Suzhou, la Venècia d’Orient.

Quan vam arribar a l’estació de tren de Huangshan, ja de nit, i després de passar el control d’equipatges d’entrada, ens en vam anar a la sala d’espera. Com sempre, ens vam convertir en el centre d’atenció. Totes les mirades se centraven en nosaltres, sobre tot en els peques. Quan va ser l’hora vam passar a les andanes, i ens vam dirigir al tren que ens havia de portar a Suzhou.

Era un tren nocturn amb compartiments de lliteres. En cada compartiment hi havien sis lliteres, dues a baix, dues al mig i dues a dalt de cada compartiment.

Els tres bitllets que havíem comprat feia uns dies, es corresponien a dues lliteres de dalt d’un dels compartiments, i una llitera del mig del compartiment del costat.

Llavors vaig entendre perquè em va costar tant aconseguir que em venguessin els tres bitllets, i el que intentaven dir-me quan només em volien vendre els dos bitllets de la part de dalt d’un compartiment.

Els nens de menys d’un metre i vint centímetres no cal que viatgin amb bitllet, però llavors han d’estar al seient, o, en aquest cas a la llitera, dels pares.

Nosaltres teníem clar que l’Ona no podia anar sola en una llitera, però Ferran sí. I vam encertar. Es va passar tot el viatge jugant en una de les lliteres de dalt, i pujant i baixant de la llitera.

Sara i l’Ona van dormir juntes en la llitera del mig del compartiment del costat.

Vam passar una bona nit, tenint en compte el tipus d’allotjament.

Vam arribar a Suzhou l’endemà a primera hora del matí, amb una mitja hora de retard sobre l’horari previst.

Vam agafar un taxi que ens va portar fins a l’hotel que havíem reservat per internet dos dies abans, l’hotel Soul, un hotel molt cèntric. L’hotel tenia un aspecte modern, i l’habitació que ens van donar estava molt bé.

Després de deixar les maletes a l’habitació, i reposar un moment, vam baixar a esmorzar al mateix hotel. Un cop vam tenir la panxa plena, vam decidir sortir a conèixer la ciutat, ja descansaríem per la tarda.

Suzhou és una de les ciutats més famoses de tota Xina. Es troba situada a la part baixa del riu Iang-Tsé, a la vora del llac Taihu, a la província de Jiangsu. Té uns sis milions d’habitants (més de dos milions en la zona urbana).

La ciutat és una important destinació turística pels seus canals, ponts de pedra, pagodes i jardins. Aquests jardins van ser declarats Patrimoni de la Humanitat per la Unesco els anys 1997 i 2000.

També és un destacat centre de la indústria de la seda des de fa més de mil anys. De fet se la coneix també com la ciutat de la seda.

Hi han diversos jardins a Suzhou, que inclouen sempre quatre elements: roques, aigua, pavellons i plantes. Entre els diferents jardins trobem el pavelló de l’Ona Blava (Canglan Ting), el jardí del Bosc del Lleó (Shizi Lin), el Jardí de l’Administrador Humil (Zhuozheng Yuan), el jardí de les Parelles (Ou Yuan), el jardí Persistent (Liu Yuan), el jardí del Mestre de Xarxes (Wangshi Yuan), el jardí de les arts (Yi Pu), el jardí de l’Oest (Xi Yuan), el jardí de les Grues (He Yuan), el jardí del Plaer (Yi Yuan), el jardí del Retir i de la Reflexió (Tui Si Yuan)…

Marco Polo va anomenar a aquesta ciutat “la Venècia d’orient”, degut a la gran quantitat de canals i ponts que té.

Vam agafar un rickshaw que ens portés al “jardí de l’administrador humil”, un indret considerat com un dels jardins més macos de Xina, i també com una obra mestra.

És un dels jardins més grans de Suzhou, i un dels més impressionants, amb estancs plens de lotus, diferents ponts, pavellons, i tants detalls que fan que una passejada pel seu interior sigui una agradable experiència.

Diuen que el seu nom (jardí de l’administrador humil) va ser posat pel seu propietari per por a que la ostentació provoqués l’enveja dels seus veïns.

El jardí es troba situat en un carrer de vianants, Dong Bei Jie, al costat d’un canal, on també hi ha el museu de Suzhou, així com botigues i paradetes amb diferents productes. També algun que altre venedor ambulant.

Apart de la seda, un dels productes pels quals també és coneguda la ciutat de Suzhou és pels seus ventalls, que han format part de la cultura tradicional xinesa durant segles, i encara actualment són considerats com una artesania tradicional nacional. Hi han diverses categories de ventalls: els plegables, els de seda del palau, i els de fusta de sàndal, són un exemple dels més coneguts.

Al sortir d’aquell jardí, havent donat una volta pels voltants, vam agafar un taxi per tornar a l’hotel.

Els següents dies vam visitar la ciutat amb tranquil·litat, veient els seus canals, ponts, monuments, jardins, i, como no, el seu centre ple de comerços, amb molt moviment de gent.

El Turó del Tigre, amb la seva pagoda inclinada, és un lloc molt interessant per visitar. En aquest indret s’hi troba enterrat el rei He Lü. Diuen que el nom de “tigre” està motivat per la llegenda que diu que pocs dies després de la mort del rei es va veure pels voltants un tigre blanc, que més tard va desaparèixer. Per això es va pensar que el tigre protegia la tomba reial.

Molts anys després es va construir, dalt del turó, una pagoda octogonal, de set pisos i quaranta-set metres d’alçada, la pagoda de les Roques i els Núvols, anomenada també pagoda Huqiu, la qual, amb el pas del temps, s’ha anat inclinant, desconeixent-se les causes. El que sí sembla que s’ha aconseguit és parar la progressiva inclinació.

L’escriptor, poeta, pintor i polític xinès Su Shi (anomenat també Su Dongpo) va dir, fa uns nou-cents anys, que “seria de penediment pels visitants de Suzhou que vinguessin i es perdessin el Turó del Tigre.”

Un altre indret de Suzhou que és de visita obligada, ni que sigui per contemplar unes bones vistes de la ciutat, és la Pagoda del Temple Nord (Beisi Ta), que té nou pisos que mesuren 76 metres d’alçada.

Es pot pujar per unes escales interiors fins a dalt, des d’on es pot gaudir d’unes bones vistes de la ciutat.

El tiquet d’entrada a la Pagoda del Temple Nord costa 25 iuans per persona (excepte els menors de 12 anys que no paguen).

La pagoda es troba situada enmig d’un tranquil jardí, sent la pagoda més alta de Suzhou. En un costat hi ha un pavelló (el saló Nanmu Guanyin) i al fons una casa de té. La gent acudeix al temple per a visitar-lo, però també per a resar i fer ofrenes, encenent barres d’encens.

Recórrer la ciutat sense presses, gaudir dels seus jardins i dels seus monuments, i sortir al tard pel centre de la ciutat, a passejar i sopar en un dels diversos restaurants que hi han, fa que l’estada a Suzhou sigui realment agradable, i dóna sentit a aquell proverbi xinès que diu que “al cel hi ha el paradís i a la terra hi ha Suzhou i Hangzhou”.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s