De vegades per trobar un indret especial, un d’aquells llocs que permeten gaudir de la natura i de la soledat que aquesta proporciona quan no ha estat envaïda per la multitud, i alhora un paratge que transmet tranquil·litat i ganes de tornar-hi, no cal anar gaire lluny. No cal agafar un vol que ens transporti a l’altra punta del planeta, ni aixecar-se a altes hores de la matinada per fer unes quantes hores de carretera i després unes altres tantes a peu, doncs, moltes vegades, aquest indret especial el tenim molt a prop.

A prop de Tarragona, a uns vuit kilòmetres, es troba l’anomenat bosc de la Marquesa, un indret que tot i estar situat quasi a peu de carretera, tocant a l’urbanització de La Mora, és molt poc conegut.

Aquest indret es va salvar de l’especulació urbanística gràcies a la seva propietària (una marquesa), que als anys seixanta no va voler vendre el terreny, i el va conservar en estat natural.

La caminada pel bosc de la Marquesa transcorre pel mig d’un bosc de pi blanc, i de forma paral·lela a la costa, de manera que si es comença a l’est, caminant s’arriba a la Platja Llarga de Tarragona, i a l’inrevés s’acaba a La Mora.

Hi ha varies senderes, però totes porten al mateix lloc. No cal amoïnar-se per si es va pel camí correcte, i menys tenint la mar com a referent.

La vegetació aporta aïllament i tranquil·litat, i quan es porta una estona caminant ja s’està envoltat de pins, matolls, savines més a prop de la costa, i alguns margallons.

Començant per l’est, i després de sortejar una tanca metàl·lica per un accés ja habilitat, i després de caminar uns vint minuts, s’arriba a l’anomenada platja de Roca Plana o Calabecs (o Calabeig).

Continuant pel camí en direcció cap a l’oest, i després de caminar durant deu o quinze minuts, s’arriba a cala Fonda, coneguda també com platja de l’Arboçar o Waikiki.

Aquest paratge conserva el paisatge originari de la Costa Daurada, modelat sempre pel vent de garbí que ajuda a donar formes inclinades als arbres costaners.

Avui dia, aquest indret és un espai d’interès natural protegit, que va des del bosc de la Marquesa fins a la Punta de la Mora. Tota la costa està formada per roquissar, amb penya-segats, amb l’excepció de les dues platges abans esmentades.

Més endavant, seguint en direcció a ponent, s’arriba a la Platja Llarga de Tarragona, què amb els seus quasi tres kilòmetres de longitud, és una de les platges més llargues del territori català.

Caminant pel bosc, prop dels penya-segats, de tant en tant es gaudeix d’un mirador natural des d’on contemplar el paisatge i la immensa mar. Mirant a llevant, a la llunyania, es pot veure la torre de guaita de la Punta de la Mora.

Si ja ha arribat l’estiu poden contemplar-se els lliris de mar, i amb una mica de sort, sigui estiu o hivern, es podrà veure córrer algun esquirol entre els arbres. Tocant a la mar, potser trobarem petxines, algunes d’elles foradades pel cargol lluna.

Allà on el bosc de la Marquesa deixa pas a la Platja Llarga, s’hi troba una pedrera romana d’on extreien els blocs de pedra que després utilitzaven per a les bases de les seves construccions.

Tant si es comença a caminar des de la Platja Llarga, com si es comença des de La Mora, l’excursió val la pena, i si la calor apreta, sempre ajudarà la fresca que fa sota els pins, i la marinada que bufarà per alleugerir el nostre acalorament.