Kars, nord-est de Turquia (Kurdistan turc): els confins de Turquia.

Hi ha qui diu que Kars està lluny de tot arreu, que ningú vol anar-hi, i que aquells que hi viuen volen marxar-ne.

El cert és que en el control policial de l’aeroport d’Istanbul, quan uns policies turcs van veure que anàvem a Kars, es van quedar molt estranyats, i no paraven de preguntar-nos per què hi anàvem.

Per altra banda, també diuen que Kars és una de les ciutats més pintoresques de Turquia. El cert és que està situada en un indret estratègic, a 1.760 metres d’altitud, molt a prop de la frontera amb Armènia, també a prop de Geòrgia, i a poques hores de viatge de la frontera iraniana. Però el més interessant per al viatger és que és la ciutat més propera a les ruïnes d’Ani, l’antiga capital del regne d’Armènia abandonada des de fa molts anys.

La ciutat va estar disputada en diverses ocasions entre armenis, russos i turcs. Finalment va quedar en mans turques, si bé els armenis encara no han reconegut mai el traçat actual de la frontera entre els dos països.

Kars va estar en mans russes durant els anys 1878 y 1917, i això li dóna un aspecte típic d’una ciutat russa, però situada a Turquia.

Totes les influències que ha rebut al llarg de la seva història (russa, armènia, caucàsica, turca) han conformat una ciutat d’aspecte especial, amb influències culturals diverses, en certa mesura cosmopolita, però amb una acusada naturalesa rural, la qual cosa la fa molt agradable per al visitant.

Kars està situada en uns dels indrets més allunyats de la capitalitat política i econòmica de Turquia, en una regió que sempre ha estat en disputa entre les diferents cultures veïnes.

Ens trobem en territori turc, en territori armeni, o en territori kurd, segons amb qui parlem.

El paisatge dels voltants el conformen planures verdes i solitàries, on de tant en tant apareix un minaret per indicar que ens trobem en terres musulmanes.

Malgrat el que es pugui llegir sobre Kars, moltes vegades comentaris no gaire positius, resulta una ciutat tranquil·la, agradable, amb una gent de molt bon tracte, i molt recomanable per passar-hi uns dies i visitar els seus voltants.

Passejar pels carrers de Kars i contemplar els seus diferents barris, la seva part més antiga, les seves botigues, per algunes de les quals sembla que no passa el temps, és un exercici molt recomanable.

Hi ha algunes visites que són obligades, com el castell de Kars (Kars Kalesi), que situat dalt d’un turó domina tota la ciutat. Des de la fortalesa es poden gaudir d’unes bones vistes de la ciutat. Els seus murs, des del 1153 en que van ser construïts, han estat testimonis del pas de turcs, mongols, russos, armenis… i objecte de diverses reconstruccions.

Als peus del castell es troben alguns dels monuments més antics de Kars, com el Tas Köprü, un pont del segle XV que va ser afectat per un terratrèmol i reconstruït a l’any 1725; les ruïnes del Beylerbeyi Sarayi, un antic palau; un hamam que no està caigut, però sí totalment abandonat.

Una referència especial es mereix la Kümbet Camii, actualment una mesquita, però que en el seu dia va ser una església. Va ser construïda entre els anys 932 i 937 pel rei bragàtida Abas i es va convertir en mesquita a l’any 1064 quan els seljúcides van conquerir Kars. Els russos, al segle XIX, van afegir-hi els porxos i va tornar a ser usada com església durant quaranta anys. Als anys setanta (1969 a 1980) van convertir-la en un museu, i finalment al 1994 va ser oberta de nou com a mesquita.

Degut a que hi estan representats els dotze apòstols, es coneguda com l’església dels Sants Apòstols. En el seu temps era coneguda com la Catedral de Kars.

El seu interior és molt maco, tenint en compte les seves funcions de mesquita, i el viatger pot passar-hi una estona gaudint de la seva tranquil·litat.

Vam coincidir amb el moment de l’oració, i a l’acabar, quan els fidels ja havien marxat, vam estar una estona parlant amb l’Imam i el seu ajudant. Un cop més vam poder apreciar l’amabilitat de la gent de Kars.

Al costat de l’església dels Sants Apòstols es troba l’Evliya Camii, una gran mesquita construïda l’any 1579.

Coincidint amb el moment de l’oració, molts homes es dirigien a nosaltres convidant-nos a entrar a la mesquita. Malgrat que estaven fent l’oració van insistir en que hi entréssim. Tothom es quedava mirant als peques, sobre tot a Ferran, i nosaltres, prudents, ens vam posar al final de la mesquita en un dels extrems laterals (com fem sempre).

Mes amunt de l’església dels Sants Apòstols hi ha la Ulu Camii, una mesquita amb dos minarets i un pati, que va ser reconstruïda a l’any 2009.

Al sud del centre de la ciutat hi ha la Fethiye Camii, mesquita sorgida a partir de la reconversió d’una antiga església ortodoxa russa.

L’escriptor turc Orhan Pamuk, guardonat amb el premi Nobel de literatura l’any 2006, va basar la seva novel·la Neu (Kar) en la ciutat de Kars, en la qual explica tensions existents a Turquia entre els musulmans moderats i els extremistes.

La descripció que es fa de la ciutat de Kars en aquesta novel·la no s’ajusta a la realitat d’avui d’aquesta població. De fet, la reputació de ciutat gris, apartada de tot arreu, conflictiva, de gran pobresa, oblidada per tothom…, no fa justícia a la veritable ciutat de Kars. Això no vol dir que aquesta reputació no deixi de perseguir-la, potser per la seva llunyania, potser per desconeixença… i poc l’ajuda la novel·la de Pamuk.

Etimològicament el nom de Kars derivaria del georgià “kari”, que significa “la porta”, o del nom armeni “hars”, que significa “novia”; no de la paraula turca “kar” (neu).

Per cert, el mateix any 2006 en què Orhan Pamuk rebia el premi Nobel, es va iniciar a Kars la construcció d’una escultura gegant que volia representar un gest de pau entre Turquia i Armènia, l’anomenat Monument a la Humanitat.
L’esmentat monument representava una figura humana dividida per la meitat, amb una gran mà oberta estenent-se cap a ella, i volia representar la reconciliació entre els pobles turc i armeni, però això no va agradar a molta gent d’aquest país, provocant que aquest monument patís l’atac per part de molts nacionalistes turcs.

A l’any 2011, després de moltes crítiques, van desmantellar aquest monument, amb la versió de que estava situat en una zona il·legal. L’autor de l’estàtua, Mehmet Aksoy, va comparar el desmantellament de l’obra amb la destrucció a Afganistan l’any 2001 de les estàtues de Buda de Bamiyan. La comparació potser no és molt afortunada, però en aquesta zona de barreja de cultures, de tensions latents, sempre es difícil el comentari moderat, i normalment s’opta pels extrems, i si uns i altres tensen la corda, el propi autor del monument també pot dir-hi la seva, i si a més a més té una raó ètica que l’avala, encara més.

Vaig preguntar pel monument a alguns turcs, però tots ells em va dir que ja no existia, sense donar-me més explicacions.

En fi, que malgrat ser qualificat per molts com un racó de món, un lloc apartat on ningú hi vol anar, Kars sempre té quelcom que oferir, i si tenim en compte que els paisatges esteparis que l’envolten ofereixen bellesa, antics monuments armenis abandonats, amb la presència de ramats d’ovelles i de vaques que donen una pinzellada de vida enmig de la soledat ondulant de l’estepa muntanyosa d’aquells indrets, obtenim un conjunt realment atractiu.

Després de gaudir dels seus monuments i paisatges, res millor que degustar el conegut formatge de Kars i la seva mel, i si afegim algun plat de köfte, pide, o el que més vingui de gust, millor que millor.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s