Boudhanath (Nepal), antic poble parada de caravanes, actual barri de Katmandú, i un clar referent pel budisme.

Quan les caravanes creuaven l’Himàlaia des de Lhasa en direcció al subcontinent indi arribaven a la vall de Katmandú per la seva vessant nord-est, i després arribaven a Bodhnath (també anomenat Boudha). Posteriorment, aquesta antiga ruta comercial que enllaçava el Tibet amb aquests indrets més meridionals, que podem qualificar com a ruta secundària de l’antiga ruta de la seda, es dirigia cap al sud creuant el riu Bagmati direcció a Patan, i seguint cap a l’Índia profunda.

Han passat molts anys des d’aquells temps, i Boudhanath, també anomenat com Bodhnath, Baudhanath, Bauddha o Bodh Nath, ha esdevingut un lloc de referència pel Budisme. Actualment és un dels indrets més sagrats del Nepal, i la seva stupa una de les més grans del món.

Alguns han qualificat l’stupa de Boudhanath com l’equivalent a la Meca pel que fa al Budisme. Personalment crec que és una comparació molt forçada, doncs són realitats molts diferents i de difícil comparació.

A l’any 1979 Boudhanath va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

Nosaltres havíem arribat a Katmandú a primera hora del matí. Era un dia de l’estiu de l’any 2008, estàvem cansats després de moltes hores de viatge, i en principi teníem l’intenció de quedar-nos a Thamel, el barri de més moviment de Katmandú, ple d’hotels, restaurants, botigues… i sempre amb turistes que arriben, marxen, passegen…; però només feia uns minuts que hi érem i no ens acabava de fer el pes, així que vam decidir que en la nostra estada a la capital del Nepal passaríem els primers dies al barri de Boudhanath, situat a uns 11 km. del centre de Katmandú.
Dit i fet, vam parar un taxi per a que ens portés fins a Boudhanath.

L’ambient de Boudhanath és totalment diferent al de Thamel. A Thamel s’hi respira bullici, moviment, occidentalitat, en canvi a Boudhanath hi ha un ambient budista, de clara influència tibetana, i per molt moviment de peregrins que hi hagi, sempre és amb una tranquil·litat i pausa contraris al bullici i al desordre.

El taxi ens va deixar al sud de l’stupa de Boudhanath, i enlloc d’anar pels voltants a buscar un hotel, el primer que vam fer va ser entrar cap a dins la plaça on hi ha l’stupa.
Es impressionant, cal estar-hi per fer-se una visió real del que és i del que significa aquesta stupa.

La primera sensació és difícil de descriure, perquè per moltes stupes que un hagi vist, aquella stupa, la seva ubicació, i l’ambient que s’hi respira, la fan especial.

Dins de la mateixa plaça vam trobar un hotel que estava bé, l’hotel Padma, i, després del regateig de rigor (50% de descompte), vam decidir quedar-nos-hi.

Va ser entrar a l’habitació, deixar-hi les motxilles, i sortir cap a fora a veure aquell ambient, aquella stupa, i també a menjar alguna cosa: pakora i momos.

Hi havia molta gent passejant al voltant de la gran stupa.

Aquesta stupa és el principal centre de culte de la important comunitat d’origen tibetà que resideix a Katmandú. De fet Boudhanath ha estat, durant molts segles, un important centre de peregrinació pels budistes tibetans i nepalesos.

Quan els refugiats tibetans van entrar al Nepal des del Tibet durant la dècada dels anys cinquanta, molts van decidir quedar-se a viure a prop de Boudhanath.

Cada dia, a primera hora de la matinada, i a mitja tarda, hi ha molta gent donant voltes mentre reciten mantres, fan rodar les rodes d’oració, o els rosaris de mà (anomenats mala), o simplement mentre passegen mantenint una conversa intranscendent. Donar voltes a l’stupa fa que els creients budistes guanyin mèrits.

Molts creients acostumen a fer al menys tres voltes al voltant de l’stupa mentre repeteixen el mantra “om mani padme hum”, que traduït seria “la joia en el lotus”. Les voltes són sempre en el sentit de les agulles del rellotge. Es el que en nepalès s’anomena “parikrama”, i en tibetà “kora”.

Mentre els peregrins fan la kora, les banderes d’oració estil lungta s’encarreguen d’espargir al vent els mantres que hi tenen gravats.

La base de l’stupa està formada per tres grans plataformes en forma de creu que van pujant a mode de piràmide escalonada. A sobre d’aquestes hi han dues plataformes circulars damunt de les quals hi ha la gran cúpula de l’stupa. A sobre d’aquesta última es troba la torre piramidal, de tretze pisos, en la base de la qual hi han pintats dos ulls blaus en cadascuna de les quatre cares, i al mig dels ulls un símbol que en nepalès representa la unitat. L’stupa té una alçària de 36 metres.

Al voltant de la base del monticle circular de l’stupa hi ha 108 imatges del  “dhyani buda” amitabha. El 108 és un número de gran simbolisme en el budisme i altres pensaments o religions orientals. El mur que envolta l’stupa té 147 fornícules, cadascuna amb 4 o 5 rodes d’oracions amb el mantra “om mani padme hum”.

Diuen que el nom real de l’stupa és Ja Rung Kashol Chorten Chenpo, que es tradueix com “he acabat donant l’ordre de procedir”. Aquest extrany nom prové d’una història o llegenda sobre la seva construcció: una dona amb quatre fills va demanar permís al rei per a poder fer la construcció de l’stupa per enterrar les restes del Buda Kasyapa, i el rei li va donar el permís, però sobre un espai que no fos més gran que el tamany d’una pell de búfal. La dona va fer tires amb la pell de búfal i les va col·locar de manera que va aconseguir un espai molt gran. Posteriorment quan la base de l‘estructura ja estava feta, alguns funcionaris van dir al rei que tindria que aturar la construcció, però el rei, malgrat adonar-se que la dona l’havia enganyat, va decidir donar l’ordre de continuar la construcció perquè no podia desdir-se del que ja havia permès al seu dia, i d’aquí ve el seu nom “Ja Rung Kashol Chorten Chenpo (he acabat donant l’ordre de procedir)”.

Cada nit de lluna plena fan una cerimònia que consisteix en la il·luminació de l’stupa amb milers de llànties d’oli. Aquesta il·luminació de l’stupa acostuma a ser esponsoritzada per alguna persona ben posicionada dins de la comunitat budista. Tothom pot participar en l’encesa de les llànties.

Vam pujar a l’stupa per l’única entrada que hi ha al nord, on hi ha un petit santuari dedicat a Jima, la deessa de la verola. Estava ple de tibetans que caminaven al voltant de l’stupa fent girar les rodes d’oració.

Després vam anar al monestir Guru Lhakhang, situat a la mateixa plaça que l’stupa. Un monjo ens va deixar entrar a la sala principal que estava tancada i ens va fer una explicació ràpida de les diferents figures i pintures de l’interior. Desprès un altre monjo ens va fer una breu cerimònia de benvinguda: ens va fer asseure a terra de genolls, i ens va posar una mica d’aigua a la mà per què la beguéssim, alhora que ens va tirar unes gotes pel cap, ens va tocar amb una vara al cap i a les espatlles, i ens va donar uns grans d’arròs per a que els llencéssim al terra mentre ell feia el mateix; mentrestant el monjo anava resant; al final ens va posar una khata blanca al coll (mocador tradicional i cerimonial tibetà que s’ofereix als convidats).

Des de dalt del temple hi ha una bona vista de tota la plaça.

El barri de Boudhanath gaudeix d’un ambient on no s’hi reflecteixen tensions ni presses. Passejant pels carrerons del voltant de l’stupa es té la sensació de que aquell monument, amb els seus ulls blaus, està present en tots els moments de la vida del barri, i ajuda a transmetre aquell esperit de bondat i equilibri del qual està impregnat el budisme.

A primera hora de la tarda vam començar a sentir soroll de tambors i música. La plaça estava plena de gent. Hi havia uns emmascarats que ballaven al so de la música. Resulta que estaven de celebracions durant un parell de dies i hi hauria una gran participació de gent. Molts anaven disfressats.

Quan es va fer de nit, va anar minvant el nombre de persones i el moviment, i es van començar a veure, pel costat de l’stupa, algunes parades amb petites llànties d’oli per a que la gent les encengués.

Segons una dita, hi han més festes al Nepal que dies té l’any. La majoria de festes nepaleses tenen lloc dins de les cases, en l’àmbit familiar, però altres tenen la seva repercussió als carrers, i per tant poden ser compartides per tots aquells que s’hi apleguen.

Nosaltres vam tenir la sort de coincidir amb una d’aquestes festes, però vam oblidar-nos que en aquests indrets, malgrat la gran espiritualitat, tranquil·litat i bondat que s’hi respira, i malgrat l’amabilitat de la gent, també hi ha qui aprofita l’ocasió per barrejar-se entre la multitud i exercitar les seves habilitats per apropiar-se de béns aliens. Va ser així com ens van prendre una targeta de memòria justament mentre estàvem caminant al voltant de l’stupa, en un indret sagrat del budisme, que com ja he dit abans alguns el comparen amb la Meca, i es que pels amants de la rapinya, una gran congregació de gent, per ells sí que és la Meca.

Anuncis

4 pensaments sobre “Boudhanath (Nepal), antic poble parada de caravanes, actual barri de Katmandú, i un clar referent pel budisme.

  1. Els retrats de la gent disfressada amb la gent al darrera mirant-los amb cara estranya són molt bons! Espero que la targeta de memòria no estigués plena…

    • Hola Irene, t’agraeixo el comentari. La targeta de memòria estava plena, sempre sap més greu per les fotos que per la targeta. És un lloc molt recomanable per visitar, i si agrada la fotografia i es coincideix amb una festa al carrer, encara es gaudeix més. Una abraçada.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s