Barhal (Altiparmak), un poble situat a les valls georgianes de Turquia.

Vam decidir anar a Barhal mentre anàvem en autobús cap a Yusufeli. Quan vam arribar a Barhal ens vam adonar que era un poblet molt tranquil, allunyat de tot arreu, i on es podien passar uns dies de descans, sense presses.

Barhal està situat a dalt de les muntanyes, a vint-i-set kilòmetres al nord-oest de Yusufeli. S’hi arriba després de recórrer una carretera estreta i plena de corbes, amb els tres últims kilòmetres sense asfaltar.

Barhal també és conegut com Altiparmak o Parhal, i en georgià Parchali o Parkhali. És un petit poble de muntanya, situat a la zona de les muntanyes Kaçkar.

Ubicat en una estreta vall, al costat del riu Altiparmak o Barhal, a uns 1.300 metres d’altitud, està format per un petit nucli de cases entre les quals es troben unes poques botigues de queviures i dos o tres llocs per menjar. Al poble també hi ha tres pensions on allotjar-se. Nosaltres vam escollir la pensió Barhal, situada a l’entrada del poble, venint de Yusufeli.

En els seus voltants, penjades en el vessant de la muntanya, s’hi poden veure cases aïllades, en mig del bosc, les quals, degut a la seva difícil accessibilitat, tenen un sistema de càrrega similar a un muntacàrregues artesanal, que mitjançant un cable que va del camí fins a la casa, permet pujar i baixar les coses sense haver de fer cap esforç.

Més amunt de Barhal, a vint-i-dos kilòmetres, es troba el poble de Yaylalar, al que s’hi arriba per una carretera plena de clots. A Yaylalar hi ha una sola pensió (Çamyuva pension) on allotjar-se.

En el centre de Barhal el camí es bifurca, de manera que si se segueix el camí de l’esquerra es va cap a Yaylalar, mentre que el camí de la dreta condueix cap a l’església georgiana de Barhal del segle X.

Aquest camí que condueix a l’església georgiana de Barhal, segueix el curs d’un rierol que passa pel mig d’un bosc de pins.

L’església georgiana està ben conservada, si bé el seu interior sembla que estigui una mica oblidat, en una situació d’ús parcial.

Els pocs edificis veïns estan construïts molt a prop de l’església.

Actualment fa funcions de mesquita, i la seva porta d’entrada està tancada, per la qual cosa no s’hi pot accedir si no es coincideix amb horari d’ús, que pel què vam veure té lloc a determinades hores cada matí, si bé, degut a les reduïdes dimensions del poble, no ha de ser difícil localitzar a qui pugui obrir la porta en el cas que es trobi tancada. L’únic inconvenient són les distàncies, doncs l’església queda aproximadament a un o dos kilòmetres del centre del poble.

De totes maneres al costat de l’església hi ha la pensió Karahan, que segurament pot ajudar en aquesta tasca.

A nosaltres no ens va fer el pes aquesta pensió pel fet que just al seu costat, a pocs metres, hi havia bastants ruscs d’abelles, i anant amb els peques no ens va agradar estar allotjats tan a prop de les arnes.

Passejar pel camí, poc transitat, que porta fins a l’església georgiana de Barhal, seguint el rierol que es troba al seu costat, i fent petites parades per les descobertes que a cada pas anaven fent els peques, va ser la principal activitat que vam fer aquells dies.

La passejada fins a l’església, sense presses, resulta molt agradable, però si s’hi va al tard és recomanable portar llanterna.

Al centre del poble hi ha la mesquita Yeni Camii, la mesquita nova.

Durant els dies que vam estar a Barhal vam anar a visitar diverses vegades al forner, que té el forn al centre del poble. I dic visitar perquè no ens limitàvem a comprar el pa, sinó que hi estàvem unes llargues estones, mentre miràvem com feia el pa, i de pas ell deixava que Ferran l’ajudés a posar i treure el pa del forn.

Els turcs són uns grans consumidors de pa, i Barhal va ser un dels llocs on vam trobar el pa més bo.

Amb el pa que compràvem al forner, més algunes coses que portàvem nosaltres, ens arreglàvem el dinar i el berenar dels peques, mentre que l’esmorzar i el sopar ens els servien a la pensió on ens allotjàvem.

A la Barhal pension hi vam estar molt bé, i el menjar que ens van servir cada dia estava molt bo: sopa de verdures, mongetes tendres, truites de riu, carn amb vegetals, alguns dolços, fruita…

Al final de la tarda, abans que es fes fosc, vèiem passar les cabres camí dels estables, situats als baixos d’unes cases que hi havia més amunt de la muntanya.

Si mai tornem per aquells indrets, Barhal serà un dels llocs que repetirem per passar-hi uns dies, per a gaudir de la seva tranquil·litat, i d’un ambient rural que cada cop costa més de trobar, i si a més a més no ha canviat el forner, per degustar el seu pa acabat de sortir del forn… un petit gran plaer.

Anuncis

4 pensaments sobre “Barhal (Altiparmak), un poble situat a les valls georgianes de Turquia.

  1. Llegint aquest article m’has fet reviure la tranquilitat i la sensació de que el temps es pot aturar!! Sensació que vaig tenir en aquest petit i tranquil poble de muntanya!!!
    Sara

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s