Berlín), o a l’ambaixada de Myanmar a Bangkok, per la seva proximitat i rapidesa.

Actualment, des de primers de setembre d’aquest any 2014, és pot aconseguir el visat per entrar a Myanmar des d’un ordinador o aparell electrònic que permeti connectar-se a internet. Continua llegint

De la Via Catalana 2013 a la Via Catalana 2014.

Deixant de banda els sentiments polítics, religiosos o d’altre caire, que fonamenten i donen sentit a certs actes o celebracions multitudinàries, el cert és que hi ha molts viatgers als quals els atreu aquest tipus d’esdeveniments, doncs són un moment ideal per a contemplar la manera de fer d’un poble, d’una comunitat religiosa, o d’un grup concret de gent que té una ideologia, creença o afecció determinada.

Hi han actes o celebracions multitudinàries en el món que sobrepassen allò que podem imaginar: el Kumbh Mela, reunió de peregrins hindús, que se celebra cada dotze anys a quatre indrets de l’Índia (Prayag, Hardwar, Ujjain i Nasik), que dura diversos dies, i on es calcula que hi acudeixen uns 70 milions de persones (alguns diuen que arriben als 100 milions… bé…, amb aquestes xifres, no vindrà de 30); el Hajj, la peregrinació a la Meca dels musulmans, on hi acudeixen entre 2,5 i 3 milions de persones; inclús algun esdeveniment musical, com el concert de Rod Steward el cap d’any de 1994 a Copacabana (Brasil), on s’hi van aplegar 3,5 milions de persones… Continua llegint