Vam sortir de Manali a les sis del matí, en un 4×4. El conductor era un nepalí que es deia Dorje. La nostra destinació era Leh, la capital de Ladakh, però tardaríem tres dies en arribar-hi.

Aquella carretera que uneix Manali amb Leh només és transitable entre juny i octubre, tot i que depenent de l’any aquestes dates poden variar una mica.

Aquell primer dia teníem previst dormir a Keylong, l’últim poble abans de començar la ruta per zona de muntanya on només es pot dormir en tendes, normalment en algun petit campament amb les tendes ja preparades.

Aquella carretera que ens portaria fins a Leh surt de Manali en direcció al nord, al llarg de la Vall del riu Beas. Es una carretera que ascendeix lentament per muntanyes de pinars fins que arriba a les muntanyes pelades i rocoses que condueixen al pas de “Rohtang La” (3.978m), nom que significa “munt de cadàvers”, en referència als centenars de viatgers que han mort congelats en aquest indret al llarg dels temps.

La carretera des de Manali puja amb molta pendent i està molt transitada de camions, la qual cosa fa que els vehicles més petits intentin fer molts avançaments per una carretera estreta i plena de revolts.

Vam estar parats moltes estones, sobre tot quan dos camions es trobaven de cara, ja que en general la carretera és complicada i estreta.

Per sort, el Dorje, el nostre conductor, tenia experiència i se li notava que coneixia aquella carretera i que també tenia seny en els difícils moments dels avançaments, alguns dels quals feien molt respecte.

Després de dues hores de trajecte vam arribar a un indret anomenat Marhi, on hi havia uns petits locals on es podia menjar. Vam aprofitar per menjar quelcom (un petit sandwitch de formatge, un lassi i un té amb llimona) i vam reprendre la ruta.

A setze kilòmetres de Marhi hi ha el Port de Rohtang, que està a 3.978 metres d’altitud. El paisatge en aquesta zona ja és pelat, però la carretera segueix igual d’estreta i penjada, en mal estat, plena de clots i fang. Vam arribar a “Rohtang La” aproximadament a dos quarts de deu.

Des del coll de “Rohtang La” la carretera baixa cap a la vall de Lahaul. Seguint el camí, a uns vint kilòmetres de “Rohtang La”, vam arribar al petit poble de Gramphu. A l’arribar a aquest punt ja havíem recorregut una distància de seixanta-sis kilòmetres en direcció al nord-oest de Manali.

Al nord-oest de Gramphu, a uns cinc kilòmetres, es troba Khoksar, on hi ha algunes dhabes (petits locals on serveixen menjar) i un punt de control policial on els estrangers hem d’ensenyar els passaports.

Més endavant vam passar per l’anomenat pas de Rohtang (situat a 3.960 metres d’altitud), un punt diferent al coll de “Rohtang La”, el qual estava ple de camions, i també d’animals de càrrega (caballs i rucs). En aquest indret hi havia bastantes dhabes. Hi havia també un petit temple en el lloc on neix el riu Beas.

Vam seguir cap a Keylong passant per alguns poblets, com Sissu (a trenta-cinc kilòmetres de Gramphu) o Tandi (a vint-i-cinc kilòmetres de Sissu). Alguns trams de la carretera estaven en obres. Per utilitzar la pala, una simple pala, eren sempre dos treballadors, un que la feia anar com a tal pala i l’altre que quan la pala estava plena estirava la corda que havien lligat a la mateixa per ajudar a fer força.

Vam arribar a Keylong, després de recórrer cent vint-i-cinc kilòmetres des de Manali, a la una del migdia.

El temps que es tarda de Manali a Keylong depèn de la climatologia i de les condicions de la carretera, diuen que entre quatre i deu hores. Nosaltres vam tardar set hores en arribar-hi.

Keylong està a 3.156 metres d’altitud. És la capital del districte de Lahaul i Spiti, i es troba situada a la vall de Bhaga. Aquest districte forma part de la província d’Himachal Pradesh, i està connectat a la resta de la província pel coll de Rohtang.

La Vall de Lahaul i la de Spiti es comuniquen mitjançant el coll de Kunzum, de 4.551 metres d’altitud, sent la vall de Spiti més muntanyosa. La població d’aquests indrets és d’origen tibetà. De fet Himachal Pradesh i el mateix districte de Lahaul i Spiti limiten amb el Tibet a l’est.

Aquesta regió situada a prop dels Himàlaies, amb escarpades valls, és un dels territoris menys poblats del planeta. Aquí la religió predominant, igual que al Ladakh, és el budisme, amb algunes zones d’hinduisme.

Keylong és un poble no gaire gran on hi ha uns quants hotels on allotjar-se. Després d’escollir un hotel, vam estar voltant pel poble i rodalies durant tota la tarda. El poble era molt tranquil.

Al tard vam sentar-nos a sopar quelcom: arròs, llenties i fideus, acompanyat amb pa i té de llimona.

Encara ens esperaven molts kilòmetres per recórrer els propers dos dies. L’endemà dormiríem en una tenda a més de 4.000 metres d’altitud, i seguiríem gaudint, durant els propers dos dies, d’una ruta que molts qualifiquen com una de les més maques del nostre planeta.