Vam arribar a la ciutat de Huangshan, també anomenada Tunxi, que ja era de nit. Huangshan està situada al sud de la província d’Anhui. Abans d’anar a l’hotel que havíem reservat per internet dos dies abans, vaig intentar comprar els bitllets de tren per anar al cap de tres dies cap a Suzhou (província de Jiangsu).

Vaig trobar un noi que parlava una mica l’anglès, i li vaig explicar que és el que volia saber: la destinació del tren, la data, saber els horaris de trens per aquella data, preu… Va resultar que per la data escollida els trens ja estaven plens, raó per la qual vaig escollir un tren nocturn pel dia anterior al previst, que sortia de Huangshan (Tunxi) a les 20:45 hores i que tenia l’hora d’arribada a Suzhou a les 7:30 hores.

Vam comprar tres bitllets, doncs l’Ona no podia dormir sola en una llitera. Els preu dels tres bitllets va ser de 199 iuans.

Després de tenir els bitllets vam agafar un taxi que ens portés a l’hotel Tiandu (Tiandu International Hotel). Eren quasi les deu de la nit, i estàvem bastant cansats.

La nostra estada a Tunxi va estar marcada per l’aigua, doncs no va parar de ploure durant els dies que vam estar-hi.

El primer dia vam estar descansant i vam visitar la part antiga de la ciutat, que està molt ben cuidada. El carrer peatonal Lao Jie està ple de botigues molt ben arreglades.

El motiu principal de la nostra estada a Tunxi era visitar la muntanya groga (Huangshan) (és el mateix nom que la ciutat), però el temps no deixaria que poguéssim fer-ho.

Malgrat que no parava de ploure, un matí vam decidir anar cap a la muntanya per provar, al menys, si podíem veure alguna cosa.

Vam agafar un taxi que en una hora ens va portar al poble de Tangkou, des d’on surten els autobusos cap a la muntanya.

A Tangkou vam decidir agafar un bus que ens portés a Yungu (bitllet 19 iuans), malgrat que els taxistes que hi havia a l’estació d’autobusos ens deien que no es podia pujar-hi.

La carretera fins a Yungu no és gaire ampla, si bé està en bones condicions, i amb algunes corbes de més de 180 graus.

No parava de ploure, per moments augmentava la intensitat de la pluja i del vent, la qual cosa, després d’estar una estona per aquell indret, amb aquell temps, i amb els peques, vam decidir donar mitja volta i tornar cap enrere, agafant un bus de tornada a Tangkou, i des d’allà un taxi que ens portés a Tunxi.

La nostra estada a Huangshan va ser un fracàs. El que vam poder veure no és més que una molt petita part del que realment ofereix aquell indret.

El cert és que diuen que la Muntanya Groga resulta espectacular si fa bon temps, i a nosaltres és el que ens va faltar.

En realitat, la muntanya Huang (Huangshan) és una cadena muntanyosa formada per diverses muntanyes. El seu pic més alt és el pic de la Flor de Lotus, amb 1.873 metres d’altitud.

Hi han tres telefèrics en diferents indrets de la muntanya.

L’any 1990 la UNESCO va declarar les muntanyes Huangshan com Patrimoni de la Humanitat.

Diuen que reuneix en sí les avantatges de Taishan (província de Shandong) (per la seva majestuositat), de Huashan (província de Shaanxi) (per la seva perillositat, amb pronunciada altura), de Henshang (província d’Hunan) (pels seus núvols i boires), de Lushan (província de Jiangxi) (per les seves cataractes), d’Emei (província de Sichuan) (per la seva frescor), i de Yandang (província de Zhejiang) (per les seves pedres rares).

El geògraf i viatger xinès Xu Xiake, va dir que “després de veure les Cinc Muntanyes Sagrades, no es necessita visitar cap altra muntanya, però després de veure la Muntanya Groga, no es necessita visitar les Cinc Muntanyes Sagrades”.

Els xinesos consideren la Muntanya Groga (Huangshan), junt amb Guilin (província de Guangxi), els dos indrets que tenen els paisatges més macos de tota Xina.

Vaig poder apreciar la bellesa dels paisatges de Guilin ja fa uns anys, però ara no havia pogut gaudir dels paisatges de Huangshan. Una llàstima. Queda pendent per un futur.