Com obtenir el visat per anar a Myanmar.

Myanmar és un país on es necessita un visat per poder entrar. En aquest cas hi ha diverses opcions per aconseguir el visat.

1.- Qui vulgui tenir el visat abans de començar el viatge, pot tramitar-lo a l’ambaixada de Myanmar a Berlín.

Aquest visat expedit per l’ambaixada de Myanmar a Berlín té una validesa de tres mesos des de la seva expedició, és a dir, cal entrar a Myanmar abans que hagin transcorregut tres mesos des que s’ha expedit el visat. Un cop s’ha entrat al país el visat té una duració de 28 dies (4 setmanes).

La documentació necessària per a tramitar el visat és la següent: Continua llegint

La ruta de Manali a Leh (Ladakh), el nord de l’Índia. Primer dia: de Manali a Keylong.

Vam sortir de Manali a les sis del matí, en un 4×4. El conductor era un nepalí que es deia Dorje. La nostra destinació era Leh, la capital de Ladakh, però tardaríem tres dies en arribar-hi.

Aquella carretera que uneix Manali amb Leh només és transitable entre juny i octubre, tot i que depenent de l’any aquestes dates poden variar una mica.

Aquell primer dia teníem previst dormir a Keylong, l’últim poble abans de començar la ruta per zona de muntanya on només es pot dormir en tendes, normalment en algun petit campament amb les tendes ja preparades.

Aquella carretera que ens portaria fins a Leh surt de Manali en direcció al nord, al llarg de la Vall del riu Beas. Es una carretera que ascendeix lentament per muntanyes de pinars fins que arriba a les muntanyes pelades i rocoses que condueixen al pas de “Rohtang La” (3.978m), nom que significa “munt de cadàvers”, en referència als centenars de viatgers que han mort congelats en aquest indret al llarg dels temps.

Continua llegint

Hermel, una població situada a la Vall de la Bekaa (Líban): l’hospitalitat libanesa.

Últimament han anat sortint notícies a la premsa sobre atemptats realitzats a la ciutat de Hermel, una població libanesa situada al nord de la Vall de la Bekaa, molt a prop de la frontera amb Síria.

El motiu d’aquests atemptats, segons les reivindicacions fetes pels seus autors (l’anomenat Front Al Nusra, una filial de l’organització Al Qaeda que opera a Síria), és el fet que la regió de Hermel és un feu del grup xiïta libanès Hesbol·là (Hezbol·lah o Hizbollah), i com a represàlia perquè Hesbol·là ajuda el règim siri de Baixar al-Assad.

La lectura d’aquestes notícies referents als atemptats en aquella població libanesa, em porta el record dels dies en que vaig estar-hi, ja fa anys, i de l’hospitalitat que vaig rebre per part dels seus habitants.

És cert que si es viatja per la Vall de la Bekaa es pot apreciar clarament la total influència de Hezbol·lah en aquella regió, però si bé per alguns països és un grup o organització terrorista, per altres és un moviment de resistència legítim contra l’ocupació israeliana del Líban, el qual inclús ha format part, com a partit polític reconegut que és en el Líban, en el govern d’aquest país.

Deixant de banda tota la qüestió política, i entrant en l’aspecte pràctic del que un viatger es pot trobar en aquest indret, el meu record d’aquesta regió és el d’una població que ofereix al viatger una hospitalitat amb majúscules.

Vam arribar a Hermel procedents de Baalbeck. En aquells temps no era un país gaire turístic, no al menys pel que feia al turisme occidental, i al nord del país encara ho era menys.

Quan vam arribar a Hermel vam allotjar-nos en un viver de truites de riu que hi havia a les afores de la ciutat, on llogaven unes poques habitacions que tenien al recinte. Va ser l’únic lloc que vam trobar per poder dormir, doncs en tota la ciutat de Hermel no hi havia cap hotel. Continua llegint

De Kochkor a Tash Rabat, segona jornada en la ruta cap a Kaixgar, creuant el pas de Torugart (Kirguizistan).

En aquella casa de Kochkor vam passar una bona nit. Ens vam aixecar a dos quarts de vuit. Per esmorzar la nostra amfitriona ens havia preparat creps (блини), melmelada de tres tipus (maduixa, ablipija i móra), pa, una safata amb cacauets, orellanes, panses i te.

Vam acomiadar-nos agraïts pel bon tracte que havíem rebut en aquella casa kirguís.

Durant les hores de ruta anàvem parlant amb en Sasha, el nostre conductor. Ell era rus. Els seus pares havien nascut a Bielorússia. Ens explicava que a Kirguizistan s’hi vivia bé, segons ell millor que a Uzbekistan. Suposo que tot és qüestió de gustos, i de l’experiència personal de cadascú.

Durant el camí anàvem parant allà on ens venia de gust, sense presses, però sense encantar-nos. El camí era bastant dolent. Anàvem trobant bastants camions que portaven ferralla cap a Xina, i en sentit contrari camions carregats de productes manufacturats.

Continua llegint

La Setmana Santa a Tarragona: la processó de Divendres de Passió.

La Setmana Santa té una especial rellevància a Tarragona. La seva processó de Divendres Sant, anomenada processó del Sant Enterrament, va ser declarada Festa Patrimonial d’interès Nacional a l’any 2010. De totes maneres, si bé la processó del Sant Enterrament és la més coneguda i emblemàtica de la ciutat de Tarragona, durant tota la Setmana Santa tenen lloc altres processons i viacrucis per part de les diferents germandats, confraries, gremis i associacions cristianes de la ciutat.

Continua llegint

Öskvank, una catedral impressionant situada a les valls georgianes de Turquia.

Com ja he explicat en altres entrades d’aquest bloc, recórrer les valls georgianes turques és una agradable experiència. És una regió poc coneguda, poc visitada, i la seva situació no ajuda gaire, doncs es troba a l’extrem del nord-est de Turquia, tocant amb la frontera de Geòrgia i d’Armènia. No és un lloc de pas, i menys si tenim en compte que la frontera entre Turquia i Armènia es troba tancada des de l’any 1993.

Öskvank (Turquia)

Des de Yusufeli vam visitar diferents indrets, i un d’ells va ser Öskvank.

Öskvank és una antiga catedral georgiana situada al sud de Yusufeli. Per arribar-hi cal seguir la carretera principal en direcció a Erzurum, fins que es troba una desviació a la dreta que condueix al poble de Çamliyamaç, després de recórrer uns vuit kilòmetres de distància des de la carretera principal.

Continua llegint

Dörtkilise, església i monestir georgians situats a les valls georgianes de Turquia, prop de Yusufeli.

Durant la nostra estada a Yusufeli vam dedicar bona part del temps a conèixer les valls georgianes, amb els seus paisatges, les seves antigues esglésies georgianes, moltes d’elles mig abandonades, i la seva especial orografia muntanyosa, moltes vegades amb camins sinuosos, costeruts, sense asfaltar, que ajuden a donar-li un caire més inhòspit a aquells paratges rurals.

Hi ha molts indrets interessants per visitar: Ishan Kilisesi (l’església de la Mare de Déu construïda al segle VIII i ampliada al segle XI), Tortum Gölü i Tortum Selalesi (el llac Tortum i les seves cascades), Öskvank (amb la seva catedral georgiana del segle X que és la més impressionant de tota la regió), Bagbasi, Haho en georgià (església monestir georgià de finals del segle X), Oltu (amb una ciutadella o Kalesi, que va ser restaurada a l’any 2002), Bana (amb una església armènia), Barhal (amb una església georgiana del segle X), Yaylalar (petit poblet amb grans paisatges de pastures d’alta muntanya), Dörtkilise (església georgiana del segle X i monestir), etc.

A mi particularment em va sorprendre molt Dörtkilise, una església georgiana del segle X, amb el seu monestir, un indret que potser per la seva ubicació apartada de centres urbans, aïllat en mig de la muntanya, abandonat, mig caigut en part, té un aire enigmàtic i sorprenent que li confereix una bellesa especial.

Per arribar a Dörtkilise, expressió que significa “quatre portes”, cal anar primer a un poblet anomenat Tekkale, situat a set kilòmetres al sud-oest de Yusufeli. Un cop allà cal seguir un camí que voreja el riu durant uns altres set kilòmetres aproximadament.

Continua llegint

Alhamdulillah

Quan es viatja per països musulmans hi ha una expressió àrab que s’acostuma a sentir bastant. És una expressió curta, senzilla, harmoniosa per orelles foranes, dita en una única paraula, malgrat incloure un article (Al, que és l’article definit el), un primer nom (Hamdu, que significa un sentiment de gratitud), una preposició (Li, preposició que significa “per” o “que pertany a”) i un segon nom (l Lah, resultat de la contracció de l’article “al” i el nom “ilah”, que fa referència a Allah): “Alhamdulillah”. I vull afegir que és una expressió bonica, agradable, tant en el sentit fonètic com en el seu significat de fons.

Alhamdulillah és una expressió àrab que s’utilitza de forma natural, fins i tot inconscient en moltes ocasions, i és una forma d’alabança o agraïment a Déu, que significa “glòria a Déu (Allah)”, “les lloances són per Allah”, “gràcies a Déu”, i en la pràctica inclús s’utilitza amb el significat de “sort”.

L’expressió “alhamdulillah” s’utilitza en infinitats de situacions, per donar les gràcies a Déu (Allah) per totes les coses bones que ens ha donat, i la religió musulmana recomana utilitzar-la de forma habitual, des del moment en que un es desperta, fins que es va a dormir: quan s’ha acabat de menjar, de beure, quan s’esternuda, quan es rep un regal, quan es rep una bona notícia…; però també quan hi ha algun contratemps, o alguna penúria, doncs podria haver estat pitjor.

Un hadit explica que la millor invocació dirigida a Allah es dir “alhamdulillah”.

La primera sura de l’Alcorà comença dient “alhamdulillahi Rabil’ alamin”, és a dir: “lloat sigui Allah, Senyor de l’Univers”.

Aquesta sura es repetida pels musulmans en cada una de les cinc oracions diàries, i això és una prova més sobre la importància pels musulmans de repetir “alhamdulillah” al llarg del dia.

Continua llegint

Yusufeli, un poble situat en el cor de les valls georgianes de Turquia.

Després d’estar uns dies a Barhal vam decidir anar a Yusufeli, i des d’allà intentar conèixer una mica les valls georgianes de Turquia.

El nostre últim esmorzar a Barhal va ser rematat amb una espectacular melmelada d’albercoc. Amb la panxa plena i les motxilles preparades, vam situar-nos a la vora de la carretera esperant que passés un transport per anar a Yusufeli.

Va parar una furgoneta que ens va agafar com a passatgers per fer la ruta de vint-i-set kilòmetres que separen Barhal de Yusufeli, trajecte que va durar una hora aproximadament. La carretera sense asfaltar, després de pocs kilòmetres es va transformar en terreny asfaltat, però va guanyar en corbes i no va millorar en amplada.

Ubicada en terreny muntanyós, a la zona sud de les muntanyes Kaçkar, aquella carretera passava pel mig d’estretes valls dibuixades per rius i rierols, oferint unes bones panoràmiques de tot aquell paisatge.

Vam passar dels 1.300 metres d’altitud de Barhal, als 560 metres de Yusufeli, gaudint del paisatge i resistint les corbes d’aquell itinerari irregular. Els peques es van portar com uns campions, i amb un gest de generositat l’Ona va deixar un petit record del seu esmorzar a aquell xofer de conducció poc suau.

Continua llegint

Els Reis Mags, uns viatgers molt especials.

El primer viatge conegut o documentat que ha tingut lloc a l’era cristiana va ser el protagonitzat pels Reis Mags.

Les poques dades certes que hi ha sobre els Reis Mags ajuden a reforçar la fascinació i l’encant d’aquests enigmàtics personatges.

Aquests viatgers no van viatjar per conèixer nous indrets, sinó per conèixer a un nadó acabat de néixer.

Quedarà en l’oblit dels temps els detalls més concrets i personals d’aquest primer viatge de la nostra era; les certeses o incerteses, la simbologia…

El que sabem és que la destinació del viatge era el poble de Betlem, a Judea, i que aleshores, en aquells indrets, el poder estava en mans dels romans.

            Zona anomenada Kaluts, al sudest d’Iran, antiga Pèrsia.

En aquells temps no existia encara ni el cristianisme, ni molt menys la religió musulmana, per a la qual encara faltaven més de 600 anys de transcurs de la història de la humanitat.

Així doncs, quan els famosos Reis Mags van fer el seu conegut viatge, aquelles terres de l’Orient Mitjà no s’assemblaven a les actuals, ni en l’àmbit polític, ni en l’àmbit religiós.

En aquestes dates nadalenques és el millor moment per fer referència a aquest viatge que es remunta a l’inici dels temps cristians, i al fer-ne referència cal pensar en certs detalls sobre aquest viatge que de vegades poden passar desapercebuts.

En primer lloc cal fer referència al nom o expressió amb que són coneguts aquests viatgers: “els tres Reis Mags d’Orient”.

I es curiosa aquesta expressió, doncs no és segur que fossin tres; no queda clar que fossin reis; respecte al qualificatiu de Mags hi hauria molt que parlar; i que siguin tots de l’Orient tampoc és una qüestió clara. Continua llegint