Divrigi, un sorprenent poble de l’Anatòlia Central (Turquia).

Divrigi, coneguda a l’antiguitat com Tefrícia, no és avui dia una població que tingui un gran renom, malgrat acollir uns monuments declarats Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, i malgrat haver estat a la seva època la capital dels sectaris Paulicians.

Quan el tren ens va deixar a Divrigi ja era tard. L’estació estava allunyada del poble, i només hi havia un taxi. Nosaltres érem els únics estrangers que van baixar del tren. Els altres passatgers anaven pujant als vehicles dels familiars o amics que els estaven esperant. Continua llegint

Com obtenir el visat per anar a Laos.

Per entrar a Laos es necessari tenir un visat, però aquest es pot tramitar a l’arribada al país. Per tant, al ser un visat “on arrival”, no cal gestionar res abans d’anar-hi.

El visat pot tramitar-se “on arrival” tant si s’arriba a un dels aeroports internacionals del país com si s’arriba per un pas fronterer habilitat al respecte.

El visat el concedeixen amb una duració de 30 dies.

La documentació necessària per a tramitar el visat és la següent: Continua llegint

Records d’un viatge en tren per Vietnam.

Ja fa uns quants anys, vaig fer el meu primer viatge a Vietnam. En aquell temps aquell era un país molt poc turístic. Després de la “intervenció” francesa i posteriorment americana al país, aquest va quedar en certa manera estigmatitzat des d’una visió occidental, com un país perillós o poc amic de les influències occidentals, i, potser per això, per aquella època gairebé no hi havia turisme al Vietnam. La veritat és que durant el mes que vaig estar viatjant per tot el país, de sud a nord, van ser molt pocs els estrangers que em vaig trobar.

Després de passar uns dies a l’antiga capital, Hue, gaudint de la tranquil·litat que oferia la ciutat i les seves properes platges, em vaig disposar a anar cap a Hanoi, la seva actual capital.

Fins aquell moment no havia viatjat en tren per Vietnam, i vaig pensar que seria l’ocasió perfecta, ja que podia fer el viatge en tren nocturn, experimentant un nou mitjà de transport en aquell meravellós país.

Quan vaig pujar al tren vaig deixar la motxilla i em vaig alegrar al veure que, almenys aquell vagó en què em trobava, no anava ple.

Al principi vaig poder començar a experimentar la calor que feia en aquell vagó, però més tard, durant la nit, quan va començar a refrescar, els passatgers vam poder comprovar que no hi havia suficients mantes al tren per a tots. En realitat tampoc és que esperés que hi hagués mantes o res similar.

El tren avançava a una velocitat lenta, i així vaig poder comprendre certes històries a les quals no havia donat molta credibilitat. Havia llegit que en els trens de Vietnam calia anar amb compte amb els lladres, raó per la qual s’havien de tancar les finestres i portes exteriors, ja que a causa de la poca velocitat dels trens, els lladres accedien al tren des de l’exterior, i, després de realitzar les seves malifetes, tornaven a sortir de la mateixa manera que havien entrat. Continua llegint

Erzurum, la capital de l’Anatòlia Oriental (Turquia).

El bus de Yusufeli que ens havia de portar fins a Erzurum sortia a les nou del matí de la plaça central del poble.
El trajecte fins a Erzurum va durar tres hores. L’Ona va aprofitar per “marejar-se” dues vegades, però de seguida es va recuperar.

La modernitat de l’autobús que feia el transport i del vestir de molts passatgers, contrastava amb les tradicionals vestimentes negres que cobrien algunes dones, igual de tradicionals, per altra banda, que el bigoti que porten la majoria dels homes turcs.

IMG_7032-2-2

Després d’escollir un hotel, bastant cèntric, vam sortir a conèixer la ciutat. Ens va ser impossible trobar cap restaurant obert, doncs era Ramadà, i aquell era l’últim dia del mes. Els propers tres dies serien la festa de l’Id al-Fitr, i quasi totes les botigues d’Erzurum estarien tancades, bancs inclosos.

Vam tenir sort de l’hotel on ens vam allotjar, doncs ens van ajudar a canviar moneda i a aconseguir els bitllets de tren per anar a Divrigi (la nostra següent destinació), doncs a l’estació de tren tampoc hi vam trobar a ningú que vengués bitllets, bé, de fet no hi vam trobar a ningú. Ens van dir que quan arribés el tren sí que hi hauria algú, però mentrestant semblava que tothom feia festa.

La ciutat d’Erzurum sorprèn, doncs el que sembla que ha de ser una gran ciutat impersonal, sense gaires atractius, amb 400.000 habitants, la ciutat més gran d’Anatòlia Oriental, resulta ser una ciutat molt interessant.

Aquesta antiga ciutat armènia, anomenada en aquella època Karin, va passar a formar part de l’imperi romà a l’any 387, rebent el nom de Teodosiòpolis a l’any 415. Durant la dominació àrab (període del 700 al 949) la van anomenar Kali.

Degut a la seva situació de cruïlla de rutes entre Constantinoble (a l’oest), Rússia (al nord) i Pèrsia (a l’est), la ciutat, al llarg de la història, ha vist passar exèrcits armenis, romans, perses, bizantins, àrabs, turcs, seljúcides, mongols i russos.

Continua llegint

Com obtenir el visat per anar a Cambodja.

Per entrar a Cambodja es necessita visat, però aquest es pot aconseguir a l’arribada al país. Així doncs, al ser un visat “on arrival”, no cal tramitar res abans d’anar-hi.

El visat pot tramitar-se “on arrival” tant si s’arriba a un aeroport com si s’arriba per qualsevol altre pas fronterer.

El visat el concedeixen amb una duració d’un mes.

La documentació necessària per a tramitar el visat és la següent: Continua llegint

El Bosc de la Marquesa, un indret especial i solitari de la Costa Daurada (Tarragona).

Imatge

De vegades per trobar un indret especial, un d’aquells llocs que permeten gaudir de la natura i de la soledat que aquesta proporciona quan no ha estat envaïda per la multitud, i alhora un paratge que transmet tranquil·litat i ganes de tornar-hi, no cal anar gaire lluny. No cal agafar un vol que ens transporti a l’altra punta del planeta, ni aixecar-se a altes hores de la matinada per fer unes quantes hores de carretera i després unes altres tantes a peu, doncs, moltes vegades, aquest indret especial el tenim molt a prop.

A prop de Tarragona, a uns vuit kilòmetres, es troba l’anomenat bosc de la Marquesa, un indret que tot i estar situat quasi a peu de carretera, tocant a l’urbanització de La Mora, és molt poc conegut.

Aquest indret es va salvar de l’especulació urbanística gràcies a la seva propietària (una marquesa), que als anys seixanta no va voler vendre el terreny, i el va conservar en estat natural.

Continua llegint

Com obtenir el visat per anar a Myanmar.

Myanmar és un país on es necessita un visat per poder entrar. En aquest cas hi ha diverses opcions per aconseguir el visat.

1.- Qui vulgui tenir el visat abans de començar el viatge, pot tramitar-lo a l’ambaixada de Myanmar a Berlín.

Aquest visat expedit per l’ambaixada de Myanmar a Berlín té una validesa de tres mesos des de la seva expedició, és a dir, cal entrar a Myanmar abans que hagin transcorregut tres mesos des que s’ha expedit el visat. Un cop s’ha entrat al país el visat té una duració de 28 dies (4 setmanes).

La documentació necessària per a tramitar el visat és la següent: Continua llegint