Com creuar la frontera entre Tailàndia i Cambodja pel pas fronterer de Poipet.

Com a complement del post relatiu a “com obtenir el visat per anar a Cambodja“, en aquesta entrada concretaré dades bastant detallades sobre un dels passos fronterers més habituals per entrar a Cambodja: el pas fronterer de Poipet.

Normalment aquest és el punt fronterer utilitzat per anar de Bangkok fins a Siem Reap, per la qual cosa la informació correspon a dades per fer aquest recorregut, si bé es vàlida per a qualsevol altra destinació cambodjana utilitzant l’esmentat pas fronterer.

Així doncs, per creuar la frontera entre Tailàndia i Cambodja, pel pas d’Aranyaprahet (Tailàndia) i Poipet (Cambodja), cal tenir en compte les següents dades: Continua llegint

Una habitació d’hotel apta per a faquirs (Siem Reap -Cambodja-).

Era la tercera vegada que anava a Siem Reap, i sabent que actualment hi ha infinitat d’hotels i que es pot trobar alguna oferta interessant, vaig reservar per internet una habitació en un hotel que semblava una veritable ganga.

Quan vaig reservar aquella habitació no podia sospitar la sorpresa que em deparava.

Continua llegint

De Siem Reap a Phnom Penh (Cambodja). Una visita ràpida per Phnom Penh: l’horror del règim dels jemers rojos.

Ja feia uns dies que estàvem a Siem Reap (Cambodja) i havíem visitat molts temples (Angkor Vat, Angkor Thom, el Bayon, Ta Prohm, Pre Rup, Banteay Srey, Ta Som, Preah Khan, etc.).

La nostra intenció era anar cap al Sud del Vietnam, i per tant la ruta escollida era baixar fins a la capital de Cambodja, Phnom Penh, i des d’allà agafar un transport que ens portés fins al Delta del Mekong.

Com que la ruta Siem Reap – Phnom Penh ja l’havia fet amb barca baixant pel riu Tomle Sap, i la ruta Phnom Penh – Saigon (ciutat Ho Chi Minh) ja l’havia fet per terra, amb bus, ara vam decidir fer-ho a l’inrevés, el trajecte fins a Phnom Penh fer-lo per terra, amb bus, i des de Phnom Penh fer la baixada amb barca pel Mekong fins arribar a Vietnam.

Vam sortir de Siem Reap amb un bus, a les 7 del matí.

Quan vaig estar-hi a l’any 2000, aquesta ruta no era segura, hi havia bandolers pels camins, i per això en aquella època vaig decidir fer el trajecte pel riu amb barca.

Ara la ruta ja era segura. Durant el trajecte el bus va fer algunes parades. En una d’elles hi havien unes dones que venien productes per menjar, entre ells aranyes a 500 riels l’aranya. Les aranyes eren de grans dimensions, i pels cambodjans sembla ser un menjar suculent.

Nosaltres, sigui perquè no teníem gaire gana, o sigui pel fàstic de veure aquelles enormes aranyes, negres i peludes, no en vam tastar. Podeu dir-me nyicris, menjamiques, o el que vulgueu, però voldria veure-us davant d’aquell “menjar” i contemplar la vostra primera expressió. Continua llegint