Ahir vam estar a Barcelona, i vam anar a la manifestació convocada en motiu de la Diada. El lema era molt clar: “Catalunya, nou estat d’Europa”.

La participació ciutadana va ser impactant. Un milió i mig de persones. Aviat està dit! Els que ahir vam estar al centre de Barcelona vam poder apreciar en primera persona la realitat catalana. Allà hi havien petits i grans, gent de totes les edats i condicions, famílies senceres que van anar a expressar un sentiment catalanista molt arrelat. L’ambient era festiu. No hi va haver cap sortida de to. El que sí hi va haver va ser un clar sentiment nacionalista i independentista, amb cants que demanaven la independència de Catalunya.

El dia escollit per aquesta manifestació va ser la Diada, la festa nacional de Catalunya.

La diada nacional de Catalunya és l’onze de setembre, i commemora el record de la darrera defensa de Barcelona l’onze de setembre de 1714, després de catorze mesos de setge davant de l’exèrcit del Borbó Felip V.

Aquella derrota, en que Catalunya estava de la banda de l’arxiduc Carles, va suposar l’abolició de les institucions i llibertats civils catalanes.

Amb la Diada es reivindica la recuperació d’aquelles llibertats perdudes i el dret del poble de Catalunya a decidir lliurement el seu futur.

Els funestos Decrets de Nova Planta amb que l’Espanya de Felip V va ofegar Catalunya no van desaparèixer fins un segle després, quan l’antic règim absolutista va donar pas al Regne Constitucional d’Espanya, però solament va ser un pas, doncs va continuar l’estat unitari i centralitzat d’Espanya, amb un règim polític únic i centralista que mai més ha deixat recuperar a Catalunya la seva identitat plena.

Deixant de banda anys puntuals, i moments de prohibicions i de recuperació de la celebració de la Diada, per anar a temps més recents, cal mencionar l’any 1977 com el primer any en que es va poder celebrar a Barcelona una gran manifestació amb un milió de persones amb el lema “Llibertat, amnistia i estatut d’autonomia”. Al cap d’uns dies, el 29 de setembre, es va restablir la Generalitat de Catalunya, i després va seguir la Llei d’amnistia política, l’Estatut d’Autonomia de 1979, i tota la transició.

Des d’aquella Diada, d’un caire social i polític molt marcat, pel moment tan especial que es vivia, ens en hem d’anar a la Diada que es va viure ahir, amb una assistència d’un milió i mig de persones.

Entre les dues diades esmentades, la de 1977 i la de 2012, n’hi han hagut d’altres, però igual que a l’any 1977 en que es vivia una situació social i política determinada, ara se’n viu una altra que porta a la població de Catalunya a unes exigències molt més clares i radicals.

La Diada de 2012 ha vingut precedida i marcada per esdeveniments molts concrets, i per una sèrie d’actes i moviments populars que no podem oblidar.

Una referència obligada és la manifestació del 10 de juliol de 2010, que va ser convocada en contra de la sentència dictada pel Tribunal Constitucional que va declarar inconstitucionals determinats articles de l’estatut d’Autonomia de Catalunya de 2006, estatut que havia estat aprovat del poble de Catalunya en referèndum el 18 de juny de 2006. El Tribunal Constitucional és un Tribunal molt polititzat, amb diversos membres que tenien el seu mandat exhaurit, i que va dictar una sentència que afecta directament a qüestions bàsiques del poble Català, com és la llengua i el concepte de Nació Catalana, i reafirma la “indisoluble unidad de la nación española”.  La manifestació del 10 de juliol de 2010 es va convocar amb el lema “Som una nació. Nosaltres decidim”. L’assistència a la manifestació va ser d’1.500.000 persones segons els organitzadors, i d’1.100.000 persones segons la Guàrdia Urbana. Cal tenir present que alguns mitjans espanyols van donar xifres de 56.000 i 425.000 persones. L’agència Lynce, que va informar amb la xifra de 56.000 persones, va ser contactada per l’agència EFE, agència de la qual l’estat espanyol n’és el principal accionista, i curiosament es van fonamentar en una fotografia aèria del Passeig de Gràcia feta a les 20:30 hores, mitja hora més tard de que la manifestació hagués acabat.

Tampoc es pot oblidar que entre el setembre de 2009 i l’abril de 2011 es van celebrar diverses consultes sobre la independència de Catalunya amb uns resultats totalment favorables. Aquestes consultes sobre la independència de Catalunya van començar a Arenys de Munt el 13 de setembre de 2009 i es van estendre a centenars de municipis catalans.

Així mateix, i dins d’aquesta clara pujada de la consciència nacional catalana, s’emmarquen actes o campanyes com el “No vull pagar” en contra dels peatges àmpliament amortitzats al territori català.

Diversos ajuntaments de Catalunya van constituir el 14 de desembre de 2011 l’Associació de Municipis per la Independència, amb l’objectiu de promoure l’exercici del dret a l’autodeterminació, i aconseguir la creació d’un estat propi per Catalunya, en el marc de la Unió Europea.

A data 3 de setembre de 2012, l’AMI ja aplegava a 526 municipis, 26 consells comarcals, 3 Entitats Municipals Descentralitzades, un Consorci i una Diputació.

El 10 de març de 2012 va tenir lloc al Palau Sant Jordi l’assemblea constituent de l‘Assemblea Nacional Catalana, on es van aprovar els seus estatuts, el reglament intern, i el full de ruta cap a la independència.

L’assemblea Nacional Catalana, com a organització popular, té l’objectiu de recuperar la independència política de Catalunya.

El 2 de setembre de 2012 a quaranta municipis de Catalunya diversos ciutadans van canviar el nom de les places anomenades “Places d’Espanya”, per la de “Places de la Independència”.

El 3 de setembre de 2012 l’Ajuntament de Sant Pere de Torelló (seguit també pel de Calldetenes) va aprovar una moció a favor de la independència de Catalunya, proclamant-se territori català lliure, amb l’objectiu d’instar al Parlament de Catalunya per a que sotmeti a votació la declaració unilateral de la sobirania nacional de Catalunya en un termini màxim de dos mesos.

La Diada d’ahir va ser convocada per l’Assemblea Nacional de Catalunya, amb el lema “Catalunya, nou estat d’Europa”.

No se sap encara l’abast que tindrà, però una cosa és clara, hi haurà un abans i un després a aquesta Diada.

Cal que els polítics catalans prenguin bona nota del que significa aquesta Diada, doncs no és una Diada més, són un milió i mig de catalans que estan transmetent un missatge, i el lema de la manifestació és molt clar.

En una nació de 7,5 milions d’habitants, una manifestació d’1,5 milions és un signe evident de voluntat popular, que els polítics i governants no poden passar per alt.

La Diada d’ahir va reafirmar un cop més el tarannà català. Va ser una manifestació amb un caire pacífic i tranquil, amb l’assistència de famílies senceres, petits i grans, que només expressava un sentiment. I quin sentiment!!!

El poble català ja està cansat de l’espoli fiscal que està sofrint ja fa anys, i també de sentir a certs espanyols, alguns d’ells amb veïnatge a Catalunya, dir que la llengua catalana és una llengua espanyola, o que cal escollir entre la independència i la convivència, o negant el fet evident de l’espoli fiscal, o altres bajanades que han estat utilitzades des de fa anys per aquests mateixos espanyols per desinformar al territori espanyol sobre la realitat catalana, i fomentar l’odi o el ressentiment envers Catalunya.

Després d’aquella manifestació del 10-J de l’any 2010 hi ha hagut una clara línia del catalanisme independentista, cada cop més estès i multitudinari. Les enquestes realitzades des de l’any 2006 reflecteixen aquesta tendència, amb una intenció de vot de més del 50% favorable a la independència en les darreres enquestes.

El més important és que aquest sentiment nacionalista no entén de partits polítics, ni de disciplines de partit, i potser això és el que fa por a uns polítics que estan acostumats a manar en els seus partits i que no poden dominar aquesta situació al seu caprici. Per altra banda saben que són molts vots i que desoir aquest sentiment independentista els pot costar molts vots en les eleccions.

Un darrer apunt. Cal explicar el millor possible que significa la independència de Catalunya, per treure la por que ha creat i que encara pot estar creant tota la desinformació que estan llançant des de sectors espanyolistes. No es vol excloure a ningú, i si s’hi arriba no significarà l’estigmatització de ningú, ni la persecució d’aquells que pensin diferent. Precisament són alguns d’aquests que pensen diferent, els que ara estan desinformant i els que volen imposar el seu nacionalisme espanyol sobre el poble català. Són aquests els que per fer por diuen que es vol fer fora a tots aquells que no siguin catalans nacionalistes, i això no és cert. Això només ensenya com són aquests personatges que no dubten en utilitzar totes les seves tàctiques per intentar mantenir aquesta situació d’espoli de Catalunya. Però si tan malament es troben a Catalunya, si tan dolents són els catalans, ens preguntem que fan vivint alguns d’ells a Catalunya, i perquè volen que Catalunya formi part d’Espanya. Aquests espanyols volen negar la realitat, però aquesta realitat és la que és.

Catalunya és un país de bona convivència i de bona gent. Però com a tot arreu hi ha certes coses que són sagrades i que cal respectar: la llengua, la cultura i tradicions catalanes, les institucions i drets propis, i la llibertat. Totes elles han estat negades a Catalunya per Espanya en aquests darrers tres-cents anys. Catalunya n’ha recuperat bona part d’elles, si bé algunes no amb plenitud. Ara la major part del poble català està cansat d’esperar allò que Espanya no els vol tornar. La manifestació d’ahir ho va deixar molt clar.

Visca Catalunya!!!