De la Via Catalana 2013 a la Via Catalana 2014.

Deixant de banda els sentiments polítics, religiosos o d’altre caire, que fonamenten i donen sentit a certs actes o celebracions multitudinàries, el cert és que hi ha molts viatgers als quals els atreu aquest tipus d’esdeveniments, doncs són un moment ideal per a contemplar la manera de fer d’un poble, d’una comunitat religiosa, o d’un grup concret de gent que té una ideologia, creença o afecció determinada.

Hi han actes o celebracions multitudinàries en el món que sobrepassen allò que podem imaginar: el Kumbh Mela, reunió de peregrins hindús, que se celebra cada dotze anys a quatre indrets de l’Índia (Prayag, Hardwar, Ujjain i Nasik), que dura diversos dies, i on es calcula que hi acudeixen uns 70 milions de persones (alguns diuen que arriben als 100 milions… bé…, amb aquestes xifres, no vindrà de 30); el Hajj, la peregrinació a la Meca dels musulmans, on hi acudeixen entre 2,5 i 3 milions de persones; inclús algun esdeveniment musical, com el concert de Rod Steward el cap d’any de 1994 a Copacabana (Brasil), on s’hi van aplegar 3,5 milions de persones…

Tots aquests esdeveniments o reunions de multituds atrauen per un o altre motiu, i a vegades és molt difícil d’assistir-hi, per no dir impossible, com al Hajj, on només hi poden anar musulmans.

Ahir vam poder gaudir d’un d’aquests actes multitudinaris a casa nostra (Catalunya), i en aquest cas vam poder gaudir-ho de forma molt especial, doncs coneixem perfectament el motiu, la raó, i la finalitat de la seva celebració.

Ahir dia 11 de setembre de 2014 una gran “V” va pintar de groc i vermell dues de les artèries principals de Barcelona, l’Avinguda Diagonal i la Gran Via de les Corts Catalanes, formant una gran bandera humana d’11 kilòmetres de llargada.

Les xifres parlen per si soles: un milió vuit-centes mil persones, totes vestides de groc o vermell, formant una llarga senyera que alhora formava una “V” de voluntat, de votació i de victòria.

Foto treta de la web, desconec qui és l’autor.

Assistents de totes les edats, i de tots els colors polítics de la societat catalana, una festa de civisme i de reivindicació, amb la participació a més a més de cinquanta-quatre colles castelleres.
Com deia al principi, un moment ideal per a contemplar la manera de fer d’un poble, en aquest cas el poble català.

Això va ser ahir, com a continuació de la Via Catalana que es va fer l’any passat, que va formar una gran cadena humana d’uns 400 kilòmetres que va travessar i unir tot el territori català, des d’El Pertús fins a Alcanar (si bé en realitat va arribar fins a Vinaròs -Castelló-), amb la participació d’un milió sis-centes mil persones.

Tant la cadena humana de la Via Catalana 2013, com la “V” gegantina de la Via Catalana 2014, van tenir lloc en un moment determinat, a les 17:14 hores, hora simbòlica per recordar l’11 de setembre de 1714, quan la ciutat de Barcelona va caure després d’un setge de més d’un any davant de les tropes borbòniques, i per recordar que es van abolir les institucions i llibertats civils catalanes.

A l’any 1714 una consigna dels defensors de Barcelona va ser “viurem lliures o morirem”, “vèncer o morir”, sota el símbol de la bandera negra, la qual també va onejar en la manifestació d’ahir, simbolitzant la lluita fins a la fi.

El 12 de juliol de 1713 els consellers del Consell de Cent de Barcelona van canviar el color de la seva túnica (la gamalla porpra) pel negre com a símbol de lluita a mort.

Aquest símbol de dol i de lluita a ultrança, la bandera negra, va ser objecte d’un nou disseny que es va presentar el passat mes de juliol en un acte al Museu d’Història de Catalunya. A la bandera negra original s’hi va afegir una creu formada per dues aspes blanques, inspirat en la creu del martiri de Santa Eulàlia, copatrona de Barcelona, en record dels caiguts al 1714, i aprofitant que les aspes formen dues “V” de victòria i de votar. Així mateix s’hi va afegir un estel de cinc puntes, al costat esquerra de la creu, que recorda el triangle de la bandera estelada.

Aquest nou disseny de la bandera negra simbolitza la voluntat de votar i vèncer, i trenta-quatre ajuntaments catalans van acordar hissar aquesta Bandera Negra el dia de la Diada, per reivindicar la consigna “votar i vèncer”.

La convocatòria de la Via Catalana 2014 va ser per reivindicar la celebració de la consulta d’autodeterminació de Catalunya, sota el lema “ara és l’hora”, després de l’èxit de la Via Catalana cap a la independència del 2013.

Es poden trobar precedents històrics a Europa, com la Via Bàltica que el 23 d’agost de 1989 va enllaçar, amb una cadena humana d’entre 1,5 i 2 milions de persones, les tres capitals dels països bàltics (Estònia, Letònia i Lituània), d’un conjunt total d’uns 7 milions d’habitants.
Però en tot cas, si unim la multitudinària Diada de 2012 (amb la participació d’un milió i mig de persones), amb les Vies Catalanes 2013 i 2014, és molt difícil trobar altres precedents similars arreu del món.

El d’ahir va ser un esdeveniment en majúscules, un d’aquells actes que és molt difícil de repetir, tant pel que significa, com per la gent que hi va participar… Un moment ideal per poder contemplar un poble, la seva manera de fer, la seva cultura… la seva forma d’actuar pacífica i cívica reclamant el dret a votar… i, com no, un moment ideal per a tot viatger forà que volgués conèixer d’aprop el poble català i els seus anhels.

Visca Catalunya!!!

Anuncis

4 pensaments sobre “De la Via Catalana 2013 a la Via Catalana 2014.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s