Fa uns dies que van finalitzar les festes de Santa Tecla de Tarragona.

Aquestes festes duren deu dies, aquest any del 15 al 24 de setembre, i tenen tot allò que es pot esperar d’una festa major, com són les revetlles, teatre, esports, etc., però el característic i la essència de les mateixes són el conjunt de balls i danses, entremesos, bestiari, representacions al·legòriques i balls parlats, que conformen el Seguici Popular, protagonista absolut de les festes.

En els darrers anys s’ha realitzat una important tasca de recuperació que ha fet que Tarragona tingui un dels seguicis més importants dels Països Catalans.

A més a més hi ha el fet casteller, amb l’exhibició de castells, i amb els pilars que pugen i baixen les escales de la catedral i van fins a l’Ajuntament.

Aquesta festa va ser declarada Festa Tradicional d’Interès Nacional l’any 1996 i Festa Patrimonial d’Interès Nacional l’any 2010 per la Generalitat de Catalunya, i també va ser declarada Festa d’Interès Turístic pel govern de l’estat espanyol l’any 2002.

Tot l’anterior emmarcat en una ciutat, Tarragona, que va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco a finals de l’any 2000.

Apart d’altres actes o esdeveniments de les festes de Santa Tecla, vam anar a veure el Seguici Popular, tant el dissabte dia 22 com el diumenge dia 23 per la tarda.

De fet el Seguici al complert surt tres vegades: el dia 22 per la tarda, en que fan la cercavila de Santa Tecla; el dia 23 (Santa Tecla) al matí, amb l’Anada a Ofici, en que s’acompanya a la corporació municipal; i el mateix dia 23 per la tarda, en que es fa la processó del braç de Santa Tecla, i també hi són presents les colles castelleres.

Com a curiositat, el dia 19 se celebra la Santa Tecla Petita, en que es fa una cercavila amb la reproducció a escala infantil del Seguici Popular i del fet casteller.

El Seguici Popular es composa d’un conjunt de balls i danses, entremesos, bèsties i representacions al·legòriques.

Els entremesos

Els anomenats entremesos estan integrats per Sant Miquel i Diables, conegut popularment com el Ball de Diables, els Gegantons Negritos, els Gegants de la Ciutat, els Gegants Vells, el Ball de Turcs i Cavallets, els Nanos Vells, i els Nanos Nous.

El Ball de Diables, que obre el Seguici Popular, representa la lluita de les forces del bé, personificades en l’arcàngel Sant Miquel, contra les del mal, escenificades pels diables.

Els Gegantons Negritos, que són coneguts com el Negrito i la Negrita. El Negrito és un dels pocs gegants de mig cos que hi han a tota Europa, la qual cosa indica la seva antiguitat. El nom de Negritos és una particularitat lingüística a la que no s’ha de buscar traducció.

Els Gegants de la Ciutat, que quan surten i arriben a la plaça de la Font i al Pla de la Seu els grallers interpreten una marxa de ressonància mora, la qual està en consonància amb l’estètica d’aquests gegants.

Els Gegants Vells són les peces més antigues que surten al Seguici Popular. Són els antics gegants de la ciutat.

El Ball de Turcs i Cavallets representa la lluita entre els bàndols turc i cristià en plena època medieval.

Els Nanos Vells són un conjunt de tretze capgrossos, que ofereixen un aire més popular i alegre a la festa.

Els Nanos Nous són un conjunt de sis capgrossos amb un aspecte més elegant i estilitzat que els anteriors.

Les bèsties

Les bèsties del Seguici Popular són el Drac de Sant Roc, el Bou, la Víbria, l’Àliga, la Mulassa, la Cucafera, i el Lleó.

Deixant de banda els nanos o capgrossos i els gegants, les bèsties són allò més esperat pels petits.

El Drac ha esdevingut molt popular i comú en el bestiari fantàstic que participa en les festes arreu de Catalunya. En el Seguici anava acompanyat de música de timbals.

També amb música de timbals apareixia el Bou, que té el seu origen en la primitiva escenificació del naixement de Jesús.

La Víbria, amb els pits i el ventre de dona, amb el cap, el bec i les potes d’àliga, i la cua de drac, té fama de malvada. Amb música de timbals, la Víbria porta efectes pirotècnics que provoquen la sorpresa, les delícies o els plors dels més menuts.

Aquests menuts són els que, amb més o menys convicció, sota el lema “fes-te gran i dóna el teu xumet a la Víbria”, tenen l’oportunitat d’apropar-se a aquesta figura del bestiari i donar-li el seu xumet.

L’Àliga representa la ciutat i, per això, és la més distingida de totes les bèsties de Santa Tecla. En el Seguici anava acompanyada d’una banda de música.

La Mulassa, la més juganera de totes les bèsties de Santa Tecla, representa una mula de grans dimensions, i cal anar en compte perquè va d’un costat a un altre sense previ avís, provocant els crits d’aquells que la veuen venir. Els seus moviments van acompanyats del so de les gralles.

La Cucafera, membre de la fauna fantàstica i popular, ha perdut part de la seva ferocitat en llançar caramels per la boca. És la bèstia que és portada per més persones simultàniament degut a les seves grans dimensions.

Si bé simbolitza les forces del mal, no porta efectes de pirotècnia com els diables, el drac i la víbria. Al seu pas sona la música d’una cobla de ministrers.

El Lleó, igual que l’Àliga, és un animal del bestiari que actua com a senyal de distinció. El segueix una banda de música.

Balls i danses

Els balls i danses del Seguici Popular són diversos: els bastoners, el ball de Pastorets, el ball de Patatuf, el ball de Cercolets, el ball de Gitanes, el ball de Valencians, i el ball de Cossis.

Els Bastoners són un dels balls més tradicionals a casa nostra. En el seguici hi van dues colles, per una banda el Ball de Bastons de Tarragona, i per una altra el Ball de Bastons de l’Esbart Santa Tecla.

A partir de la desorganització del Ball de Bastons de Tarragona, es va fundar aquest últim grup, l’any 1975, que va mantenir la tradició durant aquella època. Van ser els pioners en la incorporació de la dona al Seguici Popular.

Amb camisa i pantalons blancs, faixa, faldellí vermell, mocador al pit, picarols i cintes a les cames, cintes als braços… i els bastons a les mans, ballen i salten, al ritme que marquen les flautes, tot picant els bastons entre ells… tot un espectacle.

Als bastoners els acompanyen alguns personatges típics, com són el macer, que porta una maça de grans dimensions, i el diable burlesc, que porta una forca.

El ball de pastorets es relaciona amb la representació del Betlem o de la Nativitat, i amb les danses de pastors. Era considerat, juntament amb els Diables, les Dames i Vells, i les Gitanes, com un dels quatre balls predilectes dels tarragonins vuitcentistes. El ball es fa al so de la música de xeremia, flabiol i tamborí mallorquins.

El ball del patatuf és un ball infantil dins el Seguici Popular, amenitzat amb música de gralles.

Un altre ball és el de Cercolets, acompanyat d’un grup de gralles, que amb la figura de la bóta fan que un dels balladors sigui sostingut dalt de la munió d’arcs entrelligats.

El ball de Gitanes, amb el bastó (o arbre) al mig, i les cintes al voltant, en que els balladors van entregirant les cintes, al so d’un grup de gralles.

El ball de valencians, acompanyat amb la música d’una cobla, en que van elevant torres, pilars, i fins i tot una torre de tres pisos en forma de campana.

El ball de Cossis, amb els seus típics barrets allargats, que amb música de cobla de tres quartans, fan danses pausades i elegants.

Representacions al·legòriques

Les representacions al·legòriques del Seguici Popular fan referència a la Moixiganga i al ball dels set pecats capitals.

La Moixiganga catalana és el record de la passió, mort i resurrecció de Crist dins el Seguici Popular. És un dels elements més austers i seriosos.

El ball dels set pecats capitals, que simbolitzen la lluita entre el bé i el mal, entre els pecats i la virtut. Es un ball originari de la ciutat de Tarragona. Els vestits i estètica dels personatges estan inspirats en els gravats en pedra que hi ha a la Catedral i al Pont del Diable.

Les imatges simbòliques de les Virtuts són: el cíngol, símbol de la veritat i la caritat; la cuirassa, de la justícia i la puresa; el calçat, com a emblema del zel apostòlic, la humilitat i la perseverança; l’escut, representant la fe i la creu; l’elm com a l’esperança de salvació; l’espasa, al·legoria de la paraula de Déu, i per últim, l’arc, símbol de la pregària que actua de lluny. Les figures que representen els Set Pecats són: l’àliga, com a símbol de l’orgull s’atribueix a la supèrbia; la rata, com a representació de l’avarícia; el boc, com a al·legoria d’abominació i de luxúria; el porc, emblema de golafreria; l’ós, símbol de la ira; la serp, al servei de l’enveja i l’astúcia, i el porc senglar, com a presagi de mort, s’encarna en la peresa.

Balls parlats

Els balls parlats del Seguici Popular són el Ball de Dames i Vells i el Ball de Serrallonga.

El Ball de Dames i Vells és un dels elements més populars del Seguici tarragoní. Ha representat una porta d’accés a la sàtira respecte als poders establerts, amb una crítica de l’actualitat de la ciutat i del país. Tot acompanyat de la música de violí, bombo, acordió, banjo, violoncel i caixa.

El Ball de Serrallonga és el moment de les festes en què els trabucs, els arcabussos o altres armes de foc es fan sentir en un ambient exclusivament lúdic. Representa la colla de bandolers del mític bandoler català del segle xvii Joan Sala, alies Serrallonga.

Es fan sentir de lluny, i si es va amb nens mai es pot estar a primera fila, doncs el soroll que fan espanta als més menuts.

Músics

He anat mencionant els diversos tipus de grups de música que acompanyen als diferents balls, bèsties, o entremesos (grups de gralles, bandes de música…), però cal mencionar un personatge que té una entitat especial: el Magí de les Timbales.

El Magí de les Timbales és l’únic timbaler supervivent dels tres jocs de timbalers del municipi que, juntament amb els trompeters, anaven a cavall anunciant la festa.

Quan el cavall està parat, és un bon moment per a fotografiar els nens amb el Magí i el seu cavall, uns moments que sempre agraden als menuts.

Presenciar la desfilada de tot el Seguici és una experiència molt interessant i agradable, plena de sensacions, amb el Drac, el Bou, la Víbria, l’Àliga, la Mulassa, la Cucafera, el Lleó, els Gegants, els Nanos, els bastoners, els diferents balls, i tota la resta que he explicat abans.

En la processó del braç de Santa Tecla, al final del seguici, i després de les colles castelleres, surt el tabernacle amb la relíquia de la Santa, amb les autoritats, i la Banda Unió Musical.

La relíquia del braç de Santa Tecla va arribar a Tarragona l’any 1321, procedent d’Armènia.

Aquesta relíquia surt de la Catedral, i en aquestes festes de 2012, a les portes de la Catedral hi havien diverses pancartes amb gent protestant per la situació econòmica i política actual.

La tornada o entrada del braç de Santa Tecla a la Catedral, amb tot el Seguici Popular, marca el final de la processó, amb una ballada conjunta de tot el Seguici Popular, tot seguit de campanades i focs artificials.

És la fi de la processó, i amb ella del Seguici Popular, que no tornarà a sortir fins el proper any.

La Víbria haurà augmentat la seva col·lecció de xumets, el Magí de les Timbales estarà present en el record fotogràfic de molts menuts, i tots els que s’hi van apropar recordaran les corredisses de la Mulassa, i aquells moments que a cadascú li van agradar més especialment. Els més petits, com no, preguntaran pels gegants i pels nanos, i voldran saber quan els podran tornar a veure.