Com a complement del post relatiu a “com obtenir el visat per anar a Cambodja“, en aquesta entrada concretaré dades bastant detallades sobre un dels passos fronterers més habituals per entrar a Cambodja: el pas fronterer de Poipet.

Normalment aquest és el punt fronterer utilitzat per anar de Bangkok fins a Siem Reap, per la qual cosa la informació correspon a dades per fer aquest recorregut, si bé es vàlida per a qualsevol altra destinació cambodjana utilitzant l’esmentat pas fronterer.

Així doncs, per creuar la frontera entre Tailàndia i Cambodja, pel pas d’Aranyaprahet (Tailàndia) i Poipet (Cambodja), cal tenir en compte les següents dades:

– Si es vol anar amb tren, aquest només arriba fins a la frontera tailandesa, allà cal canviar de mitja de transport: bus, pickup o taxi.
El tren surt de la South Train Station, Hualampong, a les 5:55 de la matinada, i el trajecte dura unes 6 hores.

– Actualment hi ha un autobús directe que fa el trajecte Bangkok-Siem Reap. Aquest bus surt de l’estació d’autobusos de Mo Chit, la north bus station, i els bitllets es compren a la taquilla núm. 22. Els horaris de sortida són tres: 6:00, 7:00 i 9:30. La duració del viatge, en teoria, és de 7 ó 8 hores. El preu és de 700 bath.

– A la mateixa estació de Mo Chit, a la taquilla 30, venen també bitllets de bus per anar a Siem Reap, si bé a la frontera cal canviar de bus. El preu és de 600 bath, i surten busos cada bora.

– En els dos casos anteriors, si es vol que la mateixa agència de transport faci les gestions de sortida de Tailåndia i tramitació del visat cambodjà, cal pagar 1.400 bath de més.

– Una altra opció és agafar un bus fins a la frontera i allà, un cop passada la frontera, buscar un transport fins a Siem Reap (o altra destinació que es vulgui de Cambodja).

– Una última opció per anar fins a Siem Reap des de Bangkok és contractar el transport en una agència de Bangkok. A Khao San hi ha moltes agències, i el millor és mirar-ne unes quantes per saber el que ofereixen i per quin preu. Normalment es pot aconseguir un preu molt més barat i a més a més et passen a buscar per l’hotel. L’únic inconvenient és que acostumen a ser molt poc serioses en tot el relatiu a l’horari de sortida, enllaços, duració del transport, qualitat o tipus de transport… cal valorar en cada cas els pros i els contres.

– El visat de Cambodja es pot treure a la mateixa frontera. Es necessita presentar el passaport amb una validesa mínima de sis mesos, una foto de carnet, i pagar 30 dòlars (dòlars americans).
En aquesta frontera hi ha “una mica d’incertesa” respecte als preus, i intenten cobrar uns quants dòlars de més per persona, amb les excuses més diverses.

– Els controls fronterers de la banda tailandesa (Aranyaprahet) es passen molt fàcilment, sense cap problema.

– Després dels controls de sortida tailandesos cal caminar uns dos-cents metres per arribar a les instal·lacions frontereres de Cambodja, on primer es passa un controls de salut, on s’emplena un breu formulari. Després es passa a un edifici on emeten els visats, on cal presentar el passaports i els formularis d’entrada al país que s’han d’omplir, posant-hi una foto de carnet, i on cal pagar els 30 dòlars que costa el visat. En aquest punt és on demanen un “extra” en el preu a pagar. El visat que donen té una duració de 30 dies.
Després cal anar a un altre edifici on es passa el control d’entrada al país i on posen el segell d’entrada al passaport.

– Quan ja s’han passat tots aquests controls ja es pot entrar al país. Des de Poipet es poden agafar diferents transports en direcció a Siem Reap, Battambang o Phnom Penh.

Tota la informació anterior correspon al febrer del 2015. Cal tenir en compte que totes aquestes dades van canviant amb el temps.