El tasbih o masbaha: el rosari musulmà.

Quan es viatja per països musulmans, sobre tot àrabs, és freqüent veure homes que porten la masbaha a les mans.

El tasbih o masbaha (tespih o tesbih en turc) és similar a un rosari, se l’anomena moltes vegades com a rosari musulmà, i el fan servir per resar el dikr o invocació repetida dels noms d’Al·là (Allah).

La masbaha es composa d’un seguit de trenta-tres o noranta-nou grans enfilats, similar a un collaret, i acabat en una borla o adorn, o amb tres o quatre grans més allargats. Els grans de la masbaha poden ser de diferents materials, més o menys preciosos, si bé els més comuns i estesos per ús diari acostumen a ser de plàstic, de fusta, o d’algun altre tipus de material poc noble.

El nombre de grans està relacionat amb els noranta-nou noms o atributs de Déu (Al·là).

Originàriament la masbaha havia de tenir noranta-nou grans, si bé es va reduir a trenta-tres per fer-la més portadora, amb l’obligació de repetir tres vegades el seu compte per fer el nombre exacte de noranta-nou.

De totes maneres hi han diferents tipus de dikr, com la repetició d’un sol dels noms de Déu, pronunciat trenta-tres vegades. Això serveix sobretot a aquells musulmans poc aplicats que no se saben tots els noms de Déu de memòria.

Diuen que si es passen els grans cap a fora s’està pregant o demanant per algú, però si es passen cap a dins vol dir que s’està invocant a Déu per a benefici d’un mateix.

Si bé l’ús formal del tasbih és religiós, també pot tenir una funció més mundana o laica, com pot veure’s en l’ús que en fan molts musulmans per tenir les mans ocupades jugant amb ell. També el fan servir per combatre l’estrès. Malgrat això, malgrat que a vegades pugui semblar que l’ús de la masbaha ha esdevingut un simple costum, el seu significat religiós no s’ha perdut, i, d’una o altra manera, tothom el té present.

També es pot fer servir com a signe extern de religiositat, per a demostrar als demés que un és un bon creient, o simplement com un símbol musulmà. És habitual veure’l penjat en les parets de moltes cases i botigues, o en el retrovisor interior de molts vehicles.

Veure com conversen un grup de musulmans, amb una masbaha a la mà cadascun d’ells, fent-la girar cadascú segons li sembla, transmet una imatge a la que no estem acostumats en el món occidental, i ens situa ràpidament en un ambient musulmà.

Algun lector potser estarà pensant per què he escrit sobre la masbaha, i la raó és senzilla: el primer cop que es viatja a un país musulmà, normalment tothom es pregunta que és aquella espècie de rosari amb que sembla que estan jugant molts homes. Hi haurà qui li vindrà de nou, altres que alguna cosa havien sentit o llegit, però sense saber a ciència certa la realitat, i altres preguntaran a gent del país, què intentaran explicar-los-hi, però que, normalment, degut a problemes d’idioma, o a mancances didàctiques, no arribaran a transmetre tot allò que desitja saber el viatger.

Passejant pel carrer es trobaran botigues o parades on es poden comprar masbahes de diferents materials o colors, per un mòdic preu.

Per cert, la masbaha té els seus orígens en el mala budista, el qual es composa de cent vuit grans, però això ja és un altre tema…

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s