Com obtenir el visat per anar a Laos.

Per entrar a Laos es necessari tenir un visat, però aquest es pot tramitar a l’arribada al país. Per tant, al ser un visat “on arrival”, no cal gestionar res abans d’anar-hi.

El visat pot tramitar-se “on arrival” tant si s’arriba a un dels aeroports internacionals del país com si s’arriba per un pas fronterer habilitat al respecte.

El visat el concedeixen amb una duració de 30 dies.

La documentació necessària per a tramitar el visat és la següent: Continua llegint

Anuncis

Records d’un viatge en tren per Vietnam.

Ja fa uns quants anys, vaig fer el meu primer viatge a Vietnam. En aquell temps aquell era un país molt poc turístic. Després de la “intervenció” francesa i posteriorment americana al país, aquest va quedar en certa manera estigmatitzat des d’una visió occidental, com un país perillós o poc amic de les influències occidentals, i, potser per això, per aquella època gairebé no hi havia turisme al Vietnam. La veritat és que durant el mes que vaig estar viatjant per tot el país, de sud a nord, van ser molt pocs els estrangers que em vaig trobar.

Després de passar uns dies a l’antiga capital, Hue, gaudint de la tranquil·litat que oferia la ciutat i les seves properes platges, em vaig disposar a anar cap a Hanoi, la seva actual capital.

Fins aquell moment no havia viatjat en tren per Vietnam, i vaig pensar que seria l’ocasió perfecta, ja que podia fer el viatge en tren nocturn, experimentant un nou mitjà de transport en aquell meravellós país.

Quan vaig pujar al tren vaig deixar la motxilla i em vaig alegrar al veure que, almenys aquell vagó en què em trobava, no anava ple.

Al principi vaig poder començar a experimentar la calor que feia en aquell vagó, però més tard, durant la nit, quan va començar a refrescar, els passatgers vam poder comprovar que no hi havia suficients mantes al tren per a tots. En realitat tampoc és que esperés que hi hagués mantes o res similar.

El tren avançava a una velocitat lenta, i així vaig poder comprendre certes històries a les quals no havia donat molta credibilitat. Havia llegit que en els trens de Vietnam calia anar amb compte amb els lladres, raó per la qual s’havien de tancar les finestres i portes exteriors, ja que a causa de la poca velocitat dels trens, els lladres accedien al tren des de l’exterior, i, després de realitzar les seves malifetes, tornaven a sortir de la mateixa manera que havien entrat. Continua llegint

Com obtenir el visat per anar a Cambodja.

Per entrar a Cambodja es necessita visat, però aquest es pot aconseguir a l’arribada al país. Així doncs, al ser un visat “on arrival”, no cal tramitar res abans d’anar-hi.

El visat pot tramitar-se “on arrival” tant si s’arriba a un aeroport com si s’arriba per qualsevol altre pas fronterer.

El visat el concedeixen amb una duració d’un mes.

La documentació necessària per a tramitar el visat és la següent: Continua llegint

Com obtenir el visat per anar a Myanmar.

Myanmar és un país on es necessita un visat per poder entrar. En aquest cas hi ha diverses opcions per aconseguir el visat.

1.- Qui vulgui tenir el visat abans de començar el viatge, pot tramitar-lo a l’ambaixada de Myanmar a Berlín.

Aquest visat expedit per l’ambaixada de Myanmar a Berlín té una validesa de tres mesos des de la seva expedició, és a dir, cal entrar a Myanmar abans que hagin transcorregut tres mesos des que s’ha expedit el visat. Un cop s’ha entrat al país el visat té una duració de 28 dies (4 setmanes).

La documentació necessària per a tramitar el visat és la següent: Continua llegint

Alhamdulillah

Quan es viatja per països musulmans hi ha una expressió àrab que s’acostuma a sentir bastant. És una expressió curta, senzilla, harmoniosa per orelles foranes, dita en una única paraula, malgrat incloure un article (Al, que és l’article definit el), un primer nom (Hamdu, que significa un sentiment de gratitud), una preposició (Li, preposició que significa “per” o “que pertany a”) i un segon nom (l Lah, resultat de la contracció de l’article “al” i el nom “ilah”, que fa referència a Allah): “Alhamdulillah”. I vull afegir que és una expressió bonica, agradable, tant en el sentit fonètic com en el seu significat de fons.

Alhamdulillah és una expressió àrab que s’utilitza de forma natural, fins i tot inconscient en moltes ocasions, i és una forma d’alabança o agraïment a Déu, que significa “glòria a Déu (Allah)”, “les lloances són per Allah”, “gràcies a Déu”, i en la pràctica inclús s’utilitza amb el significat de “sort”.

L’expressió “alhamdulillah” s’utilitza en infinitats de situacions, per donar les gràcies a Déu (Allah) per totes les coses bones que ens ha donat, i la religió musulmana recomana utilitzar-la de forma habitual, des del moment en que un es desperta, fins que es va a dormir: quan s’ha acabat de menjar, de beure, quan s’esternuda, quan es rep un regal, quan es rep una bona notícia…; però també quan hi ha algun contratemps, o alguna penúria, doncs podria haver estat pitjor.

Un hadit explica que la millor invocació dirigida a Allah es dir “alhamdulillah”.

La primera sura de l’Alcorà comença dient “alhamdulillahi Rabil’ alamin”, és a dir: “lloat sigui Allah, Senyor de l’Univers”.

Aquesta sura es repetida pels musulmans en cada una de les cinc oracions diàries, i això és una prova més sobre la importància pels musulmans de repetir “alhamdulillah” al llarg del dia.

Continua llegint

Una habitació d’hotel amb sorpresa (Hué -Vietnam-).

Tots aquells que estem acostumats a viatjar per diferents contrades sabem que en certs indrets (tots aquells que no es troben dins de l’anomenat primer món), cal prendre certes precaucions abans d’agafar una habitació en un hotel, sobre tot si s’està buscant un hotel econòmic.
Apart de preguntar per l’habitació, si és individual, doble o triple, si hi ha bany dins de la mateixa o aquest és compartit, si té aigua calenta… sempre és recomanable inspeccionar l’habitació (una mirada ràpida), per assegurar-se que compleix amb els mínims que estem buscant.

Era un mes d’agost de ja fa uns quants anys, i acabàvem d’arribar a Hué provinents de Da Nang, en un recorregut que fèiem des del Sud del Vietnam cap al nord del país, d’una durada aproximada d’un mes.
Estava viatjant amb altres tres catalans que havia conegut uns mesos abans mitjançant un anunci.

Vam escollir un hotel que estava a les afores de la ciutat, la qual cosa ja ens anava bé perquè estàvem més a prop de zones rurals, i des d’allà llogant unes bicicletes podríem fer unes bones excursions fora de la ciutat. Continua llegint

De Singapur a Malaca (Malàisia).

El despertador va sonar a les set de la matinada. Poc després deixava aquell hotel situat al centre de Singapur per anar a l’estació d’autobusos. Tenia la intenció d’agafar el primer bus que sortís en direcció a Malàisia.

A aquelles hores no passava cap bus dels que necessitava per arribar fins a l’estació d’autobusos, així que vaig agafar un taxi. Els tres dòlars de Singapur que em va costar aquell trajecte en taxi van valer la pena, doncs va ser arribar a l’estació d’autobusos i trobar-ne un que sortia en pocs minuts cap a Malaca.

Vaig comprar un bitllet per pujar a aquell autobús. El viatge va ser còmode. L’autobús va fer una primera parada al punt fronterer de Singapur i després al de Malàisia. El trajecte en bus va durar quatre hores i mitja.

Durant el viatge vaig conèixer a una parella, el Chris (de Singapur) i la Lena (de Malaca), els quals, a l’arribar a Malaca, van tenir un petit incident amb la policia.

Es notori que a Singapur són molt estrictes amb les prohibicions i corresponents multes pels infractors, raó per la qual cal vigilar en no tirar un paper o altra cosa al terra, o no fumar en els autobusos, taxis, ascensors…, no creuar els carrers fora dels passos de vianants, etc., doncs la multa que pot caure és important.

A Malàisia, si bé també existeixen prohibicions similars, no són tan estrictes en el seu compliment.

Continua llegint