Quan es viatja per països musulmans hi ha una expressió àrab que s’acostuma a sentir bastant. És una expressió curta, senzilla, harmoniosa per orelles foranes, dita en una única paraula, malgrat incloure un article (Al, que és l’article definit el), un primer nom (Hamdu, que significa un sentiment de gratitud), una preposició (Li, preposició que significa “per” o “que pertany a”) i un segon nom (l Lah, resultat de la contracció de l’article “al” i el nom “ilah”, que fa referència a Allah): “Alhamdulillah”. I vull afegir que és una expressió bonica, agradable, tant en el sentit fonètic com en el seu significat de fons.

Alhamdulillah és una expressió àrab que s’utilitza de forma natural, fins i tot inconscient en moltes ocasions, i és una forma d’alabança o agraïment a Déu, que significa “glòria a Déu (Allah)”, “les lloances són per Allah”, “gràcies a Déu”, i en la pràctica inclús s’utilitza amb el significat de “sort”.

L’expressió “alhamdulillah” s’utilitza en infinitats de situacions, per donar les gràcies a Déu (Allah) per totes les coses bones que ens ha donat, i la religió musulmana recomana utilitzar-la de forma habitual, des del moment en que un es desperta, fins que es va a dormir: quan s’ha acabat de menjar, de beure, quan s’esternuda, quan es rep un regal, quan es rep una bona notícia…; però també quan hi ha algun contratemps, o alguna penúria, doncs podria haver estat pitjor.

Un hadit explica que la millor invocació dirigida a Allah es dir “alhamdulillah”.

La primera sura de l’Alcorà comença dient “alhamdulillahi Rabil’ alamin”, és a dir: “lloat sigui Allah, Senyor de l’Univers”.

Aquesta sura es repetida pels musulmans en cada una de les cinc oracions diàries, i això és una prova més sobre la importància pels musulmans de repetir “alhamdulillah” al llarg del dia.

Quan s’ha sentit aquesta expressió diverses vegades, i s’ha assimilat de manera que es reconeix cada cop que se sent, es converteix en un aspecte cultural i social important a l’hora de viatjar per països àrabs i musulmans.

La música que desprèn aquesta expressió quan és pronunciada li dóna una bellesa especial.

Aquesta expressió reuneix connotacions religioses, però també culturals i socials, de manera que va més enllà del sentit religiós inicial que se li pot atribuir, per endinsar-se en una realitat social i cultural diversa que transcendeix la religiositat musulmana.
I per aquesta raó aquesta expressió no és només utilitzada pels musulmans, sinó també pels cristians i jueus de parla àrab.
Aquesta expressió tindria un símil en la paraula hebrea “Al·leluia”.

L’expressió o frase “alhamdulillah” també s’utilitza pel Dhikr que fan els musulmans, com a invocació repetida del noms d’Al·là (Allah), en aquest cas com una expressió per anar repetint com acte de devoció.

Amb l’expressió “alhamdulillah” es pot viatjar des de Turquia fins a l’extrem est del continent asiàtic, passant per tots els països àrabs, turcs, i d’altres ètnies que abracen la religió musulmana. Pot semblar exagerat, però la utilització d’aquesta expressió en el moment adequat sempre farà sorgir el somriure i la bona predisposició de la gent que tinguem com interlocutors, i, per suposat, quan es pronuncia aquesta expressió en la nostra presència sempre serà en un sentit positiu… tot el qual facilitarà la bona comunicació amb la gent del país.

Reconeguem o no aquesta expressió en el transcurs dels nostres viatges per terres àrabs o musulmanes, ella ens acompanyarà igualment, i si en algun moment tenim la temptació de dir-la, serà sempre ben rebuda en qualsevol situació.

Sempre és bo saber un mínim de vocabulari del país o zona per on es viatja, i si bé aquesta expressió no ens servirà fer identificar cap cosa en concret (cap menjar, cap necessitat primària, cap cosa relacionada amb un mitjà de transport, i ni tan sols ens servirà per identificar res relacionat amb l’allotjament), ens pot servir per altres qüestions menys prosaiques, però de més interès per entendre l’indret on ens trobem. Ens pot servir per adaptar-nos més naturalment en la manera de fer i de ser de la gent local, i de ben segur que més d’una vegada servirà per fer més amena una conversa, o per llimar possibles tibantors.

Per acabar només em resta dir una cosa: “alhamdulillah”.