Fa uns dies vam anar a fer una excursió amb els dos peques. Vam deixar el cotxe al poble de la Mussara, i des d’allà vam començar a caminar en direcció als avencs de la Febró.

El recorregut és fàcil, si bé amb els dos peques (2 i 5 anys), no vam anar gaire ràpid, sinó a un pas molt tranquil.

Des del poble abandonat de la Mussara hi ha una bona vista del Camp de Tarragona. Des d’allà se segueix per una zona cada cop més boscosa, si bé després de creuar la carretera el paisatge canvia, amb un indret més pelat, però al cap de poca estona es torna a entrar en zona de bosc.

Després d’una lleu pujada s’arriba a un indret amb una bona vista del poble de la Febró, i poc més enllà, cal anar en compte i no despistar-se, doncs cal agafar la sendera de l’esquerra i anar baixant per dirigir-se als avencs de la Febró.

Els avencs de la Febró, situats a 977 metres d’altitud, són unes esquerdes situades a la cinglera de la Mussara. De les tres esquerdes principals que hi ha, només en vam visitar una, d’uns 300 metres de llargada, 30 metres de fondària i uns 4-6 metres d’amplada. També hi ha dues coves, una de les quals es pot visitar sense cap problema.

La cova gran té un recorregut de 254 metres i una fondària de 39 metres, i és un bon lloc per introduir-se en l’exploració espeleològica.

Diuen que aquesta cova estava plena d’estalactites, però van ser arrancades per construir el mas de Macià Vilà a Reus (Tarragona). També diuen que la cova era un indret on s’hi amagaven els contrabandistes, i, segons la tradició, el general Joan Prim s’hi va amagar a l’any 1843.

Arribar als avencs i contemplar aquelles esquerdes és tot un espectacle. En el nostre cas també era un espectacle veure com l’Ona, amb els seus dos anys d’edat, feia tot el camí, això sí, ajudada per nosaltres en els trams de pendent. En cap moment es va espantar, sinó que va seguir tot el camí com una campiona.

Per visitar la cova cal portar llanterna i vigilar amb el terra per no relliscar. L’excursió és fàcil, però si es va amb petits cal estar atent, doncs hi han pendents pronunciats.

El recorregut per dins de l’avenc és molt maco, amb llocs on el pas és més estret que en d’altres. Cal parar una estona per endinsar-se dins la cova, i escoltar el silenci i sentir la tranquil·litat de l’indret.

Mentre es camina per l’avenc, pot sentir-se una gran tranquil·litat. L’ambient és ombrívol, doncs les altes parets no deixen que la llum exterior hi arribi. Hi regna el silenci. Cal gaudir del moment, oblidar-se de les presses, i no pensar en res més que en aquells instants. Ell lloc s’ho val.

La Mussara és un indret conegut per aquells que investiguen sobre fenòmens paranormals.

Es un lloc rodejat de misteri, amb testimonis que parlen de boires estranyes amb “efecte de temps perdut”, altres dimensions, visions enigmàtiques, i inclús amb desaparicions inexplicades, per no mencionar també el tema Ovni.

Però deixant de banda tots aquests misteris per aquells que els interessi, el cert és que la serra de la Mussara és un lloc privilegiat per a practicar l’escalada, l’excursionisme, l’espeleologia, i gaudir de la natura.

També és cert que són terres àrides cobertes principalment de pins, alzines, garriga i roquissar, i on acostuma a estar present la boira, tal com diu una cançó de corranda popular:

Mare, si marit em dau,
no me’l deu de la Mussara
que la boira sempre hi jau
i la terra no m’agrada.

Fer una excursió per la serra de la Mussara fins als Avencs de la Febró és una experiència molt recomanable, i és un indret que no s’oblida.