Hem estat una setmana a Yanzhou. Per arribar-hi vam agafar un tren a Shanghai que ens va portar fins a Qufu, i des de Qufu la nostra amiga Bianbian ja ens esperava junt amb el seu tio, el Sr. Wan, per portar-nos a Yanzhou.

Ens hem allotjat a l’hotel Taoranju de Yanzhou. En aquest hotel, propietat del Sr. Wan, ens han tractat molt bé, i no han permès que paguéssim res, malgrat haver insistit.

Cada nit, sense demanar-ho, ens trobàvem diversa fruita a l’habitació, i també una safata amb tomàquets, doncs ja sabien que a Ferran li encanten.

El mateix dia que vam arribar, unes dues hores més tard, ens van portar a una sala privada de l’hotel on ens esperaven els pares de la Bianbian i el Sr. Wan. Després de les oportunes presentacions, vam sopar tots junts.

El sopar va ser abundant i variat. Abans de començar el Sr. Bian va dir unes paraules, tal com marca la tradició, i tot seguit vam poder començar a menjar, i “a brindar”. Una cambrera s’ocupava de que els gots sempre estiguessin plens de cervesa, i de te.

Mentre l’Ona menjava peix, i li faltaven mans per agafar les crispetes caramel·litzades, la família Bian ens agraïa haver tractat tan bé a la seva filla a Tarragona.

A l’acabar-se un peix que vam menjar, anomenat peix de Xina, el Sr. Wan, a través de la Bianbian, ens  va explicar que el millor del peix és el que queda dins seu, una espècie de cartílag allargat, que per cert va costar bastant de tallar. Com un gran present me’l va donar a mi, i jo, per no fer una ofensa, vaig tragar saliva i em vaig empassar el tros de peix, després de mastegar-lo una bona estona, doncs era una mica dur. Mentrestant m’estava mirant el got ple de cervesa per fer-lo acabar de baixar.

A partir d’aquell dia es van succeir diversos sopars i dinars familiars, i vam poder gaudir de diferents plats xinesos, cuinats a casa i a restaurants.

Yanzhou té uns quaranta mil habitants. Això aquí a Xina és un poble petit.

Durant la temporada d’estiu la temperatura és elevada, i la xafogor es fa notar. A les afores de la ciutat hi ha industria (paperera, de pneumàtics, d’aigua), i entre la contaminació i la xafogor s’agraeix un dia de pluja.

La ciutat de Yanzhou té diversos llocs interessants:

– La plaça central de la ciutat, que és el lloc més cèntric, on es reuneix molta gent per la nit, amb parades de menjar, venedors ambulants, gent que fan exercicis de kung Fu, de Jian Shu, un petit parc d’atraccions infantil… amb una vida nocturna molt intensa.

Hi ha moments en que tothom al voltant se’ns queda mirant. Es comencen a apropar a nosaltres i se’ns queden mirant i escoltant.

A la mateixa plaça, pel matí, a partir de les 6:30 hores, fan exercicis de tai chi, jian shu, an sai yao gu, entre d’altres.

El tai chi és més conegut a casa nostra. El jian shu el practiquen amb una espasa.

El an sai yao gu és originari de la província de Shaanxi, i el practiquen dones, tocant uns petits tambors mentre ballen al seu ritme. Hi ha diversos grups que el practiquen, amb uniformes de diferents colors, normalment ajudats econòmicament per empreses de la ciutat.

– Un parc que anomenen parc de la comunitat, no molt lluny de la plaça, on per la nit es reuneixen alguns músics que toquen instruments antics i la gent pot cantar.

– El museu de Yanzhou. L’entrada és gratuïta. El museu no és gaire gran, amb un petit Buda dalt d’un monument situat al centre del hall, i al pis de dalt hi han varies sales amb algunes antiguitats. En una de les sales hi ha una gran espasa de pedra trobada al fons del riu, i l’última sala està dedicada a propaganda de la Xina comunista.

Darrera del museu hi ha una antiga torre on no es pot accedir. Més enllà actualment estan construint un temple budista per fer ofrenes.

– El carrer del mercat de la nit, que si bé així és com l’anomenen, realment el mercat el fan de dia, a partir de les 5:00 del matí fins a les 14:00. El nom prové de temps anteriors quan el mercat es feia per la nit.

– El carrer dels locals per esmorzar. No us puc dir el nom perquè senzillament el coneixen per aquestes dades. En aquest carrer hi ha diversos locals i parades on van els habitants de la ciutat a esmorzar. A vegades es fan grans cues en alguns d’ells. Son especialment recomanables els xurros xinesos que fan en un dels locals, que té algunes taules per assentar-se. Aquests xurros són dobles, són com dos xurros pegats, i, com tot a Xina, és degut a una història que va passar fa molts anys.

Un funcionari xinès que vetllava molt pel poble va ser objecte de difamació davant de l’emperador per part de dos funcionaris que només pensaven en enriquir-se ells i que tenien molta influència. L’emperador va fer matar a aquell funcionari, i la gent, que coneixia la veritat de tot, però que no podia dir res per la gran influència que tenien aquells dos funcionaris corruptes, va començar a fer aquests xurros dobles que representen a aquells dos funcionaris, i els posaven a fregir dins de l’oli bullint i després se’ls menjaven. Aquesta va ser la seva manera de venjar-se d’aquells dos personatges sinistres.

– La plaça de l’estació de tren, i de l’estació d’autobusos. Les dues estacions estan a la mateixa plaça. Aquí es pot veure el moviment de la gent marxant i arribant de la ciutat.

Cal tenir en compte que els taxis situats en aquesta plaça cobren 10 yuans per un recorregut dins de la ciutat, quan el preu normal és de 5 yuans.

– El mercat del costat de l’estació. És un edifici de grans dimensions que està ple de botigues. Per a definir-ho amb la nostra visió catalana, és com un tot a cent xinés de casa nostra, però en gran.

És un lloc ideal per a fer aquelles compres de coses que pots trobar a faltar en un determinat moment: paraigües, motxilla, i, com no, alguna joguina pels peques.

– Es molt interessant passejar per la ciutat i trobar-se a gent jugant a escacs xinesos, o altres jocs, o senzillament assentats al carrer xerrant. Les places, parcs, o davant del Museu, són llocs ideals per a veure-ho.

– El parc zoològic és una visita obligada si es viatja amb nens. A Yanzhou n’hi ha un, i si bé és una mica petit, s’hi poden veure alguns óssos, camells, gaseles, monos, oques, cabres, un estruç, i teòricament un tigre, que devia estar molt amagat, perquè no el vam veure.

La ciutat es pot visitar molt ràpid, però resulta un lloc ideal per a estar uns dies tranquil·lament i des d’aquí visitar Qufu i la muntanya sagrada de Tai Shan.

Vam marxar de Yanzhou perquè sinó no ens quedarien dies per fer tot allò que teníem previst, però per ganes encara ens hi haguéssim quedat més temps.

L’últim dia van venir diferents familiars de la Bianbian per acomiadar-se de nosaltres. L’endemà al matí, per anar fins a Qufu per agafar el tren ràpid que ens havia de portar fins a Nanjing, ens van portar amb una furgoneta del Sr. Wan.

Tots ens van dir que estàvem convidats a tornar-hi quan volguéssim. L’amabilitat que ens hem trobat aquí ens ha deixat sorpresos gratament. No descartem tornar-hi en un futur.