La ruta de Manali a Leh (Ladakh), el nord de l’Índia. Tercer dia: de Sarchu a Leh.

Passar la nit a la muntanya, a més de quatre mil metres d’altitud, pot ser poc reconfortant si es sofreixen símptomes de mal d’altura. Si a sobre fa fred, i se sent com l’aigua de pluja impacta sobre la tenda, amb llampecs de tant en tant, no és un escenari que ajudi gaire a conciliar el son.

Doncs sí, vam passar mala nit. Jo vaig tenir sensació de mareig i de vòmit, però vaig poder controlar-ho posant-me de panxa enlaire, doncs si em posava de costat la sensació era molt desagradable. La suor i els calfreds provocaven que et desfessis de roba d’abric, però llavors arribava el fred exterior que feia que ràpidament et tornessis a abrigar… La petita caminada que havíem fet el dia anterior no havia estat una bona idea. Si no l’haguéssim fet, segur que no haguessin aparegut aquells símptomes durant la nit.

Continua llegint

La ruta de Manali a Leh (Ladakh), el nord de l’Índia. Segon dia: de Keylong a Sarchu.

Ens vam aixecar a les set del matí. Keylong es va despertar molt silenciós, i no va ser fins després d’esmorzar que vam començar a notar cert moviment de gent en el poble.

Una hora més tard ja sortíem amb el 4×4 en direcció a Leh, si bé aquella propera nit la passaríem en el camí, en plena muntanya, dormint en una tenda en algun dels llocs habilitats a l’efecte.

L’últim assentament permanent de gent és el poblet de Darcha. No n’hi ha cap altre fins a Rumtse, al Ladakh.

Continua llegint

La ruta de Manali a Leh (Ladakh), el nord de l’Índia. Primer dia: de Manali a Keylong.

Vam sortir de Manali a les sis del matí, en un 4×4. El conductor era un nepalí que es deia Dorje. La nostra destinació era Leh, la capital de Ladakh, però tardaríem tres dies en arribar-hi.

Aquella carretera que uneix Manali amb Leh només és transitable entre juny i octubre, tot i que depenent de l’any aquestes dates poden variar una mica.

Aquell primer dia teníem previst dormir a Keylong, l’últim poble abans de començar la ruta per zona de muntanya on només es pot dormir en tendes, normalment en algun petit campament amb les tendes ja preparades.

Aquella carretera que ens portaria fins a Leh surt de Manali en direcció al nord, al llarg de la Vall del riu Beas. Es una carretera que ascendeix lentament per muntanyes de pinars fins que arriba a les muntanyes pelades i rocoses que condueixen al pas de “Rohtang La” (3.978m), nom que significa “munt de cadàvers”, en referència als centenars de viatgers que han mort congelats en aquest indret al llarg dels temps.

Continua llegint