Divrigi, un sorprenent poble de l’Anatòlia Central (Turquia).

Divrigi, coneguda a l’antiguitat com Tefrícia, no és avui dia una població que tingui un gran renom, malgrat acollir uns monuments declarats Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, i malgrat haver estat a la seva època la capital dels sectaris Paulicians.

Quan el tren ens va deixar a Divrigi ja era tard. L’estació estava allunyada del poble, i només hi havia un taxi. Nosaltres érem els únics estrangers que van baixar del tren. Els altres passatgers anaven pujant als vehicles dels familiars o amics que els estaven esperant. Continua llegint

Els Reis Mags, uns viatgers molt especials.

El primer viatge conegut o documentat que ha tingut lloc a l’era cristiana va ser el protagonitzat pels Reis Mags.

Les poques dades certes que hi ha sobre els Reis Mags ajuden a reforçar la fascinació i l’encant d’aquests enigmàtics personatges.

Aquests viatgers no van viatjar per conèixer nous indrets, sinó per conèixer a un nadó acabat de néixer.

Quedarà en l’oblit dels temps els detalls més concrets i personals d’aquest primer viatge de la nostra era; les certeses o incerteses, la simbologia…

El que sabem és que la destinació del viatge era el poble de Betlem, a Judea, i que aleshores, en aquells indrets, el poder estava en mans dels romans.

            Zona anomenada Kaluts, al sudest d’Iran, antiga Pèrsia.

En aquells temps no existia encara ni el cristianisme, ni molt menys la religió musulmana, per a la qual encara faltaven més de 600 anys de transcurs de la història de la humanitat.

Així doncs, quan els famosos Reis Mags van fer el seu conegut viatge, aquelles terres de l’Orient Mitjà no s’assemblaven a les actuals, ni en l’àmbit polític, ni en l’àmbit religiós.

En aquestes dates nadalenques és el millor moment per fer referència a aquest viatge que es remunta a l’inici dels temps cristians, i al fer-ne referència cal pensar en certs detalls sobre aquest viatge que de vegades poden passar desapercebuts.

En primer lloc cal fer referència al nom o expressió amb que són coneguts aquests viatgers: “els tres Reis Mags d’Orient”.

I es curiosa aquesta expressió, doncs no és segur que fossin tres; no queda clar que fossin reis; respecte al qualificatiu de Mags hi hauria molt que parlar; i que siguin tots de l’Orient tampoc és una qüestió clara. Continua llegint

De Singapur a Malaca (Malàisia).

El despertador va sonar a les set de la matinada. Poc després deixava aquell hotel situat al centre de Singapur per anar a l’estació d’autobusos. Tenia la intenció d’agafar el primer bus que sortís en direcció a Malàisia.

A aquelles hores no passava cap bus dels que necessitava per arribar fins a l’estació d’autobusos, així que vaig agafar un taxi. Els tres dòlars de Singapur que em va costar aquell trajecte en taxi van valer la pena, doncs va ser arribar a l’estació d’autobusos i trobar-ne un que sortia en pocs minuts cap a Malaca.

Vaig comprar un bitllet per pujar a aquell autobús. El viatge va ser còmode. L’autobús va fer una primera parada al punt fronterer de Singapur i després al de Malàisia. El trajecte en bus va durar quatre hores i mitja.

Durant el viatge vaig conèixer a una parella, el Chris (de Singapur) i la Lena (de Malaca), els quals, a l’arribar a Malaca, van tenir un petit incident amb la policia.

Es notori que a Singapur són molt estrictes amb les prohibicions i corresponents multes pels infractors, raó per la qual cal vigilar en no tirar un paper o altra cosa al terra, o no fumar en els autobusos, taxis, ascensors…, no creuar els carrers fora dels passos de vianants, etc., doncs la multa que pot caure és important.

A Malàisia, si bé també existeixen prohibicions similars, no són tan estrictes en el seu compliment.

Continua llegint

Boudhanath (Nepal), antic poble parada de caravanes, actual barri de Katmandú, i un clar referent pel budisme.

Quan les caravanes creuaven l’Himàlaia des de Lhasa en direcció al subcontinent indi arribaven a la vall de Katmandú per la seva vessant nord-est, i després arribaven a Bodhnath (també anomenat Boudha). Posteriorment, aquesta antiga ruta comercial que enllaçava el Tibet amb aquests indrets més meridionals, que podem qualificar com a ruta secundària de l’antiga ruta de la seda, es dirigia cap al sud creuant el riu Bagmati direcció a Patan, i seguint cap a l’Índia profunda.

Han passat molts anys des d’aquells temps, i Boudhanath, també anomenat com Bodhnath, Baudhanath, Bauddha o Bodh Nath, ha esdevingut un lloc de referència pel Budisme. Actualment és un dels indrets més sagrats del Nepal, i la seva stupa una de les més grans del món.

Alguns han qualificat l’stupa de Boudhanath com l’equivalent a la Meca pel que fa al Budisme. Personalment crec que és una comparació molt forçada, doncs són realitats molts diferents i de difícil comparació.

A l’any 1979 Boudhanath va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Continua llegint

Un ensurt dins del cràter del Ngorongoro (Tanzània).

En swahili l’expressió “hakuna matata” significa literalment que “no hi ha cap problema”, i es pot traduir com “sense preocupacions”, “no t’angoixis”, “tot està bé”… Malgrat l’anterior, quan et trobes davant d’una situació complicada i un africà et diu “hakuna matata” vol dir que realment tens un problema important.

Era l’estiu de 1997 i em trobava al cràter del Ngorongoro, zona que abans formava part del Parc nacional del Serengueti, però que es va separar quan va ser declarada zona de conservació. A l’any 1979 va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. La zona de conservació del Ngorongoro està situada a uns 180 km. a l’oest d’Arusha, als altiplans dels cràters de Tanzània, al nord del país. Dins d’aquesta àrea de conservació s’hi troba el cràter del Ngorongoro, que és una gran caldera volcànica, formada segons els experts fa uns dos o tres milions d’anys, situat a una altitud d’uns 2.300 metres, amb una fondària de 610 metres i amb una extensió d’uns 260 km2.

Dins del cràter hi viu una gran reserva d’animals salvatges, entre els quals hi han milers de nyus, zebres, búfals i gaseles, hienes, 62 lleons comptabilitzats a l’any 2001, així com alguns lleopards, elefants, hipopòtams i rinoceronts.

Estava fent un safari de set dies, junt amb altres companys. Havíem contractat dos tot terrenys i portàvem tendes de campanya per passar les nits.

Un dels dos vehicles no arrancava bé, apart de no tancar bé les portes, tenir alguns forats al terra… en resum, el típic vehicle amb el que no és recomanable fer un safari. Continua llegint

Zhouzhuang, una de les petites Venècies de Xina.

Vam arribar a Zhouzhuang amb un autobús provinent de Suzhou. Suzhou és coneguda com la Venècia d’Orient, apel·latiu que li va donar Marco Polo, però la veritat és que Zhouzhuang, de més petites dimensions, amb un casc antic molt ben conservat, i amb cases, ponts, canals i carrers cuidats en el seu estil tradicional, es mereix al qualificatiu de “l’altra Venècia de Xina”.

El poble de Zhouzhuang està a la província de Jiangsu, situat entre Suzhou i Shanghai, al sud del riu Iangtsé, al municipi de Kunshan.

És una important destinació turística. Segons les estadístiques oficials cada any rep un milió de turistes, tant xinesos com estrangers. La seva proximitat amb Shanghai n’és la principal causa.

Per aquesta zona hi han varies poblacions de característiques similars, amb canals i aigua que conformen una estètica que als occidentals recorda la Venècia italiana.

D’aquestes poblacions, que els xinesos anomenen pobles d’aigua, deixant de banda Suzhou, n’hi han sis: Tongli, Luzhou, Zhuozhuang, Xitang, Wuzhen i Zhuhijiao. Totes elles comparteixen unes característiques comunes: són poblacions que estan travessades per un o varis canals, conserven les seves construccions originals, mantenen una població local que encara realitza activitats tradicionals, són poblacions amb una llarga història que es reflexa en la seva part antiga, i totes elles han adquirit el compromís de conservar aquestes característiques.

A l’any 2008, aquestes poblacions situades a la vora sud del riu Iangtsé, van ser proposades a la UNESCO per a ser declarades Patrimoni de la Humanitat. Continua llegint

Huangshan, la muntanya groga, un dels paisatges més apreciats pels xinesos.

Vam arribar a la ciutat de Huangshan, també anomenada Tunxi, que ja era de nit. Huangshan està situada al sud de la província d’Anhui. Abans d’anar a l’hotel que havíem reservat per internet dos dies abans, vaig intentar comprar els bitllets de tren per anar al cap de tres dies cap a Suzhou (província de Jiangsu).

Vaig trobar un noi que parlava una mica l’anglès, i li vaig explicar que és el que volia saber: la destinació del tren, la data, saber els horaris de trens per aquella data, preu… Va resultar que per la data escollida els trens ja estaven plens, raó per la qual vaig escollir un tren nocturn pel dia anterior al previst, que sortia de Huangshan (Tunxi) a les 20:45 hores i que tenia l’hora d’arribada a Suzhou a les 7:30 hores.

Vam comprar tres bitllets, doncs l’Ona no podia dormir sola en una llitera. Els preu dels tres bitllets va ser de 199 iuans.

Després de tenir els bitllets vam agafar un taxi que ens portés a l’hotel Tiandu (Tiandu International Hotel). Eren quasi les deu de la nit, i estàvem bastant cansats. Continua llegint