Avui hem agafat un tren per anar de Shanghai a Qufu.
Fins ara la nostra experiència en trens xinesos és en viatges anteriors amb trens de línea regular, amb segona o inclús tercera classe, però aquest cop hem decidit provar un tren gautie que va a 300 km. per hora.
L’estació de tren Shanghai Hongqiao està a uns 22 km. del centre de la ciutat. El trajecte fins a l’estació ha estat una carrera d’obstacles, doncs el taxista anava d’un carril a un altre sortejant els cotxes per arribar quan abans millor.
Ferran ha sabut apreciar l’habilitat del taxista, deixant un record notable del seu esmorzar dins del vehicle. El taxista ni s’ha immutat.
Un cop a la gran estació de tren Shanghai Hongqiao ens adonem que aquests tipus de trens són puntuals, la qual cosa ens obliga a fer un canvi de bitllets, doncs hem perdut el nostre tren.
Canviar el bitllet ha estat fàcil, abonant un plus per canvi de categoria. Després hem anat a menjar quelcom: espagueti a la bolonyesa i uns tes amb llimona.
Cal dir que els espaguetis els ha demanat l’Ona (amb els seus dos anys), i després tots n’hem menjat.
Alguns xinesos ens demanen permís per fer-nos fotografies amb els nens, seguim sentint-nos observats.
Aprofitem per telefonar a la nostra amiga Bianbian, per dir-li que arribarem a Qufu amb un altre tren unes hores més tard.
El motiu d’anar a Qufu és per arribar fins a un poble de la vora anomenat Yanzhou per visitar a la Bianbian i a la seva família.
L’estació de tren Shanghai Hongqiao és enorme, però és molt moderna i de fàcil orientació. A l’entrada cal passar un control de maletes. Per accedir a les andanes cal passar un control de bitllets que comença 15 minuts abans de l’hora de sortida, i acaba 3 minuts abans d’aquesta, de manera que si s’arriba just a l’hora o amb menys de 3 minuts de marge es perd el tren.
Els que viatgen amb nens tenen preferència en l’accés a les andanes.
Un cop a les andanes estan marcats els llocs exactes on s’obrirà la porta de cadascun dels vagons, numerats convenientment.
El viatge amb el tren resulta molt còmode. Són tres hores i quart, i el tren fa unes poques parades.
A l’arribar a Qufu ens esperen la Bianbian i el seu tio. Ens han vingut a buscar en cotxe. El seu poble, Yanzhou, queda a uns vint minuts de Qufu.
Des de fa un any aproximadament, degut al gran tràfic que hi ha a Yanzhou, els trens ràpids paren a l’estació de Qufu.
Ens porten a l’hotel del tio de la Bianbian, l’hotel Tao Ran Ju, que està al costat de l’estació de tren de Yanzhou. Ens donen una habitació a la sisena planta. L’habitació és molt espaiosa, amb una sala d’estar, l’habitació per dormir, i el bany.
Ens atenen la Bianbian, el seu tio, i varies noies que treballen a l’hotel, que posen un altre llit a l’habitació per a Ferran, canvien totes les tovalloles del bany, posen una màquina d’aigua potable, pugen les maletes i el cotxet, i porten el sopar pels nens. La Xixi, una cosina de la Bianbian que té nou anys, es queda amb nosaltres a l’habitació per a jugar amb el Ferran i l’Ona.
Q és això de perdre un tren?? Si el ruben ko ha anat amb vosaltres?? Quina gràcia en Ferran ha vomitat al taxi… Pobret la Paula tb ho hagues fet!!
M’agrada molt el blog!!! L’hotel del tio de la bian bian molt maco!!!