Dörtkilise, església i monestir georgians situats a les valls georgianes de Turquia, prop de Yusufeli.

Durant la nostra estada a Yusufeli vam dedicar bona part del temps a conèixer les valls georgianes, amb els seus paisatges, les seves antigues esglésies georgianes, moltes d’elles mig abandonades, i la seva especial orografia muntanyosa, moltes vegades amb camins sinuosos, costeruts, sense asfaltar, que ajuden a donar-li un caire més inhòspit a aquells paratges rurals.

Hi ha molts indrets interessants per visitar: Ishan Kilisesi (l’església de la Mare de Déu construïda al segle VIII i ampliada al segle XI), Tortum Gölü i Tortum Selalesi (el llac Tortum i les seves cascades), Öskvank (amb la seva catedral georgiana del segle X que és la més impressionant de tota la regió), Bagbasi, Haho en georgià (església monestir georgià de finals del segle X), Oltu (amb una ciutadella o Kalesi, que va ser restaurada a l’any 2002), Bana (amb una església armènia), Barhal (amb una església georgiana del segle X), Yaylalar (petit poblet amb grans paisatges de pastures d’alta muntanya), Dörtkilise (església georgiana del segle X i monestir), etc.

A mi particularment em va sorprendre molt Dörtkilise, una església georgiana del segle X, amb el seu monestir, un indret que potser per la seva ubicació apartada de centres urbans, aïllat en mig de la muntanya, abandonat, mig caigut en part, té un aire enigmàtic i sorprenent que li confereix una bellesa especial.

Per arribar a Dörtkilise, expressió que significa “quatre portes”, cal anar primer a un poblet anomenat Tekkale, situat a set kilòmetres al sud-oest de Yusufeli. Un cop allà cal seguir un camí que voreja el riu durant uns altres set kilòmetres aproximadament.

Continua llegint

Anuncis

Alhamdulillah

Quan es viatja per països musulmans hi ha una expressió àrab que s’acostuma a sentir bastant. És una expressió curta, senzilla, harmoniosa per orelles foranes, dita en una única paraula, malgrat incloure un article (Al, que és l’article definit el), un primer nom (Hamdu, que significa un sentiment de gratitud), una preposició (Li, preposició que significa “per” o “que pertany a”) i un segon nom (l Lah, resultat de la contracció de l’article “al” i el nom “ilah”, que fa referència a Allah): “Alhamdulillah”. I vull afegir que és una expressió bonica, agradable, tant en el sentit fonètic com en el seu significat de fons.

Alhamdulillah és una expressió àrab que s’utilitza de forma natural, fins i tot inconscient en moltes ocasions, i és una forma d’alabança o agraïment a Déu, que significa “glòria a Déu (Allah)”, “les lloances són per Allah”, “gràcies a Déu”, i en la pràctica inclús s’utilitza amb el significat de “sort”.

L’expressió “alhamdulillah” s’utilitza en infinitats de situacions, per donar les gràcies a Déu (Allah) per totes les coses bones que ens ha donat, i la religió musulmana recomana utilitzar-la de forma habitual, des del moment en que un es desperta, fins que es va a dormir: quan s’ha acabat de menjar, de beure, quan s’esternuda, quan es rep un regal, quan es rep una bona notícia…; però també quan hi ha algun contratemps, o alguna penúria, doncs podria haver estat pitjor.

Un hadit explica que la millor invocació dirigida a Allah es dir “alhamdulillah”.

La primera sura de l’Alcorà comença dient “alhamdulillahi Rabil’ alamin”, és a dir: “lloat sigui Allah, Senyor de l’Univers”.

Aquesta sura es repetida pels musulmans en cada una de les cinc oracions diàries, i això és una prova més sobre la importància pels musulmans de repetir “alhamdulillah” al llarg del dia.

Continua llegint

Yusufeli, un poble situat en el cor de les valls georgianes de Turquia.

Després d’estar uns dies a Barhal vam decidir anar a Yusufeli, i des d’allà intentar conèixer una mica les valls georgianes de Turquia.

El nostre últim esmorzar a Barhal va ser rematat amb una espectacular melmelada d’albercoc. Amb la panxa plena i les motxilles preparades, vam situar-nos a la vora de la carretera esperant que passés un transport per anar a Yusufeli.

Va parar una furgoneta que ens va agafar com a passatgers per fer la ruta de vint-i-set kilòmetres que separen Barhal de Yusufeli, trajecte que va durar una hora aproximadament. La carretera sense asfaltar, després de pocs kilòmetres es va transformar en terreny asfaltat, però va guanyar en corbes i no va millorar en amplada.

Ubicada en terreny muntanyós, a la zona sud de les muntanyes Kaçkar, aquella carretera passava pel mig d’estretes valls dibuixades per rius i rierols, oferint unes bones panoràmiques de tot aquell paisatge.

Vam passar dels 1.300 metres d’altitud de Barhal, als 560 metres de Yusufeli, gaudint del paisatge i resistint les corbes d’aquell itinerari irregular. Els peques es van portar com uns campions, i amb un gest de generositat l’Ona va deixar un petit record del seu esmorzar a aquell xofer de conducció poc suau.

Continua llegint

Els Reis Mags, uns viatgers molt especials.

El primer viatge conegut o documentat que ha tingut lloc a l’era cristiana va ser el protagonitzat pels Reis Mags.

Les poques dades certes que hi ha sobre els Reis Mags ajuden a reforçar la fascinació i l’encant d’aquests enigmàtics personatges.

Aquests viatgers no van viatjar per conèixer nous indrets, sinó per conèixer a un nadó acabat de néixer.

Quedarà en l’oblit dels temps els detalls més concrets i personals d’aquest primer viatge de la nostra era; les certeses o incerteses, la simbologia…

El que sabem és que la destinació del viatge era el poble de Betlem, a Judea, i que aleshores, en aquells indrets, el poder estava en mans dels romans.

            Zona anomenada Kaluts, al sudest d’Iran, antiga Pèrsia.

En aquells temps no existia encara ni el cristianisme, ni molt menys la religió musulmana, per a la qual encara faltaven més de 600 anys de transcurs de la història de la humanitat.

Així doncs, quan els famosos Reis Mags van fer el seu conegut viatge, aquelles terres de l’Orient Mitjà no s’assemblaven a les actuals, ni en l’àmbit polític, ni en l’àmbit religiós.

En aquestes dates nadalenques és el millor moment per fer referència a aquest viatge que es remunta a l’inici dels temps cristians, i al fer-ne referència cal pensar en certs detalls sobre aquest viatge que de vegades poden passar desapercebuts.

En primer lloc cal fer referència al nom o expressió amb que són coneguts aquests viatgers: “els tres Reis Mags d’Orient”.

I es curiosa aquesta expressió, doncs no és segur que fossin tres; no queda clar que fossin reis; respecte al qualificatiu de Mags hi hauria molt que parlar; i que siguin tots de l’Orient tampoc és una qüestió clara. Continua llegint

Una situació d’emergència en el centre de Damasc (Síria).

Rememorant viatges pretèrits, avui m’ha vingut al cap una petita anècdota que em va passar a Damasc ja fa uns quants anys.

Feia uns dies que havia arribat a Síria, i aquell dia em trobava en mig d’una plaça en una zona cèntrica de Damasc. Havia arribat fins aquella plaça passejant, camí de la mesquita dels Omeies, sense pressa, gaudint d’una passejada relaxada.

Feia calor. M’havia aturat en una paradeta que hi havia al carrer, en un lateral de la plaça, on un home hi feia quelcom de menjar. Jo tenia una mica de gana, així és que m’hi havia atansat per veure si hi havia alguna cosa que em fes goig per menjar. De seguida vaig veure que hi havia unes boles de kibbeh. Eren unes boles grans, amb bon aspecte, i el meu estómac em va convèncer per a comprar-ne una.

El kibbeh és un aliment comú a la zona de l’Orient Mitjà i part del Caucas, i consisteix, bàsicament, en carn picada de corder amb bulgur i espècies. Continua llegint

Barhal (Altiparmak), un poble situat a les valls georgianes de Turquia.

Vam decidir anar a Barhal mentre anàvem en autobús cap a Yusufeli. Quan vam arribar a Barhal ens vam adonar que era un poblet molt tranquil, allunyat de tot arreu, i on es podien passar uns dies de descans, sense presses.

Barhal està situat a dalt de les muntanyes, a vint-i-set kilòmetres al nord-oest de Yusufeli. S’hi arriba després de recórrer una carretera estreta i plena de corbes, amb els tres últims kilòmetres sense asfaltar.

Barhal també és conegut com Altiparmak o Parhal, i en georgià Parchali o Parkhali. És un petit poble de muntanya, situat a la zona de les muntanyes Kaçkar.

Continua llegint

De Kars a Barhal (Altiparmak), les valls georgianes (Turquia).

Feia ja alguns dies que estàvem per la regió de Kars, i calia decidir cap a on continuaríem la ruta. L’alternativa era anar cap al nord-oest, en direcció a Artvin, o bé agafar un bus que ens portés cap a l’oest, a Yusufeli. La destinació en tot cas eren les valls georgianes de l’est de Turquia, Artvin es troba al nord de les valls i Yusufeli en el centre de les mateixes.

El dia anterior vam decidir anar cap a Yusufeli, un petit poble situat en el cor de les valls georgianes turques.

Yusufeli té poc més de sis mil habitants, i la seva situació és molt bona per visitar les diferents valls georgianes. Artvin queda al nord, té vint-i-un mil habitants aproximadament, i és més una ciutat de pas, a priori sense l’encant que té Yusufeli. Continua llegint