Ahir al matí vam sortir de Barcelona amb el vol de la Swiss LX1953 que ens va portar fins a Zurich, i després d’un transfer de 45 minuts a que ja ens té acostumats la Swiss en aquest tipus de trajecte, vam afagar el vol LX188 amb destinació a Shanghai.

El que diferència aquest viatge d’anteriors sortides similars, és l’important dada que aquest cop anem acompanyats del Ferran i de l’Ona, els petits de casa, amb 4 (quasi 5) i 2 anys, respectivament.

Els peques s’han portat molt bé tot el viatge, si no tenim en compte alguna que altra enrabiada de l’Ona, els motius de les quals ni tan sols recordo; la caiguda de Ferran des d’un portaequipatges de l’aeroport que havia transformat amb el seu vehicle particular, motivat per haver “derrapat” en un determinat gir brusc; la negativa de Ferran a dormir durant tot el vol de dotze hores, i després d’haver-ho aconseguit (el fer-lo dormir) el mal despertar degut a que només havia pogut dormir unes dues hores (l’avió ja estava aterrant); el “mal de panxa” que ha agafat Ferran a l’arribada a Shanghai, amb vomitades posteriors a l’aeroport i al taxi, això si, a l’arribar a l’hotel estava fresc com un gínjol; els plors desconsolats de l’Ona quan volia a la mama, o quan volia al papa, depèn del moment…  Tot l’anterior no són més que moments puntuals, doncs en general els dos peques s’han portat fenomenal durant tot el viatge.

Arribats a l’aeroport de Shanghai, i després de passar pel control de passaports, i de recollir les maletes, hem canviat moneda (7,50 yuans per un euro, aproximadament), hem posat en hora els rellotges (6 hores de més respecte a casa nostra; quan a Catalunya són les 13 hores, a Shanghai són les 19 hores), i hem anat en busca d’un taxi que ens porti a l’hotel.

El primer intent d’aixecar-nos la camisa ha estat a l’anar a buscar un taxi, moment en el qual un xinès ben vestit i amb una identificació de l’aeroport ens volia fer canviar de lloc per agafar el taxi, per portar-nos on tenia el seu vehicle, amb l’excusa de que els taxis d’allà no eren segurs, i més si viatjàvem amb nens. La primera impressió, que acostuma a ser la bona, ha estat negativa, així que amb bones maneres ens l’hem tret de sobre.

El trajecte amb taxi, un d’aquests tant insegurs segons el personatge de l’aeroport, ha durat uns 30 minuts, i ens ha deixat davant del Grand Central hotel de Shanghai sense cap incident. El preu de la carrera 192 yuans.

L’hotel és sensacional, un dels millors en que hem estat mai. Tant l’habitació, com el servei i les instal·lacions són molt bones, en quant al menjar, demà quan anem a esmorzar ja ho veurem.

Després de descansar una estona hem anat a donar una volta pel centre. El fet d’anar amb un cotxet doble amb Ferran i l’Ona fa que tothom ens miri. Ens sentim observats en tot moment. Molta gent es para per dir-nos alguna cosa i per fer fotos als peques. Al Ferran no li agrada gaire.

Hem passejat per Nanjing Lu, fins arribar a la People Square. En aquesta plaça hem entrat en un petit parc d’atraccions i els peques han pogut pujar “als caballitos”. Cadascú té les seves preferències.

Al tard, la Nanjing Lu està molt concorreguda. En aquestes hores es fan algunes actuacions al carrer.

Sobre les 20,30 hores tornem a l’hotel per descansar. A les 2:00 els dos peques es desperten alhora, i comencen a jugar saltant pel llit. La nit serà llarga…